L'horabaixa de dimarts passat, 7 de novembre, un altre cop sortírem als carrers de Palma per reclamar la fi del genocidi a Gaza, i solidaritzar-nos amb el poble palestí i amb la seva justa lluita. En acabar la manifestació, amb una veïna del barri què havíem fet junts el tram final de la manifestació, vam enfilar el camí cap on vivim. Jo arrib a casa i, en acomiadar-nos, la companya em comenta que encara té temps de passar per Carrefour a fer unes compres d'urgència
Sobtat,
li vaig explicar a correcuita que aquesta empresa és objecte de boicot de consum estratègic per part
del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS, o BNC per les seves sigles en anglès). Segons
BDS, Carrefour és una de les moltes empreses acuradament seleccionades a causa del
seu historial provat de complicitat amb l'apartheid israelià. No sé si l'amiga
em va fer cas o no sobre la incoherència de manifestar-se a favor de la causa
palestina, i, alhora, consumir a empreses que fan possible l'actual genocidi a
Gaza i altres crims de guerra per part de l'estat d'Israel.
Però
l'anècdota em va recordar al tantes vegades citat en aquestes col·laboracions
dominicals a dBalears, Arcadi Oliveres. Ell deia: "No podem dir ‘no a la
guerra' i obrir un pla de pensions, que són diners que el banc ens reté, i que,
molt probablement, utilitzarà per finançar algunes empreses il·lícites, com per
exemple les de l'armament".
Manifestar-se
contra el genocidi televisat de Gaza i el brutal apartheid que des de fa
dècades pateix el poble palestí és fonamental. Però, no basta! Cal, entre
altres coses, exigir polítiques estatals i locals veritablement concordes amb
la legalitat internacional, que els drets humans deixin de ser una qüestió
retòrica. Que es multipliqui l'exemple dels estibadors de Barcelona de no permetre "l'activitat dels vaixells que
continguin material bèl·lic", o dels sindicats belgues que “es planten i bloquegen el trànsit d'armes
estatunidenques cap a Israel”. Potser és arribat el punt d'accions de més
impacte. I, òbviament, cal participar en les campanyes de boicot –que, dit
sigui de passada, tanta incidència tingueren en la fi de l'apartheid a
Sud-àfrica- proposades pel moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).
La
humanitat ens hi juguem molt amb tot plegat. El punt urgent és posar fi al
genocidi a Gaza, però pensar que és possible capgirar les lògiques colonials i
bel·licistes que dominen la política internacional és, en paraules de Rebecca
Solnit, canviar l'imaginari del canvi.
Publicat originalment a dBalears (12-11-2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada