Publicat originalment a dBalears (11.02-2024)
Com
aquell qui no diu res, Tomeu Martí i Florit ha llançat una iniciativa que diu
molt, moltíssim. Sota la rubrica d' "Agenda Mallorca 2029" ens
proposa que, enguany, es comenci a preparar una gran commemoració, impulsada
per les institucions públiques o per la societat civil, "dels 800 anys del
naixement del poble de Mallorca" dels vuit segles "de la data més
important de la història de Mallorca". És a dir, la commemoració, d'aquell
31 de desembre de 1229 que a l'alba "... oïdes les misses i rebut el cos
de Jesucrist, diguérem que s'armessin tots, cadascú de les armes que devia
portar. I eixírem tots davant la vila, en aquella plaça que era entre nosaltres
i ells. I això era en tal hora que ja s'anava esclarint el dia [...]. I, quan
nós fórem aquí [a tocar l'Almudaina], ells no es defensaren; però un sarraí,
que sabia el nostre llatí (expressió habitual en Jaume I per a designar la
llengua catalana), ens digué que els donéssim homes que els guardessin de mort,
i que retrien l'Almudaina"*.
Però,
ni l'arribada de les tropes de Jaume I a les costes mallorquines, ni l'entrada
a la Ciutat, ni el que vingué immediatament posterior a la conquesta, no foren
temps de rendicions pacífiques. En el, diguem-ho així, suggeriment de Tomeu
Martí d'eixamplar l'arrelament popular i de no defugir, ans al contrari, de la
modernització de la Diada de Mallorca, no s'està d'afirmar: "Ben pocs
països en el món tenen la data de la fundació tan clara. Ben poques nacions
tenen una data de naixement tan indiscutible. Això significa que el nostre
naixement va ser traumàtic. Però va ser un naixement, i va ser el nostre. Del
fet d'armes que va propiciar-lo, només en podem extreure un comprimís ferm amb
la pau. I de la Mallorca anterior, d'una Mallorca extingida, l'única cosa que
podem fer-ne és servar-ne, amb respecte, les restes i la memòria".
Absolutament d'acord amb Tomeu Martí. Al llibre "Un Malson. Viatge
de Juan Rodríguez Niebla per les presons de Franco" (editorial Ses
Voltes, 2015), en Joan F. López Casasnovas escriu: "Fer memòria no és sols
mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant".
Òbviament, ho escriu fent referència a la memòria de les víctimes del
franquisme, emperò, pens que és una reflexió que s'escau fer-la també en parlar
del fet fundacional del poble de Mallorca. Vet aquí la urgència i necessitat de
l’ "Agenda Mallorca 2029"
Ara
bé, la iniciativa tan necessària com urgent de Tomeu Martí esdevé iniciativa
valenta en arrodonir-la proposant la posada en marxa d'un debat que anomena
"Agenda Mallorca 2029" la conclusió del qual hauria de coincidir amb
la Diada de Mallorca de 2029. Els
eixos de debat suggerits s'expliquen aquí. Malauradament, no he sabut
localitzar cap versió digital -per poder-la enllaçar a aquestes ratlles- de
l'edició en paper de la proposta d' "Agenda Mallorca 2029" on es
desenvolupen els nou epígrafs esmentats. No té, idò, sentit -alhora que
m'estendria en excés- entrar ara a comentar els detalls d'aquests
desenvolupaments, tots ells prepositius i farcits de republicanisme. Temps hi
haurà –esper!- per a debatre'ls i, si s'escau, ampliar l'índex del debat
proposat.
Deia
més amunt que la proposta d' "Agenda Mallorca 2029" és, també, una
iniciativa valenta. Ho és perquè, en una societat que s’ha enderiat en una mena
de "principi de realitat" creant una subjectivitat social segons la
qual no hi ha alternativa al que hi ha, no és cosa fàcil pensar públicament que
el ventall de possibles estatus no s'ha esgotat. S'ha de disposar de bastant
valentia intel·lectual per afirmar el que és obvi: La situació actual es pot
capgirar. Tota conquesta associada al sentit radical de l'emancipació
col·lectiva i individual ha estat impossible fins que ha esdevingut possible!
* Els texts entre
cometes d’aquest paràgraf pertanyen al "Llibre dels fets" de Jaume I el
Conqueridor a cura de Jordi Bruguera
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada