La rotonda

Publicat originalment a dBalears (19-05-2024)

Mallorca és pionera en rotondes. Segons la informació de la Direcció General de Tràfic (DGT), la primera rotonda que es va construir a Espanya va ser l'any 1976, a Palmanova. L'objectiu principal d'aquesta pionera infraestructura viària va ser donar fluïdesa al trànsit en aquells punts on se solen crear retencions. Ha passat gairebé mig segle, i l'addicció al rotondisme per donar una impossible “fluïdesa al trànsit” roman incòlume. Continuam, contra tota lògica, en el suïcida "més rotondes i permanent ampliació de les ja existents". Una carrera  absurda cap al col·lapse.

D'aquesta perseverança en la ideologia del "partit del més cotxe" en donava fe una notícia que, en uns dies que la Sra. Prohens i el Sr. Galmés han començat a conjugar el verb limitar, em sembla del tot icònica. La notícia en qüestió és la següent: "La rotonda de la carretera de Sóller, que cada ciertos años se tiene que reformar a causa del incremento del tráfico que pasa por este punto, junto a la ITV del polígono de Son Castelló, volverá a sufrir otra modificación. El Consell de Mallorca ya está redactando el proyecto para ampliarla con el fin de poder absorber más vehículos, y crear dos carriles para que los que vengan de Son Sardina y el de Camí del Reis no tenga que entrar si van en dirección a Palma". La política de no reducció del cotxe privat és com el capitalisme que, amb total evidència, no resol les seves contradiccions, només les trasllada en el temps i en l'espai. De la notícia de l'ampliació d'ara de la rotonda de la carretera de Sóller s'intueix que, a no massa esperar, n'hi haurà una altra d'ampliació. Sembla haver-se normalitzat l'ampliació sense límit. Ampliació com a inici del camí cap a una segura ampliació d'aquí a uns anys... fins a l'infinit! Una bogeria, tot plegat.

Capgirar la política de mobilitat de sempre -governi qui governi- és clau per a una estratègia integral per a millorar la qualitat de vida de les persones residents a Mallorca. Cal decréixer en volum de vehicles privats, i créixer en transport col·lectiu, sobretot moltíssim en tren, i que aquest transport col·lectiu sigui públic i de qualitat. Sobren autopistes, i rotondes, i cal pacificar de debò el trànsit... Més carrils per a les bicicletes, més respecte als vianants. Domesticar el monstre de la turistificació -absolutament associada a la problematitzada mobilitat- és una necessitat bàsica. Tot això és tan obvi que fa molta vessa escriure sobre aquestes necessitats i aquestes infraestructures sobreres en la ja avançada era de l'antropocè en un territori fràgil com el de Mallorca.

"Que prou és prou, és saber prou" va dir, fa més de dos mil cinc-cents anys, el pensador xinès Laozi. En aquesta terra en sabem prou del malviure del turisme... Per això, el cas de la rotonda és més que una anècdota. És una metàfora que ens permet sospitar que xerrar de límits únicament de places turístiques i no, posem pel cas, d'entrades per l'aeroport,  de limitar la promoció turística, o d’evitar la turistificació salvatge del sòl rústic, és una valenta operació de greenwashing que se suma a les de "turisme sostenible", "turisme regeneratiu", "turisme circular", i tantes altres. Altrament dit, una altra rentada d'imatge verda amb la incorporació del verb "limitar". He de reconèixer que és una idea promocional ben tirada. I, certament, valenta. L'ha ideada el guru  de la promoció turística Andy Stalman? Tanmateix, la ciutadania resident sabem que només prou turistificación, és prou massificació. La resta és una altra rotonda que s’amplia amb un  constant bla, bla, bla.