Publicat
originalment a dBalears (07-07-2024)
Amb una certa regularitat
particip a la tertúlia "Taula d'anàlisi", dels dimarts a Ona Mediterrània. No fa massa temps, en un
d'aquests diàlegs radiofònics que, per cert, aquell dia compartia amb dues persones
que han sigut docents i investigadores de la UIB, vaig opinar que, en el
context de males notícies que comentàvem (atacs al català i al territori,
bel·licisme, avanç de les extremes dretes, genocidi de Gaza, guerra d'Ucraïna,
efectes de la turistificació, etc.), ho pagava molt posar en relleu les bones
notícies que, amb certa freqüència, informaven dels resultats de grups de
recerca, de la transferència d'aquests resultats a la societat, i, fins i tot,
del retorn econòmic a les arques de la UIB d'algunes d'aquestes recerques
patentades. No tinc cap problema per mantenir aquest "chapeau!" per a
el personal docent i investigador de la
nostra universitat pública, ans al contrari. Ara bé, pel que fa a l'equip
rectoral encapçalat pel Dr. Jaume Carot, malauradament, no podria dir lo
mateix.
El desallotjament dels membres de
l'Acampada per Palestina, l'entrada al campus de la policia, les explicacions
donades... deixaren al Rectorat de la UIB com un equip de govern que no
condemnà a les clares el bestial i evident genocidi de Gaza. Mala peça al teler
haver d'arrossegar a aquest llegat històric.
No obstant això, l'objectiu
principal d'aquestes ratlles és comentar un acord del Consell de Direcció de
la UIB, publicat al Full Oficial el divendres 21 de juny,
"pel qual s'aprova la normativa sobre les condicions d'accés amb animals
als edificis de la Universitat de les Illes Balears". Pot semblar una
qüestió de poca importància, però la decisió de convertir la UIB en un espai
públic vetat a les mascotes té substància suficient com per a fer-hi un
comentari.
En lloc d'apuntar-se a la
modernitat; en compte de manifestar empatia amb les tendències animalistes, és
a dir, de les idees que propugnen la defensa dels drets dels animals i estan en
contra de la seva explotació i maltractament; en bescanvi d'apuntar-se al,
encara minoritari, però creixent, moviment d'espais i establiments "pet
friendly", la UIB tria el caspós "prohibida la entrada con
perros". És una llàstima que no s'hagi optat per la innovació en la forma
de relacionar-nos amb els animals de companyia. Ben segur que, amb el pas dels
temps, se'ls farà costerut a les persones responsables d'aquesta decisió
explicar-la i justificar-la.
Parlant d'explicacions i
justificacions arribem al bessó de l'assumpte: A l'exposició de motius de l'Acord
Executiu s'afirma: "En el cas dels centres de la UIB, es considera que
l'accés d'animals de companyia als edificis podria comportar riscs, tant
higiènics i sanitaris com de seguretat per integrar-los. Això, unit a la
necessitat de garantir una prestació de qualitat del servei públic de
l'educació superior i els drets de tot el personal que presta els seus serveis
a la UIB, aconsella limitar-hi la presència d'aquests animals de
companyia". Podria comportar riscs? O no! La màxima institució pública de
recerca hauria de prendre les decisions sustentades en evidències científiques
i no en suposicions. Quines són les evidències que l'entrada de mascotes
devalua la qualitat dels serveis? Sens dubte s'han de garantir els drets del
personal que presta els seus serveis a la UIB. Però, què no es respecten els
drets del personal dels establiments i edificis públics i privats "pet
friendly"? La institució universitària s'ha de limitar a la defensa dels
drets corporatius o dels drets de tothom?
Tot plegat fa pudor de cinofòbia.
I el missatge a la societat és de reforçament de les tendències immobilistes i
cinofòbiques. En fi, cal revocar aquesta desencertada decisió. Ens posem les
piles, moviment animalista?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada