Publicat originalment a Diario de
Mallorca (29-08-2024)
L'horabaixa d'aquest divendres, 30 d'agost,
acomiadarem les nines i els nins sahrauís que han participat enguany en el
programa "Vacances en Pau" que, d'ençà fa 37 anys, organitza
l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB). La cita
és a les 19.00 h a la palmesana plaça de Cort on es farà una concentració lúdic-reivindicativa.
Ben segur que també serà una acció plena d'emoció i agraïment.
L'emoció que transmeten les cares d'aquests infants
condemnats, per la indiferència de l'anomenada "comunitat
internacional" i les traïcions dels governs espanyols, a néixer i créixer
en un campament de refugiats, i, per tant, a tenir incerts projectes de vida.
Són les conseqüències del procés de descolonització inconclús del Sàhara
Occidental, de la conculcació sistemàtica de la legalitat internacional, de la
no aplicació efectiva dels drets humans, de la dictatorial ocupació pel Marroc
del territori que només pertany al poble sahrauí, que, diguem-ho sense embuts,
vol ser un estat democràtic i independent i no una pseudoautonomia de la
dictadura medieval marroquina.
He escrit procés de descolonització inconclús del
Sàhara Occidental. És, val a dir-ho, una construcció semàntica per a referir-se
a l'ignominiós -i no saldat amb dignitat i justícia- passat colonial d'Espanya
en el continent africà. Justament sobre això aquest estiu s'ha publicat un
llibre, "Arena en los ojos. Memoria y silencio de la colonización
española de Marruecos y el Sáhara Occidental" de Laura Casielles, que paga
molt la pena llegir. Per exemple, en un dels capítols dedicats al Sàhara
Occidental, Casielles escriu: "El descubrimiento de los fosfatos iba a marcar la
historia del Sáhara Occidental desde entonces en adelante, convirtiéndola, para
empezar, en algo extemporánea. Mientras en la mayor parte de África los
distintos países iban declarando la independencia, aquí en los años cincuenta y
sesenta lo que ocurrió con la colonización es que se intensificó". Una intensificació
colonial que, afegesc, la "transacció a la democràcia" no va voler
corregir amb una sortida ajustada a la legalitat internacional.
Tornant a la concentració d'acomiadament de “Vacances
en Pau” 2024, he esmentat abans el mot agraïment. N'hi haurà, i molt!, a les
famílies acollidores, a les institucions que fan possible el programa, i a la
solidaritat amb la causa sahrauí de la immensa majoria de la societat illenca
que, en temps de discursos d'odi, ens honora com a poble. Deixau-me emfatitzar
l'agraïment a les famílies acollidores i dir-lis que, a més d'una tasca
humanitària impagable, fan costat a la lògica d'aquelles paraules de l'estimat
Eduardo Galeano: "Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas
pequeñas, puede cambiar el mundo".
Per tant, emoció, agraïment, i, òbviament, reivindicació: "Per un Sàhara
lliure!".
Val a dir que en aquestes setmanes estiuenques que els
infantes sahrauís ens han acompanyat han succeït dues coses que em semblen
força rellevants: i) La xarxa social X es feia ressò de la intervenció sobre la
situació en els campaments de Tindouf en el Congrés dels Diputats del
representant de la Fundació Mundubat (una entitat basca d'absoluta solvència)
amb declaracions com ara: "Hi ha una bretxa entre l'ajuda humanitària
internacional enviada als campaments sahrauís i el que realment necessiten. Fa
falta voluntat política per a tancar-la. El poder legislatiu i executiu de
l'Estat espanyol són responsables d'aquesta situació". "Hi ha un
nivell d'inseguretat alimentària severa del 6,5% i la moderada és del 57%. A
penes l'1% de la població sahrauí gaudeix d'una condició de seguretat
alimentària". ii) El president de la República Àrab Sahrauí Democràtica
(RASD) i secretari general del Front POLISARIO, Sr. Brahim Ghali, ha dirigit
una carta al secretari general de les Nacions Unides fent menció de "la
greu situació en les Zones Ocupades Sahrauís, a causa de la contínua opressió i
violència exercida pel Marroc, l'Estat ocupant, contra els civils
sahrauís", tot destacant "la política de terra cremada duta a terme
per les autoritats d'ocupació marroquines mitjançant l'expropiació de les
terres propietat dels sahrauís, la destrucció de les seves llars, la crema de
les seves tendes de campanya, soscavant els seus mitjans de subsistència,
matant el seu bestiar i enverinant els seus pous amb l'objectiu declarat de
desarrelar-los de les seves llars i terres i assentar més colons marroquins i
altres en el Territori, com a part d'una política intensiva d'assentaments el
principal objectiu dels quals és canviar la composició demogràfica del
Territori i perpetuar l'ocupació".
Per tot plegat, és ben necessari ser-hi a la
concentració just al costat de l'olivera -símbol de la pau- de Cort i al so
dels companys i companyes de "Tambors per la Pau" que mai fallem. Com
la pau no és només absència de guerra, al Sàhara Occidental és sinònim
d'independència. En qualsevol cas, que la batucada solidària s'escolti en els
campaments de refugiats sahrauís, i que la nostra presència sigui prova d'un
indeleble compromís en l'efectiva defensa dels drets humans. Els millors
ambaixadors de la causa sahrauí es mereixen un acomiadament com cal i molt més.
Arreveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada