Publicat originalment a dBalears
(02-03-2024)
Fa uns dius es va publicar una notícia en la qual el secretari
general de la Unió de Jubilats i Pensionistes d'UGT a les Balears denunciava el
fet que jubilats de les Balears estan marxant a la Península perquè no poden
fer front a l'alt nivell de vida de casa nostra. De la meva etapa de
sindicalista, especialment a l’hoteleria i el turisme, conec companys jubilats
i companyes jubilades que, efectivament, han hagut de marxar per no poder viure
dignament amb les seves pensions de jubilació en aquesta nostrada colònia
turística de luxe. Però pensava que era una cosa més aviat puntual. Ara
m’assabento que és un fenomen que, tot i no ser majoritari, ens hauria de
preocupar i ocupar.
Per una altra banda, amb la dita informació vaig
conèixer que UGT reivindica un plus de compensació per als jubilats i
les jubilades de les Balears. Un altre assumpte que ens hauria d’ocupar.
Ocupació que hauria de ser molt més que la simple declaració sindical retòrica.
Em consta que el Moviment de Pensionistes de les Balears, des de fa algun
temps, està donant-li voltes a la concreció de mesures possibles, realistes, i
immediates per millorar les pensions de les persones de Illes Balears més
necessitades. És, sens dubta, un assumpte clau per a la nostra cohesió social,
per garantir una vida digna a tot el col·lectiu de jubilats i jubilades. Cal,
però, arromangar-se!
Quin és el poder adquisitiu de les pensions de
jubilació publiques a les Illes Balears? Segons les dades de la Seguretat
Social l'1 de gener de 2025, el total de persones pensionistes per jubilació és
de 141.225, de les quals més del 51% cobren una pensió inferior al Salari Mínim
Interprofessional (1.184 €/mes), i el 26% a tot estirar arriben a una pensió de
850 €/mes. És a dir, en la contingència, amb molta diferència, majoritària del conjunt de la
cistella de pensions públiques contributives que inclou, a més de la
jubilació, les pensions per invalidesa permanent, viduïtat, orfandat i a favor
de familiars, hi ha un nombre importantíssim de pensions pobres i molt pobres, que,
a sobre, són castigades per una erosió brutal de la seva ja baixa capacitat
adquisitiva per mor de l’alça de preus de productes i serveis bàsics pròpia de
societats turistificades.
Combatre aquesta injustícia hauria de ser una
prioritat màxima. La defensa de les pensions públiques passa per la seva
dignificació en la quantia. Això és així en general, però, especialment, per a
les pensions per jubilació que són el salari substitutori de les rendes del
treball.
Ara bé, el sistema públic de pensions es defensa,
sobretot, amb coherència, exigència, mobilització, i plantant cara als falcons
privatitzadors. Coherència no avalant reformes regressives de les pensions;
exigència de compliment de la llei amb una auditoria pública dels comptes de la
Seguretat Social que, de segur, palesaria les mentides sobre la seva
insostenibilitat econòmica; mobilització, i no només retòrica i bla, bla, bla.
I, sí, plantant cara als falcons privatitzadors, i, per tant, no col·laborant-hi,
com fan UGT i CCOO promovent els Plans
de Pensions Privats participant-hi, i lucrant-se.
La defensa i millora del sistema públic de pensions
és un vertader repte d’època. No exagero. Els rapinyaires ho tenen clar. Convé
recordar -i fer-ho cada dia!- les paraules del secretari
general de l’OTAN, Mark Rutte, afirmant que els ciutadans dels estats membres de
l'OTAN han “d’acceptar fer sacrificis", com ara retallades en les seves
pensions, sanitat i sistemes de seguretat, per a augmentar la despesa en
Defensa (sic). Ells són molt poderosos, però ho podem ser també nosaltres
perquè, en paraules de Mario Benedett, “en la calle codo a codo / somos mucho más que dos”.
