Pàgines

diumenge, 9 de març del 2025

Més en despesa militar i menys en pensions?

Publicat originalment a dBalears (02-03-2024)

Fa uns dius es va publicar una notícia en la qual el secretari general de la Unió de Jubilats i Pensionistes d'UGT a les Balears denunciava el fet que jubilats de les Balears estan marxant a la Península perquè no poden fer front a l'alt nivell de vida de casa nostra. De la meva etapa de sindicalista, especialment a l’hoteleria i el turisme, conec companys jubilats i companyes jubilades que, efectivament, han hagut de marxar per no poder viure dignament amb les seves pensions de jubilació en aquesta nostrada colònia turística de luxe. Però pensava que era una cosa més aviat puntual. Ara m’assabento que és un fenomen que, tot i no ser majoritari, ens hauria de preocupar i ocupar.

Per una altra banda, amb la dita informació vaig conèixer que UGT reivindica un plus de compensació per als jubilats i les jubilades de les Balears. Un altre assumpte que ens hauria d’ocupar. Ocupació que hauria de ser molt més que la simple declaració sindical retòrica. Em consta que el Moviment de Pensionistes de les Balears, des de fa algun temps, està donant-li voltes a la concreció de mesures possibles, realistes, i immediates per millorar les pensions de les persones de Illes Balears més necessitades. És, sens dubta, un assumpte clau per a la nostra cohesió social, per garantir una vida digna a tot el col·lectiu de jubilats i jubilades. Cal, però, arromangar-se!

Quin és el poder adquisitiu de les pensions de jubilació publiques a les Illes Balears? Segons les dades de la Seguretat Social l'1 de gener de 2025, el total de persones pensionistes per jubilació és de 141.225, de les quals més del 51% cobren una pensió inferior al Salari Mínim Interprofessional (1.184 €/mes), i el 26% a tot estirar arriben a una pensió de 850/mes. És a dir, en la contingència, amb molta diferència, majoritària del conjunt de la cistella de pensions públiques contributives que inclou, a més de la jubilació, les pensions per invalidesa permanent, viduïtat, orfandat i a favor de familiars, hi ha un nombre importantíssim de pensions pobres i molt pobres, que, a sobre, són castigades per una erosió brutal de la seva ja baixa capacitat adquisitiva per mor de l’alça de preus de productes i serveis bàsics pròpia de societats turistificades.

Combatre aquesta injustícia hauria de ser una prioritat màxima. La defensa de les pensions públiques passa per la seva dignificació en la quantia. Això és així en general, però, especialment, per a les pensions per jubilació que són el salari substitutori de les rendes del treball.

Ara bé, el sistema públic de pensions es defensa, sobretot, amb coherència, exigència, mobilització, i plantant cara als falcons privatitzadors. Coherència no avalant reformes regressives de les pensions; exigència de compliment de la llei amb una auditoria pública dels comptes de la Seguretat Social que, de segur, palesaria les mentides sobre la seva insostenibilitat econòmica; mobilització, i no només retòrica i bla, bla, bla. I, sí, plantant cara als falcons privatitzadors, i, per tant, no col·laborant-hi, com fan UGT i CCOO promovent  els Plans de Pensions Privats participant-hi, i lucrant-se.

La defensa i millora del sistema públic de pensions és un vertader repte d’època. No exagero. Els rapinyaires ho tenen clar. Convé recordar -i fer-ho cada dia!- les paraules del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, afirmant que els ciutadans dels estats membres de l'OTAN han “d’acceptar fer sacrificis", com ara retallades en les seves pensions, sanitat i sistemes de seguretat, per a augmentar la despesa en Defensa (sic). Ells són molt poderosos, però ho podem ser també nosaltres perquè, en paraules de Mario Benedett, “en la calle codo a codo / somos mucho más que dos”.



 

dimecres, 5 de març del 2025

8 de març - I de la pobresa laboral què?


 

La curolla de 05/03/2025 a https://vida.cat/programes/

Volia fer aquesta:

8 de març

A tocar el 8 de març, la meva curolla d’avui no pot ser altre que posar a debat la vigència de la càrrega reivindicativa del Dia Internacional de les Dones.

Al món i a la Mallorca de 2025, els feminismes són -potser més que mai- essencials. Ho són en el combat contra la internacional feixista-misògina-turboneoliberal-aporofòbica que encapçala Donald Trump i a la que milita qui indignament  presideix el Parlament de les Illes Balears.

Els avanços de civilització que les feministes han aconseguit estan en perill de retrocés en uns temps que caldria avancassin.  

Una primera reflexió: La igualtat entre homes i dones significa, si o si, la pèrdua de privilegis patriarcals dels homes.  

I una primera conclusió: Perdre aquests privilegis té recompenses. Ens fa veritablement més feliços. Bell Hooks ho explica molt bé al seu llibre intitulat “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”.

 

Però l'he canviat per aquesta:

I de la pobresa laboral què?

Aquets dies s’han publicat les dades d’atur registrat i de les afiliacions a la Seguretat Social del mes de febrer.

Sobre això algunes qüestions per debatre:

-          La publicació mensualment de dades de Mercat Laboral és una raresa espanyola. El que és normal a la UE, EUA, OCDE, són publicacions d’aquestes dades més similars a l'EPA espanyola.

-          S’ha de dir que tant el registre de la SS com del SOIB, no tenen estàndards estadístics.

-          Per exemple, les persones FFDD, encara que només facin feina 6 mesos, no són mai considerats aturats registrats. La diferència entre atur registrat i demandants d’ocupació són espectaculars.

-          Els registres dels serveis d’ocupació serveixen per a altres coses. Per exemple, hi ha països que es considera positiu que hi hagi molta gent inscrita als respectius SOIB. Són demandants de formació al llarg de la vida, o en recerca de millor ocupació. Són símptomes de vitalitat del Mercat Laboral.

-          Però el punt més important d’aquesta curolla és que, com el Mercat Laboral continua sent el mecanisme clau per la distribució de renda i d’ell , depèn que la majoria de la societat pugui cobrir les seves necessitats bàsiques, no hauríem d’avaluar la pobresa laboral?

dissabte, 1 de març del 2025

De desconeguts a odiats

Publicat originalment a dBalears (23-02-2025)

Des de la “coronació” de Donald Trump, vivim un continu aquelarre desfermat de la internacional feixista-turboneoliberal-aporofòbica-imperialista que ens té sumits en una mena d’estat de xoc. Tot plegat sembla un malson. Mentrestant, continua la infernal desinformació massiva, és a dir, l’època en què les notícies falses tenen, malauradament, més impacte en les opinions públiques que no les informacions certes i contrastades. Pot ser per això, estat de xoc i real desinformació, que alguna de les notícies certes i no afectades pels efluvis de la dita internacional fatxa passin desapercebudes o siguin ràpidament oblidades.

Per exemple, la que no fa massa publicà la Comissió Espanyola d’Ajuda a les persones Refugiades (CEAR) que informava de les dades d’asil a Espanya del 2024. Vegem allò que em sembla més rellevant: i) La taxa de protecció internacional va millorar del 12 al 18,5%, en termes interanuals, però, després d’anys del “Gobierno más progresista de la historia”, el Regne d’Espanya segueix molt allunyat de la mitjana europea que es situa al 40%. Val a dir que CEAR, per arrodonir-ho, precisa que l'augment en les resolucions favorables d’asil s'explica per un increment exponencial de la protecció subsidiària (la que reben les persones que l’Estat considera que si retornen al seu país d'origen haurien d'enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus danys contra la seva seguretat i la seva vida), mentre l'estatut del refugiat se li ha concedit només a 6 de cada 100 persones, un 13% menys que l'any anterior. ii) Continuen acumulant-se les peticions de protecció sense resoldre. I, mentre els expedients s'acumulen i ja n’hi ha un 27% més que l'any passat, 242.056 persones continuen vivint amb la incertesa de no saber si l’Estat espanyol els donarà la protecció que necessiten. Segons CEAR, en aquest sentit estem a anys llum d'altres països europeus. iii) Males notícies pel feixisme islamofòbic: 6 de les 10 principals nacionalitats de persones sol·licitants d'asil en 2024 procedeixen d'Amèrica Llatina.

En qualsevol cas, com molt bé diu CEAR, “siguin d'on siguin i vinguin d'on venguin, són persones. L'important de tot és que, darrere de cadascun d'aquestes dades, hi ha persones que, en molts casos, han hagut de fugir per a salvar la seva vida, i que demanen protecció”.

Notícies i dades per a no enorgullir-se. De segur, el progressisme no ho fa del tot bé en aquest assumpte. Zygmunt Bauman ens recordà a “Desconeguts a la porta de casa” (2016) que “des dels inicis de la modernitat, els refugiats que fugen de la cruesa de la brutalitat de les guerres i dels despotismes o d’una existència de fam i desprotecció salvatges han trucat a la porta d’altres persones. Per als de l’altra costat d’aquella porta, aquells refugiats sempre han estat -i són encara ara- uns desconeguts”. Això era així fins a l’arribada del tsunami del malisme que els han convertit en, sobretot si són pobres, odiats. Avancam pel pedregar de la història.