8 de març - I de la pobresa laboral què?

 

La curolla de 05/03/2025 a https://vida.cat/programes/

Volia fer aquesta:

8 de març

A tocar el 8 de març, la meva curolla d’avui no pot ser altre que posar a debat la vigència de la càrrega reivindicativa del Dia Internacional de les Dones.

Al món i a la Mallorca de 2025, els feminismes són -potser més que mai- essencials. Ho són en el combat contra la internacional feixista-misògina-turboneoliberal-aporofòbica que encapçala Donald Trump i a la que milita qui indignament  presideix el Parlament de les Illes Balears.

Els avanços de civilització que les feministes han aconseguit estan en perill de retrocés en uns temps que caldria avancassin.  

Una primera reflexió: La igualtat entre homes i dones significa, si o si, la pèrdua de privilegis patriarcals dels homes.  

I una primera conclusió: Perdre aquests privilegis té recompenses. Ens fa veritablement més feliços. Bell Hooks ho explica molt bé al seu llibre intitulat “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”.

 

Però l'he canviat per aquesta:

I de la pobresa laboral què?

Aquets dies s’han publicat les dades d’atur registrat i de les afiliacions a la Seguretat Social del mes de febrer.

Sobre això algunes qüestions per debatre:

-          La publicació mensualment de dades de Mercat Laboral és una raresa espanyola. El que és normal a la UE, EUA, OCDE, són publicacions d’aquestes dades més similars a l'EPA espanyola.

-          S’ha de dir que tant el registre de la SS com del SOIB, no tenen estàndards estadístics.

-          Per exemple, les persones FFDD, encara que només facin feina 6 mesos, no són mai considerats aturats registrats. La diferència entre atur registrat i demandants d’ocupació són espectaculars.

-          Els registres dels serveis d’ocupació serveixen per a altres coses. Per exemple, hi ha països que es considera positiu que hi hagi molta gent inscrita als respectius SOIB. Són demandants de formació al llarg de la vida, o en recerca de millor ocupació. Són símptomes de vitalitat del Mercat Laboral.

-          Però el punt més important d’aquesta curolla és que, com el Mercat Laboral continua sent el mecanisme clau per la distribució de renda i d’ell , depèn que la majoria de la societat pugui cobrir les seves necessitats bàsiques, no hauríem d’avaluar la pobresa laboral?

De desconeguts a odiats

Publicat originalment a dBalears (23-02-2025)

Des de la “coronació” de Donald Trump, vivim un continu aquelarre desfermat de la internacional feixista-turboneoliberal-aporofòbica-imperialista que ens té sumits en una mena d’estat de xoc. Tot plegat sembla un malson. Mentrestant, continua la infernal desinformació massiva, és a dir, l’època en què les notícies falses tenen, malauradament, més impacte en les opinions públiques que no les informacions certes i contrastades. Pot ser per això, estat de xoc i real desinformació, que alguna de les notícies certes i no afectades pels efluvis de la dita internacional fatxa passin desapercebudes o siguin ràpidament oblidades.

Per exemple, la que no fa massa publicà la Comissió Espanyola d’Ajuda a les persones Refugiades (CEAR) que informava de les dades d’asil a Espanya del 2024. Vegem allò que em sembla més rellevant: i) La taxa de protecció internacional va millorar del 12 al 18,5%, en termes interanuals, però, després d’anys del “Gobierno más progresista de la historia”, el Regne d’Espanya segueix molt allunyat de la mitjana europea que es situa al 40%. Val a dir que CEAR, per arrodonir-ho, precisa que l'augment en les resolucions favorables d’asil s'explica per un increment exponencial de la protecció subsidiària (la que reben les persones que l’Estat considera que si retornen al seu país d'origen haurien d'enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus danys contra la seva seguretat i la seva vida), mentre l'estatut del refugiat se li ha concedit només a 6 de cada 100 persones, un 13% menys que l'any anterior. ii) Continuen acumulant-se les peticions de protecció sense resoldre. I, mentre els expedients s'acumulen i ja n’hi ha un 27% més que l'any passat, 242.056 persones continuen vivint amb la incertesa de no saber si l’Estat espanyol els donarà la protecció que necessiten. Segons CEAR, en aquest sentit estem a anys llum d'altres països europeus. iii) Males notícies pel feixisme islamofòbic: 6 de les 10 principals nacionalitats de persones sol·licitants d'asil en 2024 procedeixen d'Amèrica Llatina.

En qualsevol cas, com molt bé diu CEAR, “siguin d'on siguin i vinguin d'on venguin, són persones. L'important de tot és que, darrere de cadascun d'aquestes dades, hi ha persones que, en molts casos, han hagut de fugir per a salvar la seva vida, i que demanen protecció”.

Notícies i dades per a no enorgullir-se. De segur, el progressisme no ho fa del tot bé en aquest assumpte. Zygmunt Bauman ens recordà a “Desconeguts a la porta de casa” (2016) que “des dels inicis de la modernitat, els refugiats que fugen de la cruesa de la brutalitat de les guerres i dels despotismes o d’una existència de fam i desprotecció salvatges han trucat a la porta d’altres persones. Per als de l’altra costat d’aquella porta, aquells refugiats sempre han estat -i són encara ara- uns desconeguts”. Això era així fins a l’arribada del tsunami del malisme que els han convertit en, sobretot si són pobres, odiats. Avancam pel pedregar de la història.