Publicat originalment a dBalears 27-01-2026)
Tinc un company que fa anys viu als EUA. De tant en tant, parlem i
compartim textos, notícies i anàlisis de les polítiques internacionals i
nacionals que aplica Donald Trump. M'interessa -i crec que ens hauria
d'interessar a tots i a totes- conèixer com es veuen les coses des de l'òptica
de la gent que viu allà, que sofreix en carn pròpia els abusos de
l'administració Trump.
Avui (26-01-2026) el meu company, resident als EUA, m'ha donat el bon dia,
amb un vídeo de Leigh McGowan, que és directora de la pàgina
web "Politics Girl", comentarista política de CNN, i ciutadana
americana, que expressa els seus sentiments sobre la realitat en USA dient:
“Hola, som a Nova York intentant que la veritat tingui una oportunitat en
els mitjans de comunicació tradicionals, però tinc por, i és estrany dir-ho en
veu alta, però en tinc. Tinc por de moltes coses en aquest moment i aquest no
és un instint natural per a mi.
Tinc por de no poder pagar la meva assegurança mèdica en el futur i d'haver
de morir d'una malaltia a la qual he sobreviscut durant 17 anys perquè el meu
govern no em considera a mi ni a persones com jo dignes de seguir amb vida.
Tinc por que, fins i tot si reorganitzem tot per a poder pagar la nostra
assegurança mèdica, perdi l'accés a la meva medicació perquè ha de lliurar-se
mensualment i el govern està interferint amb el correu i imposant aranzels a
tot, per la qual cosa l'arribada contínua de la meva medicació no està
garantida. Tinc por que perdem tots els diners que hem pogut estalviar durant
anys i panys quan el govern intervingui en el mercat o en el dòlar estatunidenc
i no puguem pagar el lloguer, i molt menys la cura del meu pare o la universitat
del meu fill, a la què se suposa que ha de començar a la tardor.
Estic veient com es reorganitza l'ordre mundial i estic realment
terroritzada. Que el meu bell fill de 18 anys sigui reclutat per a alguna
guerra injusta per enriquir als executius petroliers i als multimilionaris a
costa de la vida dels nostres fills. I tinc por de la NSPM 7. La directiva que
la fiscal general Pam Bondi va emetre el 4 de desembre i que la majoria de la
gent va passar per alt.
El missatge principal d'aquest memoràndum
presidencial era que les
forces de l'ordre federals començaran a atacar a individus, organitzacions i
persones que financin a qualsevol que el Departament de Justícia de Trump
consideri un terrorista domèstic, i defineixen el terrorisme domèstic de forma
molt àmplia. Aparentment, ara és terrorisme domèstic revelar la identitat de
qualsevol agent de la llei o fer qualsevol esforç per a interferir amb
l'aplicació de la llei d'immigració. Això sembla incloure fins i tot filmar als
agents d'ICE si estan atacant brutalment i il·legalment a persones. Aquest
memoràndum diu que la persona que filma seria el criminal, no els agents d'ICE.
Se't pot etiquetar com a terrorista domèstic per atacar a un funcionari públic
o altres actors polítics, a pesar que el Partit Republicà demana constantment
violència contra els polítics. El nostre propi president va repiular que els
demòcrates haurien de ser penjats pel seu vídeo que recordava als militars que
no havien de seguir ordres il·legals. Aquest memoràndum assenyala a qualsevol
que estigui alineat amb Antifa, és a dir, a qualsevol que s'oposi públicament
al feixisme, així com als qui defensen punts de vista extrems sobre la
immigració, la ideologia de gènere radical o el sentiment antiestatunidenc, que
es defineix com a anticapitalista, anticristianisme i en oposició als valors
familiars tradicionals. I això m'espanta perquè som molts
El Fiscal General ha instruït al FBI perquè estableixi una línia telefònica
per a denúncies i un sistema de recompenses en efectiu per als qui proporcionin
informació que condueixi a la identificació i l'arrest dels líders
d'organitzacions terroristes nacionals. Com és possible que això no inclogui a
les persones que dirigeixen la ACLU (Union Americana de Llibertats Civils), PlannedParenthood o
qualsevol organització LGBTQ+? Com és possible que no inclogui als equips
legals a favor de la democràcia, als creadors de contingut d'esquerra o a
qualsevol periodista que simplement informa dels fets? Com és possible que no
m'inclogui a mi? Aquest país se'm fa cada vegada més irreconeixible i això
m'espanta. No entenc on estan les persones que se suposa que han de
protegir-nos, els nostres drets i els nostres valors. Tinc molta por, però
també estic increïblement enutjada. I espero no ser l'única que se senti així”.
En llegir-lo, tot d'una he pensat amb el llibre "Sobre la
tirania", de Timothy Snyder, que inclou vint lliçons que hem d'aprendre
del segle XX. La vintena de les lliçons diu: "Siguis tan valent com
puguis. Si ningú no està disposat a morir per la llibert, tots morirem sota la
tirania". La situació és dramàtica. Em sembla que la humanitat en
necessitarà molts d'estatunidencs i estatunidenques valentes.
No m'he pogut estar de compartir les paraules de Leigh McGowan i les meves
primeres impressions. Disculpin les molèsties!
