Pàgines

dissabte, 31 de gener del 2026

Tirania als EUA

Publicat originalment a dBalears 27-01-2026)

Tinc un company que fa anys viu als EUA. De tant en tant, parlem i compartim textos, notícies i anàlisis de les polítiques internacionals i nacionals que aplica Donald Trump. M'interessa -i crec que ens hauria d'interessar a tots i a totes- conèixer com es veuen les coses des de l'òptica de la gent que viu allà, que sofreix en carn pròpia els abusos de l'administració Trump.

Avui (26-01-2026) el meu company, resident als EUA, m'ha donat el bon dia, amb un vídeo de Leigh McGowan, que és directora de la pàgina web "Politics Girl", comentarista política de CNN, i ciutadana americana, que expressa els seus sentiments sobre la realitat en USA dient:

Hola, som a Nova York intentant que la veritat tingui una oportunitat en els mitjans de comunicació tradicionals, però tinc por, i és estrany dir-ho en veu alta, però en tinc. Tinc por de moltes coses en aquest moment i aquest no és un instint natural per a mi.

Tinc por de no poder pagar la meva assegurança mèdica en el futur i d'haver de morir d'una malaltia a la qual he sobreviscut durant 17 anys perquè el meu govern no em considera a mi ni a persones com jo dignes de seguir amb vida. Tinc por que, fins i tot si reorganitzem tot per a poder pagar la nostra assegurança mèdica, perdi l'accés a la meva medicació perquè ha de lliurar-se mensualment i el govern està interferint amb el correu i imposant aranzels a tot, per la qual cosa l'arribada contínua de la meva medicació no està garantida. Tinc por que perdem tots els diners que hem pogut estalviar durant anys i panys quan el govern intervingui en el mercat o en el dòlar estatunidenc i no puguem pagar el lloguer, i molt menys la cura del meu pare o la universitat del meu fill, a la què se suposa que ha de començar a la tardor.

Estic veient com es reorganitza l'ordre mundial i estic realment terroritzada. Que el meu bell fill de 18 anys sigui reclutat per a alguna guerra injusta per enriquir als executius petroliers i als multimilionaris a costa de la vida dels nostres fills. I tinc por de la NSPM 7. La directiva que la fiscal general Pam Bondi va emetre el 4 de desembre i que la majoria de la gent va passar per alt.

El missatge principal d'aquest memoràndum presidencial era que les forces de l'ordre federals començaran a atacar a individus, organitzacions i persones que financin a qualsevol que el Departament de Justícia de Trump consideri un terrorista domèstic, i defineixen el terrorisme domèstic de forma molt àmplia. Aparentment, ara és terrorisme domèstic revelar la identitat de qualsevol agent de la llei o fer qualsevol esforç per a interferir amb l'aplicació de la llei d'immigració. Això sembla incloure fins i tot filmar als agents d'ICE si estan atacant brutalment i il·legalment a persones. Aquest memoràndum diu que la persona que filma seria el criminal, no els agents d'ICE. Se't pot etiquetar com a terrorista domèstic per atacar a un funcionari públic o altres actors polítics, a pesar que el Partit Republicà demana constantment violència contra els polítics. El nostre propi president va repiular que els demòcrates haurien de ser penjats pel seu vídeo que recordava als militars que no havien de seguir ordres il·legals. Aquest memoràndum assenyala a qualsevol que estigui alineat amb Antifa, és a dir, a qualsevol que s'oposi públicament al feixisme, així com als qui defensen punts de vista extrems sobre la immigració, la ideologia de gènere radical o el sentiment antiestatunidenc, que es defineix com a anticapitalista, anticristianisme i en oposició als valors familiars tradicionals. I això m'espanta perquè som molts

El Fiscal General ha instruït al FBI perquè estableixi una línia telefònica per a denúncies i un sistema de recompenses en efectiu per als qui proporcionin informació que condueixi a la identificació i l'arrest dels líders d'organitzacions terroristes nacionals. Com és possible que això no inclogui a les persones que dirigeixen la ACLU (Union Americana de Llibertats Civils), PlannedParenthood o qualsevol organització LGBTQ+? Com és possible que no inclogui als equips legals a favor de la democràcia, als creadors de contingut d'esquerra o a qualsevol periodista que simplement informa dels fets? Com és possible que no m'inclogui a mi? Aquest país se'm fa cada vegada més irreconeixible i això m'espanta. No entenc on estan les persones que se suposa que han de protegir-nos, els nostres drets i els nostres valors. Tinc molta por, però també estic increïblement enutjada. I espero no ser l'única que se senti així”.

En llegir-lo, tot d'una he pensat amb el llibre "Sobre la tirania", de Timothy Snyder, que inclou vint lliçons que hem d'aprendre del segle XX. La vintena de les lliçons diu: "Siguis tan valent com puguis. Si ningú no està disposat a morir per la llibert, tots morirem sota la tirania". La situació és dramàtica. Em sembla que la humanitat en necessitarà molts d'estatunidencs i estatunidenques valentes.

No m'he pogut estar de compartir les paraules de Leigh McGowan i les meves primeres impressions. Disculpin les molèsties!

 

FITUR 2026: Nou Impuls a la turistificació

Publicat originalment a dBalears (25-01-2026)

La proposta 204 (pàgina 49) del document de propostes aprovat en el Primer Congrés de Turisme de la Societat Civil (disponible aquí), celebrat a Palma l'estiu de 2024, és absolutament clara: "Suprimir dotacions pressupostàries de la comunitat autònoma, insulars i municipis per promocionar el turisme a l'illa". És una de tantes -la immensa majoria- propostes que no ha tingut cap ressò en la política turística de les institucions. Els governants passen dels fòrums d'anàlisi, debat, i proposta  no controlats governamentalment i per les elits, com ara, el paperot del "Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears". Qualsevol proposta, per molt assenyada que sigui, aliena a l'absurda lògica de la turistificació, sense una persistent mobilització social és paper mullat!

Ho ha demostrat la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR) d'aquesta setmana. Ha sigut, un any més, una tudada de recursos públics al servei del règim de turismocràcia. Una fira entorn del negoci turístic hauria de ser un assumpte exclusiu del món dels negocis empresarials turístics. La presència aclaparadora de les institucions és una evident "empresarialització" de la política turística institucional. És una dinàmica -que es prolongarà a la World Travel Market de Londres i a la ITB de Berlín- de desinstitucionalització democràtica, car, en un àmbit mercantil, es presenten balanços, propostes, iniciatives que, per lesa democràcia i institucionalitat, s'haurien de presentar en els fòrums institucionals.

La presència de les institucions a les fires turístiques sol ser un festival de banalitats/ insubstancialitats, ocurrències i eufemismes. A FITUR 2026 hi ha hagut de tot. Posem per cas, la insubstancialitat de xerrar de "contenció" de la massificació, l'ocurrència presidencial de presentar una APP per "gestionar la massificació de les platges", que ja havia estat posada en marxa pel Consell de Mallorca, o l'eufemisme de parlar de desestacionalització turística per referir-se a la desestacionalització dels patiments dels residents. En qualsevol cas, la indústria turística illenca és tan potent que no necessita ni un cèntim d'inversió pública per promocionar el seu negoci. Una despesa pública de la qual, dit sigui de passada, mai s'ha sabut quin és el seu retorn en termes de cohesió social (sospit que nul), de diversificació econòmica (sens dubta contraproduent), ni d'incidència en l'imprescindible (però que ni es planteja) impuls de l'Economia Social i Solidària en el turisme.

Ben bé, el resum de FITUR 2026 pot ser el d'un nou impuls a la turistificació en un marc d'autèntica repartidora d'afalacs, recursos públics, i favors entre les elits. Cal canviar aquest rumb. Aquest estiu tocarà  tornar a reclamar menys turisme, més vida.

diumenge, 25 de gener del 2026

Tornar a l'illa de Gorée, insistir sobre l'esclavatge modern

Publicat originalment a dBalears (18-01-2026)

Fa poc més de deu anys que publicava aquí unes reflexions intitulades "L'illa de Gorée i l'esclavatge modern". Avui torn a donar-li voltes a aquest assumpte. L'illa senegalesa de Gorée -a tocar de Dakar- continua sent un lloc de memòria, reflexió, i consciència de l'ominós tràfic d'esclaus africans entre el segle XVI i el XIX. Un dels episodis més repugnants de la història de la humanitat, i, cal dir-ho, "fet fundacional" del sistema capitalista. Aquella casa d'esclaus, convertida des de fa temps en museu, continua interpel·lant-nos a les persones demòcrates i defensores dels drets humans. Ben segur ho continuarà fent "Fins que la Dignitat es faci costum", en paraules de Francia Márquez Mina, vicepresidenta de Colombia, escrites a una placa instal·lada a l'entrada del museu a propòsit d'una recent visita a l'illa de Gorée de la primera  vice-presidenta colombiana afrodescendent.

Pel que fa a la meva segona visita a aquest impactant indret, m'ha semblat extraordinàriament encertada la iniciativa de muntar una instal·lació sobre l'esclavatge actual. Una problemàtica que qualifiquen d'extraordinàriament greu i persistent. A la successió de panells explicatius es refereixen a l'esclavatge domèstic, al sexual, al d'infants, al del treball forçós, i a l'esclavatge, del que se'n xerra manco però està molt estès,  de la servitud per deutes. Val a dir que les estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i de l'ONG internacional Walk Free situen per sobre de 40 milions les persones que sofreixen aquests tipus d'esclavituds dels nostres dies. És a dir, no se'ls aplica l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 que afirma: "Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I 'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes". Dit això, cal dir que hi ha una dada bastant invisibilitzada, però molt rellevant: entorn del 70% de les persones en situacions d'esclavatge són dones i nines. Vet aquí un assumpte transcendental: L'esclavitud del segle XXI té una bretxa de gènere brutal!

Ara bé, els i les responsables del muntatge que coment no es limiten a exposar el problema. Ans al contrari, ens interpel·len a actuar tot afirmant que "tots podem ajudar a posar fi a l'esclavitud d'altres éssers humans". Com? Idò “Coneixent els signes del tràfic d'éssers humans; treballant per posar fi a la pobresa i assegurant l'ensenyament; commemorant el 30 de juliol, jornada mundial de Nacions Unides contra el tràfic de persones; descobrint l'empremta personal de l'esclavatge a Slavery Footprint; explicant als respectius entorns què poden fer; veure els documentals d'investigació sobre l'esclavatge modern i discutir el seu contingut amb la família i les amistats; i animant a les escoles a incloure les qüestions i preguntes sobre l'esclavatge modern en els programes escolars".

Sens dubte, són accions individuals que convé generalitzar, no obstant això, sospit que seran insuficients. Parafrasejant Bertolt Brecht, em demano de què serveixen accions individuals contra l'esclavatge modern que es condemna si no hi ha accions col·lectives contra el sistema capitalista modern que l'origina.

En qualsevol cas, cada visita a l'illa de Gorée és una doble càrrega de bateries: Una per continuar lluitant per la llibertat de debò. En les parets de la senegalesa Casa dels Esclaus es poden llegir unes paraules de Nelson Mandela que ens encoratgen a fer-ho: "Perquè ser lliure no és només desfer-se de les  pròpies cadenes; és viure d'una manera que  respecta i reforça la llibertat dels altres". La segona càrrega de piles és per reivindicar la transcendència de la memòria per a la transformació de l'actual situació d'injustícia social. Entre les frases il·lustres n'hi ha una del primer president del Senegal post colonització, Léopold Sédar Senghor, molt escaient pels temps que corren de negació i revisionisme de la memòria: "La consciència del passat és el primer deure d'un poble". Amén!

Exclusió de la participació política

Publicat originalment a dBalears (11-01.2026)

Fa quinze dies  comentava aquí la situació d'integració precària en què viu la majoria social de les Illes Balears, segons descriu l' "Informe sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears" de 2025, elaborat per la Fundació FOESSA. Em vaig reservar comentar el fort creixement de l'exclusió social en la dimensió de la participació política per no allargar més l'article precedent, i perquè l'assumpte té entitat pròpia i gravetat extrema. Anem, idò, per feina:

La metodologia de l'Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, que és la base de l'informe que comentam, permet afinar els eixos de l'exclusió que pateix la societat. El polític i de ciutadania fa referència a les dimensions de la participació política, l'educació, l'habitatge, i la salut. Cal ressaltar que la meitat de la població en situació d'exclusió social (50,8%) ho està en aquest eix de la  política i de la ciutadania.

Però en l'article d'avui em referiré únicament a la dimensió de la participació política. És a dir, a l'exclusió social en el dret de les persones a elegir als seus representants polítics i a ser elegides, així com de la capacitat efectiva de participació política i ciutadana.

D'acord amb les dades de la citada enquesta, "les situacions de carència més freqüents a les Illes Balears, amb una prevalença superior al 10%, són tres: els obstacles a la participació política derivats de la condició estrangera (que afecten el 19,2% de la població balear), la falta de capacitat efectiva per a la participació política i ciutadana (13,4%), i les despeses excessives d'habitatge, que afecten el 12,5% de la població. Cal també assenyalar que la impossibilitat de participar electoralment per tenir nacionalitat extracomunitària no és només la problemàtica més estesa a les illes Balears, sinó també aquella que més ha augmentat des de 2018 (en 8,4 punts)". Afegim-li la dada que el deteriorament més significatiu es produeix en la dimensió de la participació política.

Explicat en poques paraules: les persones empobrides, amb extremes dificultats  per omplir la gelera i arribar a fi de mes, les que busquen un habitatge digne, són, en la pràctica, excloses dels procediments de participació democràtica. Dit amb més claredat, succeeix que l'augment de la immigració no acompanyat de regularitzacions periòdiques (regularització ja!) exclou a col·lectius importants de la ciutadania a l'hora de votar, sindicalitzar-se, denunciar, o exercir drets. Diguem-ho encara més clarament, difícilment les persones sensellaristes estan en condicions d'integrar-se en la lluita per a fer efectiu el dret a un habitatge digne.

Aquest és el marc que imposa la gestió neoliberal de l'empobriment i la marginalització: la incitació de la lluita del pobre contra el més pobre, els discursos d'odi contra les persones excloses o en situació d'integració precària, l'estigmatització de la pobresa. Aporofòbia i afebliment de la democràcia amb impuls igualitària i autoritarisme conjuguen a la perfecció.

Abans d'acabar amb un desig, no em puc estar de dir que l'informe que ha sigut objecte de comentari en aquest i l'anterior article al dBalears té dos importants emperons: Absència de qualsevol cosa semblant a una anàlisi amb perspectiva de gènere, i el fet de centrar-se en la família i no en la persona com a subjecte bàsic de la societat. Es nota en excés el biaix confessional.

Dit això, el desig: tant de bo aquest nou 2026 sigui l'any que comencem a capgirar la situació d'exclusió social que dibuixa, entre d'altres, l'Informe de FOESSA. Caldrà mobilitzar-se de valent. En el present context de necessària mobilització, la reivindicació democràtica de derogació urgent de la Llei Mordassa torna a tenir tot el sentit. Sembla mentida que encara ara no s'hagi acomplit el compromís de derogar -i blindar, tant com es pugui, la dita derogació- de l'instrument jurídic implantat pel PP per disciplinar la dissidència a les retallades socials, laborals i democràtiques. Sigui com sigui, res millor per començar l'any que uns fragments del poema de Joan Margarit intitulat La llibertat: "La llibertat és quan comença l'alba / en un dia de vaga general". "La llibertat és una llibreria. / Anar indocumentat. Són les cançons / de la guerra civil. / Una forma d'amor, la llibertat".

2026: No t'oblidis de Gaza

Publicat originalment a dBalears ( 04-01´2026)

Comença a ser una mena de tradició que en  la meva primera col·laboració de l'any al dBalears hi hagi una referència a la Nota de Perspectives anuals del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals  de Barcelona (CIDOB). En la d'enguany -"El món 2026"- es pot llegir: "Al món de la transaccionalitat i els interessos, la pau s'ha convertit en un actiu amb rèdit econòmic. Augmenta la impunitat de l'intervencionisme militar, però també la privatització dels beneficis d'una «diplomàcia d'amiguisme» que aspira a monetitzar els processos de pacificació". Ho diu un centre de recerca gens extremista,  però rigorós.

Aquest és el context en què el règim global de guerra permanent es consolida, i el genocidi que Israel perpetra  a Palestina ha desaparegut de les portades dels mitjans de comunicació escrits i dels titulars dels radiofònics i televisius. Aquest era l'objectiu fonamental del fals "alto el foc" a Gaza imposat per Donald Trump. El duet genocida -Trump&Netanyahu- ha continuat assassinant palestins i palestines,  dificulta, tant com pot, l'entrada a la franja de l'ajuda humanitària... I ara anuncia l'expulsió de Gaza d'organitzacions humanitàries, com ara Metges Sense Fronteres, Oxfam, Càritas, etc., acusant-les de terroristes. En definitiva, la maquinària sionista genocida, amb una menor intensitat, ha continuat funcionant inexorablement. Però el focus mediàtic ha girat de direcció.

Aquest gir dels focus mediàtics i la desaparició del genocidi del centre de la conversa pública té conseqüències. Per exemple, facilita la posada en marxa de la clàusula d'excepció del suposat l'embargament d'armes a Israel decretat, a bombo i  platerets, pel Govern espanyol. Dic "suposadament" perquè, com va explicar la periodista Olga Rodríguez, era un embargament fake.

Tanmateix, "no t'oblidis de Gaza" vol dir fer coses. Des de grans accions de mobilització a petits gestos de solidaritat: Des de participar o solidaritzar-se amb la Global Sumud Flotilla, a accions col·lectives o individuals de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).  Des de protestes similars a les marxes per Palestina a Mallorca del 31 de juliol  de 2025, o altres grans manifestacions, fins, per exemple, la participació en programes com ara "Veïnats Enllaçats" que, impulsat per Mallorca per Palestina, recull dobles per col·laborar amb els i les resistents de la comunitat de Tal-al Hawa que està donant suport a les famílies que tornen a aquest devastat barri de Gaza, proporcionant aigua neta i roba d'abrigar.

El cas és no oblidar-se de Gaza. No oblidar-se de Palestina des del riu fins al mar!