Publicat originalment a dBalears
(25-01-2026)
La proposta 204
(pàgina 49) del document de propostes aprovat en el Primer Congrés de Turisme
de la Societat Civil (disponible
aquí), celebrat a Palma l'estiu de 2024, és absolutament clara:
"Suprimir dotacions pressupostàries de la comunitat autònoma, insulars i
municipis per promocionar el turisme a l'illa". És una de tantes -la
immensa majoria- propostes que no ha tingut cap ressò en la política turística
de les institucions. Els governants passen dels fòrums d'anàlisi, debat, i
proposta no controlats governamentalment
i per les elits, com ara, el paperot del "Pacte social i polític per la
sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears".
Qualsevol proposta, per molt assenyada que sigui, aliena a l'absurda lògica de
la turistificació,
sense una persistent mobilització social és paper mullat!
Ho ha demostrat la
Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR) d'aquesta setmana. Ha sigut, un
any més, una tudada de recursos públics al servei del règim de turismocràcia.
Una fira entorn del negoci turístic hauria de ser un assumpte exclusiu del món
dels negocis empresarials turístics. La presència aclaparadora de les
institucions és una evident "empresarialització" de la política
turística institucional. És una dinàmica -que es prolongarà a la World Travel
Market de Londres i a la ITB de Berlín- de desinstitucionalització democràtica,
car, en un àmbit mercantil, es presenten balanços, propostes, iniciatives que,
per lesa democràcia i institucionalitat, s'haurien de presentar en els fòrums
institucionals.
La presència de les
institucions a les fires turístiques sol ser un festival de banalitats/
insubstancialitats, ocurrències i eufemismes. A FITUR 2026 hi ha hagut de tot.
Posem per cas, la insubstancialitat de xerrar de "contenció" de la
massificació, l'ocurrència presidencial de presentar
una APP per "gestionar la massificació de les platges", que ja
havia estat posada en marxa pel Consell de Mallorca, o l'eufemisme de parlar de
desestacionalització turística per referir-se a la desestacionalització dels
patiments dels residents. En qualsevol cas, la indústria turística illenca és
tan potent que no necessita ni un cèntim d'inversió pública per promocionar el
seu negoci. Una despesa pública de la qual, dit sigui de passada, mai s'ha
sabut quin és el seu retorn en termes de cohesió social (sospit que nul), de
diversificació econòmica (sens dubta contraproduent), ni d'incidència en
l'imprescindible (però que ni es planteja) impuls de l'Economia Social i
Solidària en el turisme.
Ben bé, el resum de
FITUR 2026 pot ser el d'un nou impuls a la turistificació en un marc
d'autèntica repartidora d'afalacs, recursos públics, i favors entre les elits.
Cal canviar aquest rumb. Aquest estiu tocarà
tornar a reclamar menys turisme, més vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada