La situació econòmica, social i d’ocupació de les Illes Balears és francament dolenta: hem acabat l’any 2009 amb 91.098 persones registrades a l’atur, amb un descens del 5,53% d’afiliacions a la seguretat social i amb la demografia empresarial que no deixa de caure. A finals de mes l’EPA ens donarà ‑amb tota seguretat‑ més notícies negatives del mercat de treball. Tot indica que no hi ha previsions en el sentit que aquesta situació canviï en els propers mesos, i per això a CCOO considerem d’extrema utilitat fer públic un missatge en el qual, alhora que expressem la nostra preocupació, fem palesa la nostra ferma voluntat per treballar en el marc del Diàleg Social Autonòmic, per superar aquesta situació especialment perjudicial per a les persones més febles de la nostra societat.
En aquest sentit considerem que els disset acords que conformen el Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social de les Illes Balears són d’un valor estratègic cabdal, fonamentalment per dues raons. La primera, perquè el seu correcte compliment i l’avaluació pública seria un missatge molt positiu per als mercats i per a les persones que més sofreixen els efectes de la crisi. I la segona raó és que, malgrat les dificultats econòmiques, financeres, polítiques i institucionals, la implementació d’allò pactat és bàsic per caminar cap a un nou model de desenvolupament del creixement balear i sortir de l’actual situació de crisi amb més fortaleses econòmiques i socials.
És per tot això que l’any 2010 hauria de ser l’any en què definitivament es donés un impuls a la concreció dels esmentats acords. En la meva opinió, cal fer-ho amb una doble consideració: Hi ha acords, com és el cas del Pacte per l’habitatge adequat i assequible, que avancen de tal manera que no tinc cap empatx en qualificar-los com un exemple de bones pràctiques. Però hi ha coses que estan extraordinàriament endarrerides. A tal d’exemple val a dir que en els diferents acords del Pacte s’han anant consensuant organismes propis de seguiment i de desplegament amb competències i funcions molt diverses i alhora s’ha acordat la creació d’organismes de participació institucional i l’ampliació de participants i funcions en alguns dels organismes ja existents. Posar en marxa aquests compromisos és només qüestió de voluntat política i, per tant, s’ha de fer sense més dilacions ja que en cas contrari tot el discurs de millora de la governança se n’anirà en orris.
Amb tot, el més preocupant és que els acords estratègics per a la generació d’ocupació, per al canvi de patró de creixement i per a la millora de la cohesió social estan paralitzats. És urgent, per tant, el compliment del conjunt de compromisos del Pacte global sobre turisme ‑alguns d’ells expressament incomplerts ja que haurien d’haver-se previst en els pressupostos de la CAIB per al 2010‑, però, en qualsevol cas, ara mateix cal posar especial èmfasi en els plans de desestacionalització.
En matèria d’indústria he de recordar que l’acord signat diu textualment: “La política industrial tindrà com a principal objectiu augmentar la competitivitat de la indústria de la nostra Comunitat Autònoma per promoure una economia més diversificada i que generi més ocupació qualificada, de qualitat i estable.” També em sembla convenient recordar que hi ha un acord que fa referència a la millora de la governança en l’àmbit de la política industrial. En conseqüència, s’hauria de tenir molta més diligència en el compliment d’allò pactat, pel futur dels sectors industrials illencs.
Crec que ens podem felicitar pel fet de tenir actualment un Pla d’Ocupació de les Illes Balears que, per primera vegada, ha estat unànimement consensuat, encara que la situació del mercat de treball ens obliga a fer més. En aquest sentit suggereixo millorar i reforçar els mecanismes de seguiment i desplegament de l’esmentat POIB i concretar les mesures laborals contingudes en diversos acords del Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social; sens dubte, seria convenint que la Conselleria de Treball i Formació sigui la responsable de fer aquesta coordinació. Malauradament no ens podem felicitar també pel desplegament d’allò pactat sobre capital humà. Per CCOO, aquest és un pacte clau i estratègic, que té molt a veure amb el canvi de patró de creixement. Això és evident si tenim en compte que el Govern s’ha compromès a millorar el sistema educatiu i mantenir l’objectiu de destinar-hi el 6% del PIB, a elaborar un pla estratègic per prevenir i reduir el fracàs i l’abandonament escolar, o a desenvolupar programes d’integració per a alumnat nouvingut. A més a més, l’Acord s’estructura en tres línies bàsiques. La primera tracta de la millora de la qualitat del sistema educatiu i formatiu; la segona dissenya el desenvolupament del sistema de competències bàsiques per a l’aprenentatge permanent; i en la tercera hem pactat tot un seguit d’iniciatives per impulsar a les Illes Balears el Sistema nacional de les qualificacions i la formació professional. Tal vegada seria convenient que, per donar resposta a aquests compromisos i als acords formatius i de millora del capital humà específics en els sectors del turisme, la indústria i el comerç, es creés un grup ad hoc al si del Consell balear d’FP, amb la missió específica de fer un informe d’avaluació semestral i alhora fer una reunió monogràfica de la Comissió de Seguiment del Pacte, per avaluar la situació i el grau de compliment dels acords en matèria de millora de capital humà.
Sóc ben conscient que el Pacte pels drets socials bàsics és un acord instrumental en què s’establiren els principis que han de regir l’elaboració i l’aprovació de la Carta de Drets Socials de la CAIB, prevista a l’article 16.2 de l’Estatut d’Autonomia de 2007. En aquest sentit, a CCOO ens preocupa que passin els dies i no tinguem cap notícia contrastada de com es troba l’elaboració de l’esmentada Llei de Carta de Drets Socials. És per això que necessitem amb urgència garanties certes que el Govern remetrà al Parlament de les Illes Balears el projecte de llei que desplegui l’article 16.2 de la Llei orgànica 1/2007, d’1 de març, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, suficientment consensuat amb els signants del Pacte i amb temps suficient perquè pugui ser aprovat en aquesta legislatura.
I per acabar, hi ha un altre compromís que fa referència a la igualtat de drets d’homes i dones i que es concreta en “elaborar una Llei d’igualtat”. Tenint en compte que el mateix pacte estableix com un dels principis d’actuació “la igualtat de drets d’homes i dones en tots el àmbits, en particular en matèria d’ocupació i treball”, em sembla evident que l’esmentada llei s’ha de negociar amb els sindicats més representatius, almanco en allò que fa referència als aspectes relacionats amb l’ocupació i el treball.
En definitiva, hi ha molta feina a fer, però si volem, podem. Ara més que mai cal impulsar el Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social.
Pàgines
▼
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada