Què és això de la Kurzarbeit

La Kurzarbeit és una peça important de la legislació laboral alemanya que bàsicament consisteix en una fórmula de reducció dels temps de treball per posar fre a l’atur massiu i evitar els acomiadaments col·lectius.

Fins l’any passat s’havia emprat molt poc, però durant l’any 2009 la crisi ha provocat que més de 58.000 empreses hagin sol·licitat a l’Agència Federal d’Ocupació reduccions del temps de treball (RTT) per a més de dos milions i mig de persones. A principi del mes de novembre passat hi havia 1,4 milions d’alemanys i alemanyes a qui se’ls aplicava la reducció del temps de treball, amb un cost estimat pels serveis d’ocupació de més de mil milons d’euros en els primers sis mesos de 2009. Les estadístiques ens informen que la mitjana d’RTT ha estat del 34,5%, i això equival a 430.000 acomiadaments no realitzats.

L’RTT funciona de la següent manera: Posem per cas que en una empresa es treballen 40 hores setmanals i que per aplicació de la Kurzarbeit es passa a treballar-ne 30, idò el que succeeix és que el personal cobra 30 hores segons el conveni d’aplicació i les 10 restants són abonades pel servei públic d’ocupació a raó del 60 o 67% del sou. Durant les vacances i en supòsits de malaltia es cobra el 100% del salari. El procediment d’implantació és similar al procediment per a la negociació d’un ERO a la legislació espanyola, però amb una intervenció del sindicat i dels treballadors i treballadores molt més potent com és habitual a la majoria dels països europeus.

Òbviament no tot és color de rosa. A tall d’exemple, a mitjan de l’any passat ja hi havia preocupació pel gran estalvi empresarial en costos laborals (més de mil milions des de gener fins a maig) o per l’escassa utilització empresarial de l’RTT per a qualificar i formar el capital humà de les empreses acollides a la Kurzarbeit.

A pesar d’aquestes i altres reticències, s’ha donat un nou impuls a aquesta fórmula d’esquivar la crisi. El Govern de n’Angela Merkel ha “perfeccionat” el procediment i les prestacions de l’RTT, després de dialogar amb la DGB i la Patronal. Així, han introduït tot un seguit de reduccions de costos de Seguretat Social, de millora del sou cobrat en situació d’RTT, s’ha flexibilitzat la possibilitat que una empresa utilitzi la Kurzarbeit i s’ha potenciat la formació associada a l’RTT. Aquests nous aspectes seran d‘aplicació fins a final d’enguany, però tenint en compte que la iniciativa alemanya ho era per sis mesos i s’ha anat prorrogant, no és gaire segur que a final d’any no se segueixi aplicant d’una manera o d’altra.

Bé, fins aquí algunes explicacions de què és aquest invent alemany que, certament, té algunes similituds amb el nostre ERO temporal. La meva opinió és la següent: Sempre serà millor emprar aquest instrument abans que els acomiadaments individuals, plurals o col·lectius via ERO. Sempre és positiu que els treballadors i les treballadores mantinguin el seu lloc de treball i el seu entorn laboral quotidià. Sumant i restant segur que ens estalviaríem despeses de prestacions de desocupació, del Fons de Garantia Salarial, del sistema sanitari (l’acomiadament produeix greus malalties psíquiques i físiques)… Potser que per a l’empresariat innovador, schumpeterià, sigui una bona fórmula per tal de conservar el teixit empresarial i resistir davant la crisi conservant el capital humà amb experiència i, alhora, formar-lo encara més. No obstant això, amb taxes de temporalitat que freguen el 30%, amb un 39% de contractes a temps parcial eventuals... és a dir, en un context de precarietat laboral estructural, em tem que la Kurzarbeit a l’espanyola sigui molt poc útil per millorar el nostre mercat de treball. Aquests dubtes d’eficàcia s’accentuen en el cas de les Illes Balears, ja que la nostra extraordinària especialització en serveis (majoritàriament turístics i estacionals) fa que instruments de flexiseguretat pensats en clau industrial–fordista siguin poc útils en economies i mercats de treball tan flexibles i volàtils com els de les societats turístiques. De fet, l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors (el que regula la possibilitat de suspensió temporal de contractes per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o derivades de força major) que és, per dir-ho d’alguna manera, el precedent espanyol a la Kurzarbeit, s’utilitza molt poc a la nostra terra per gestionar la reestacionalització turística i, de fet, se’n suspenen ben pocs, de contractes. L’empresari turístic aplica allò de “muerto el perro se acabó la rabia” i sense massa contemplacions converteix la plantilla fixa en fixa discontínua.

Per més que es dugui a la Mesa Estatal del Diàleg Social, la Kurzarbeit o RTT és, en la meva opinió, una aspirina per curar una pulmonia. No li farà mal, però curar....