L’amagatall de guipur empresarial i la reforma laboral

No em negareu que el guipur ‑les puntes en què el dibuix forma el teixit, perquè hom n’ha eliminat el teixit de suport després de la fabricació‑ té una elegància incontestable. Segur que també coincidirem sobre la bellesa del títol “Amagatall de guipur”. Jo hi he afegit l’adjectiu empresarial i la referència a la reforma laboral, però no deixa de ser un plagi del títol d’una novel·la de na Xesca Ensenyat de l’època de la lluita per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia... L’elegància del títol, de la novel·la i d’alguns textos de l’enyorada Xesca m’han vingut a la memòria llegint uns documents de la CEOE. Jo ho val!

A partir del dia 22 d’aquest mes, quan el Govern central presentarà la seva proposta, començarà, de bon de veres, el debat sobre la reforma laboral, i convé estar-hi preparats, per a un debat dur, enrevessat, de mitges veritats, de mentides gruixudes i d’ importants interessos contraposats. Per això –més enllà dels papers que presenti la representació empresarial a les meses de negociació- és interessant conèixer els seus argument de fons. Aquest, i no cap altre, és el motiu d’aquestes lectures tan poc desestressants.

La qüestió és que en els documents de CEOE es plantegen coses com ara: 1. La reducció de cotitzacions a la Seguretat Social. 2. El pagament per part de l’Estat de les prestacions econòmiques (des del quart fins al quinzè dia de baixa) en cas d’Invalidesa Temporal. 3. L’abaratiment del cost de l’acomiadament i la desaparició de la tutela judicial en els casos de ruptura de la relació laboral. 4. Una brutal neoprecarització del treball, amb la recuperació de modalitats de contractació ja periclitades com ara la del “llançament de nova activitat” i la introducció del total “campi qui pugui” en les contractacions de substitució i a temps parcial. 5. L’eliminació de l’autorització administrativa per als ERO. 6. Més poder empresarial per flexibilitzar unilateralment les relacions internes de les empreses (es proposa la modificació radical dels articles 40 i 41 de la LET). 7. En matèria de negociació dels convenis col·lectius, els empresaris plantegen el de sempre: eliminar el caràcter normatiu i fer dels convenis uns simples contractes amb termini fix (eliminació de la ultraactivitat). Però tot es diu amb una elegància tal que ho he hagut de llegir més d’una vegada per entendre què diuen.

No sé si temen el conflicte social abans de començar les negociacions o és que els empresaris i les empresàries de la CEOE s’han convertit en poetes. No obstant això, no ens enganyem, amb les coses de menjar, la lírica justa.