"Fali munu munu" de Miquel Barceló (1991)La crisi política i institucional que hem viscut aquesta setmana m’ha provocat sorpreses, preocupacions, presses i algun dubte.
El que més m’ha sorprès ha estat –ho és encara- el silenci del PP sobre les malifetes investigades en el marc de l’operació Voltor. Quina és l’opinió política, ètica o moral que els fets investigats es mereixen per part de la dreta? Això és clau, cal esbrinar-ho per aclarir quin és el nivell real de corrupció. La resta... que si moció de confiança o de censura, que si no sé què... són vuits i nous i cartes que no lliguen.
El que més m’ha preocupat són les tones de finezza que són necessàries per governar la situació sense perdre el nord del canvi de patró de creixement que en possibiliti un major i millor desenvolupament. Si a les entrades anteriors (S’esgota l’impuls progressista del 2007 i el Govern mossega fesols o 2010: solidificar el diàleg social) he manifestat les meves preocupacions en relació al compliment dels compromisos signats amb sindicats i gran patronal, i que tant i tant invoca el president, ara he de dir que de sobte les formes comencen a canviar per bé: La nova consellera de Turisme ja s’ha reunit amb els signants del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social, per posar en marxa la Comissió de Seguiment del Pacte Global de Turisme. El que no va fer el conseller Nadal en més de mig any, el que tampoc va fer el conseller Ferrer en més d’un mes, la consellera Barceló ho ha fet en un dia. No és poca cosa!
Tenc pressa per saber què diran i què faran la gent del PP i d’UM en relació a dues iniciatives cabdals per posar fre a la corrupció dins les administracions autonòmiques: la llei del sector públic i la del codi del bon govern. He de confessar que tenc ànsia a saber qui està a cada banda del llindar en qüestions de previsió anticorrupció.
El principal dubte és el següent: haurà estat suficientment intens el terratrèmol per produir un canvi en el tarannà històric dels poderosos d’aquesta terra? Convé no oblidar que no hi ha corrupte sense corruptor, i per axó l’expressió “Balears SA” ha tingut tant d’èxit a les nostres illes. L’ha tingut perquè és indubtablement una excel·lent síntesi de comportaments politics, institucionals i empresarials, però sobretot és una forma de dir que el capitalista especulador -el que, segons el relat ara hegemònic, ha creat la riquesa de què la ciutadania de les Illes Balears gaudeix- ha de ser substituït per un empresariat schumpeterià. És condició imprescindible per a un canvi de model de creixement i, tal vegada, perquè Balears tingui un lloc digne al món.
El que més m’ha sorprès ha estat –ho és encara- el silenci del PP sobre les malifetes investigades en el marc de l’operació Voltor. Quina és l’opinió política, ètica o moral que els fets investigats es mereixen per part de la dreta? Això és clau, cal esbrinar-ho per aclarir quin és el nivell real de corrupció. La resta... que si moció de confiança o de censura, que si no sé què... són vuits i nous i cartes que no lliguen.
El que més m’ha preocupat són les tones de finezza que són necessàries per governar la situació sense perdre el nord del canvi de patró de creixement que en possibiliti un major i millor desenvolupament. Si a les entrades anteriors (S’esgota l’impuls progressista del 2007 i el Govern mossega fesols o 2010: solidificar el diàleg social) he manifestat les meves preocupacions en relació al compliment dels compromisos signats amb sindicats i gran patronal, i que tant i tant invoca el president, ara he de dir que de sobte les formes comencen a canviar per bé: La nova consellera de Turisme ja s’ha reunit amb els signants del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social, per posar en marxa la Comissió de Seguiment del Pacte Global de Turisme. El que no va fer el conseller Nadal en més de mig any, el que tampoc va fer el conseller Ferrer en més d’un mes, la consellera Barceló ho ha fet en un dia. No és poca cosa!
Tenc pressa per saber què diran i què faran la gent del PP i d’UM en relació a dues iniciatives cabdals per posar fre a la corrupció dins les administracions autonòmiques: la llei del sector públic i la del codi del bon govern. He de confessar que tenc ànsia a saber qui està a cada banda del llindar en qüestions de previsió anticorrupció.
El principal dubte és el següent: haurà estat suficientment intens el terratrèmol per produir un canvi en el tarannà històric dels poderosos d’aquesta terra? Convé no oblidar que no hi ha corrupte sense corruptor, i per axó l’expressió “Balears SA” ha tingut tant d’èxit a les nostres illes. L’ha tingut perquè és indubtablement una excel·lent síntesi de comportaments politics, institucionals i empresarials, però sobretot és una forma de dir que el capitalista especulador -el que, segons el relat ara hegemònic, ha creat la riquesa de què la ciutadania de les Illes Balears gaudeix- ha de ser substituït per un empresariat schumpeterià. És condició imprescindible per a un canvi de model de creixement i, tal vegada, perquè Balears tingui un lloc digne al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada