“Up in the air” és la darrera pel·lícula protagonitzada per en George Clooney, que interpreta el personatge d’un executiu dels Estats Units d’Amèrica que treballa a una companyia de serveis a les empreses. Els serveis que proporciona són de comunicació i gestió dels acomiadaments de les empreses que contracten els seus serveis pertot arreu els EUA. Amb aquest rerefons el guió tracta altres aspectes importants: la competitivitat per arribar a acumular moltes hores de vol, la soledat de l’executiu súper competitiu, la hipocresia social de determinades classes mitjanes-altes, la brutal competència entre els treballadors de la mateixa empresa, els efectes de la introducció de les noves tecnologies... No obstant això, crec que aquests temes són col·laterals i el que m’ha interessat és el postmodernisme sàdic de qui acomiada “professionalment”, representat pels personatges del protagonista i la protagonista.
La pel·lícula em va deprimir. Tal vegada no era un bon capvespre per arnar-la a veure. Segur que afectà la meva percepció de la pel·lícula la coincidència amb el començament de la lectura d’un llibre breu, però cabdal, per la gent interessada en els mercats de treball, el dret laboral o, senzillament, en la justícia social. Em referesc a l’extraordinari text d’Antonio Baylos i Joaquin Pérez Rey, titulat “El despido o la violencia del poder privado”, de l’editorial Trota.
El llibre és prologat pel mestre Umberto Romagnoli amb un text que, en la meva opinió, és una obra mestra. Permeteu-me la reproducció de tres frases com a tasts d’aquestes pàgines d’imprescindible lectura.
“... el quantum y el quomodo de la rescindibilidad del contrato del trabajo han sido siempre entendidos por los directamente interesados como los componentes de un sismógrafo que mide el ámbito de sus respectivas esferas de autonomía. Es decir, son considerados indicadores, alternativamente, del valor progresivo del derecho del trabajo o del estado de salud de la economía libre de mercado…”
“...cualquier limitación de la facultad de despedir ha sido interpretada como una confiscación de la libertad de empresa o, por el contrario, como el alcance del estadio de civilización de las reglas del trabajo.”
“... el proyecto de flexsecurity elaborado en la Unión Europea tiene las propiedades de un anestésico suministrado para obedecer a los dictámenes de una ética opaca”.
La insistència dels poderosos per situar al centre del debat de les modificacions de les regles del mercat de treball, el cost i la regulació de l’acomiadament, em fan pensar que seran mesos de debat dur i de forta confrontació. No estic segur que el document que el Govern d’Espanya ha presentat per iniciar les negociacions de Diàleg Social en matèria d’ocupació sigui el més adequat. A mi em sembla que és un text perillosament ambigu. Tant és així que hi ha una lectura que pot interpretar-lo com una proposta a un acomiadament un poquet més barat i una mica desnacionalitzat, i una aposta per la subocupació amb la promoció de la contractació a temps parcial, sigui desitjada o no.
A la pel·lícula “Up in the air” hi ha una escena en la qual el personatge de l’executiu aconsegueix el rècord llargament cercat de punts per hores de vol. Quan el capità de la companyia aèria li fa entrega del premi no el pot gaudir amb plenitud perquè el seu postmodernisme cínic li ha jugat una mala passada. Amb això de la reforma laboral hauríem d’anar amb molta cura. No ens podem equivocar. Ja ho se que la peli és americana i això és Europa, però....
La pel·lícula em va deprimir. Tal vegada no era un bon capvespre per arnar-la a veure. Segur que afectà la meva percepció de la pel·lícula la coincidència amb el començament de la lectura d’un llibre breu, però cabdal, per la gent interessada en els mercats de treball, el dret laboral o, senzillament, en la justícia social. Em referesc a l’extraordinari text d’Antonio Baylos i Joaquin Pérez Rey, titulat “El despido o la violencia del poder privado”, de l’editorial Trota.
El llibre és prologat pel mestre Umberto Romagnoli amb un text que, en la meva opinió, és una obra mestra. Permeteu-me la reproducció de tres frases com a tasts d’aquestes pàgines d’imprescindible lectura.
“... el quantum y el quomodo de la rescindibilidad del contrato del trabajo han sido siempre entendidos por los directamente interesados como los componentes de un sismógrafo que mide el ámbito de sus respectivas esferas de autonomía. Es decir, son considerados indicadores, alternativamente, del valor progresivo del derecho del trabajo o del estado de salud de la economía libre de mercado…”
“...cualquier limitación de la facultad de despedir ha sido interpretada como una confiscación de la libertad de empresa o, por el contrario, como el alcance del estadio de civilización de las reglas del trabajo.”
“... el proyecto de flexsecurity elaborado en la Unión Europea tiene las propiedades de un anestésico suministrado para obedecer a los dictámenes de una ética opaca”.
La insistència dels poderosos per situar al centre del debat de les modificacions de les regles del mercat de treball, el cost i la regulació de l’acomiadament, em fan pensar que seran mesos de debat dur i de forta confrontació. No estic segur que el document que el Govern d’Espanya ha presentat per iniciar les negociacions de Diàleg Social en matèria d’ocupació sigui el més adequat. A mi em sembla que és un text perillosament ambigu. Tant és així que hi ha una lectura que pot interpretar-lo com una proposta a un acomiadament un poquet més barat i una mica desnacionalitzat, i una aposta per la subocupació amb la promoció de la contractació a temps parcial, sigui desitjada o no.
A la pel·lícula “Up in the air” hi ha una escena en la qual el personatge de l’executiu aconsegueix el rècord llargament cercat de punts per hores de vol. Quan el capità de la companyia aèria li fa entrega del premi no el pot gaudir amb plenitud perquè el seu postmodernisme cínic li ha jugat una mala passada. Amb això de la reforma laboral hauríem d’anar amb molta cura. No ens podem equivocar. Ja ho se que la peli és americana i això és Europa, però....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada