Responsabilitat Social de les empreses transnacionals?

Ahir vaig anar a la seu de la Cambra de Comerç de Mallorca a escoltar la conferència que sobre RSE dictava el president Antich. L’acte era el prolegomen a la Conferència Europea sobre la institucionalització de la Responsabilitat Social de les Empreses que, en el marc de la Presidència espanyola de la UE, té lloc a Palma avui i demà.

La intervenció del Sr. president va ser interessant, un text ben construït i, com és habitual en ell, va fer reiterades mencions al Diàleg Social i al Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. Però va cometre una equivocació quan va lligar la RSE amb la Negociació Col·lectiva. La RSE és una qüestió interessant que convé promocionar i impulsar des de la voluntarietat. La negociació col·lectiva, i el caràcter vinculant del convenis col·lectius, és un dret que la Constitució Espanyola estableix a l’article 37 del seu títol segon, és a dir, en el nucli dur dels deures i drets constitucionalment protegits. No hi calen comparacions. Ja voldrien els ultraliberals que la negociació col·lectiva fos qualque cosa semblant a la RSE!

El Sr. Antich va ser presentat pel vicepresident de la cadena Sol Melià, qui ‑sembla ser fora de programa‑ va fer una llarga intervenció lloant les pràctiques de responsabilitat social empresarial que s’aplica a l’empresa que dirigeix la seva família. Curiosament (o no) ni el president ni l’empresari varen fer la més mínima referència al Codi Ètic Mundial del Turisme, de Nacions Unides i de l’Organització Mundial del Turisme.

Segur que en el cas del president va ser un oblit que, tal vegada, no s’hagués produït si el Govern complís amb més diligència els acords del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. En aquest sentit, cal recordar que en el pacte sobre turisme hi ha un acord per divulgar aquest Codi Ètic Mundial del Turisme. Res s’ha fet i l’oblit em fa pensar que és encara més necessària aquesta divulgació. En el cas de l’hoteler Sebastian Escarrer, em tem que no pot dir, sense faltar a la veritat, que tenen incorporat el codi ètic a les seves pràctiques empresarials arreu del món. Ja se sap que els discursos de les empreses transnacionals són molt acomodaticis.