Quan vaig obrir aquest bloc em vaig comprometre amb mi mateix i amb vosaltres a escriure, de tant en tant, sobre turisme i territori. Un compromís que fins ara –que deixaré algunes coses escrites sobre el turisme‑ no he complit. Em compromet a dir la meva sobre territori en la pròxima entrada. La crisi i els problemes del mercat de treball m’han tingut massa ocupat i la crisi institucional provocada pels casos de corrupció, molt preocupat.
Per a aquesta primera entrada sobre turisme, aquí teniu algunes reflexions en forma d’interrogants:
I.- És positiu que vingui un milió més de turistes? Totes les cròniques de la Fira Turística de Berlín (la ITB) ho donen per fet i, a més a més, ho han presentat com una excel·lent notícia. Alguns han volgut veure-hi els primers símptomes de sortida de la recessió que patim. No obstant això, no és gens segur que sigui una bona notícia per ella mateixa. Malauradament, ja s’ha oblidat tota la literatura envers la inconveniència de créixer en nombre de turistes, si no era per desestacionalitzar, i que és impossible competir en preus, en qualsevol cas. Amb tota claredat, un milió més de turistes concentrats en els mesos de juny, juliol, agost i setembre pot ser un mal negoci per les Illes Balears. I pot ser pitjor si l’estada mitjana no va a més. Segons a quin preu es comercialitzí, pot ser, efectivament, un bon negoci per alguns empresaris; però, qui era que deia allò de: “El turismo somos todos”?
II.- Hem assumit, de debò, el repte de la sostenibilitat turística? Aparentment ja ningú es recorda d’aquella nova cultura turística de què parlava el LLIBRE BLANC DEL TURISME DE LES ILLES BALEARS de l’any 2009. Lamentablement no ha estat aquest el debat estratègic de la legislatura actual. L’esmentat Llibre Blanc ens adverteix que “Ignorar el repte de la sostenibilitat té alts costos per al turisme balear, atès que condiciona almenys tres aspectes: (1) l’assoliment del repte de la competitivitat per tal com els principis orientadors de la sostenibilitat sustenten la dimensió a llarg termini de la competitivitat turística; (2) el desenvolupament d’activitats més avançades que, com els serveis quaternaris i quinaris, sorgeixen arran de l’adopció d’un patró de creixement sostenible, són fàcilment connectables amb l’especialització turística, impulsen la productivitat i reporten un major valor afegit; i (3) el compliment dels compromisos internacionals en matèria de sostenibilitat i, consegüentment, la transposició a l’àmbit regional de les mesures econòmiques, socials i ambientals corresponents.” Però el grans debats d’aquests anys han estat centrats en els codhotels, en l’amnistia de les places hoteleres il·legals, en el mal anomenat Decret Nadal... I aquests dies, en l’IVA turístic. A la cap i a la fi, coses de conjuntura.
Es podrà dir que la conjuntura de la crisi ho ha condicionat tot. No hi estic d’acord. Les explicacions més provables estan en els presumptes robatoris a l’INESTUR que la “Operació Voltor” ha posat al descobert, en el rècord de quatre consellers de Turisme en tres anys i en la manca d’una estratègia turística de país per part d’UM, que era qui regia la Conselleria de Turisme fins fa unes setmanes.
III.- Malgrat tot, podria ser pitjor? A aquestes alçades està més que demostrat que l’expansió d’un model de turisme residencial és inversament proporcional a la generació de renda per càpita i que la combinació de les construccions residencials amb les turístiques fa que la competitivitat del destí turístic se’n vagi a la baixa de forma accelerada. Idò, malgrat aquestes evidències, el PP insisteix a promoure el canvi d’usos de les infraestructures hoteleres obsoletes en instal·lacions residencials. Això és el més important (i preocupant) de la moció presentada pel Grup Popular i que es va debatre el passat dia 9 de març al Parlament. Per tant, em tem que la situació podria ser pitjor.
IV.- Desenvolupament sense turisme? Per acabar aquest primer post sobre turisme, em ve de gust fer-ho amb una confessió: crec que el desenvolupament de les Illes Balears i la cohesió social que podem gaudir la gent que hi vivim i hi treballam, depenen del turisme. És per això que és tan important la seva sostenibilitat econòmica, social i ecològica. El professor Josep Fontana, en el seu llibre La construcció de la identitat, diu que l’expressió desenvolupament sostenible és en realitat un pleonasme, perquè si no és sostenible no és desenvolupament. Una idea perfectament aplicable al turisme balear.
Per a aquesta primera entrada sobre turisme, aquí teniu algunes reflexions en forma d’interrogants:
I.- És positiu que vingui un milió més de turistes? Totes les cròniques de la Fira Turística de Berlín (la ITB) ho donen per fet i, a més a més, ho han presentat com una excel·lent notícia. Alguns han volgut veure-hi els primers símptomes de sortida de la recessió que patim. No obstant això, no és gens segur que sigui una bona notícia per ella mateixa. Malauradament, ja s’ha oblidat tota la literatura envers la inconveniència de créixer en nombre de turistes, si no era per desestacionalitzar, i que és impossible competir en preus, en qualsevol cas. Amb tota claredat, un milió més de turistes concentrats en els mesos de juny, juliol, agost i setembre pot ser un mal negoci per les Illes Balears. I pot ser pitjor si l’estada mitjana no va a més. Segons a quin preu es comercialitzí, pot ser, efectivament, un bon negoci per alguns empresaris; però, qui era que deia allò de: “El turismo somos todos”?
II.- Hem assumit, de debò, el repte de la sostenibilitat turística? Aparentment ja ningú es recorda d’aquella nova cultura turística de què parlava el LLIBRE BLANC DEL TURISME DE LES ILLES BALEARS de l’any 2009. Lamentablement no ha estat aquest el debat estratègic de la legislatura actual. L’esmentat Llibre Blanc ens adverteix que “Ignorar el repte de la sostenibilitat té alts costos per al turisme balear, atès que condiciona almenys tres aspectes: (1) l’assoliment del repte de la competitivitat per tal com els principis orientadors de la sostenibilitat sustenten la dimensió a llarg termini de la competitivitat turística; (2) el desenvolupament d’activitats més avançades que, com els serveis quaternaris i quinaris, sorgeixen arran de l’adopció d’un patró de creixement sostenible, són fàcilment connectables amb l’especialització turística, impulsen la productivitat i reporten un major valor afegit; i (3) el compliment dels compromisos internacionals en matèria de sostenibilitat i, consegüentment, la transposició a l’àmbit regional de les mesures econòmiques, socials i ambientals corresponents.” Però el grans debats d’aquests anys han estat centrats en els codhotels, en l’amnistia de les places hoteleres il·legals, en el mal anomenat Decret Nadal... I aquests dies, en l’IVA turístic. A la cap i a la fi, coses de conjuntura.
Es podrà dir que la conjuntura de la crisi ho ha condicionat tot. No hi estic d’acord. Les explicacions més provables estan en els presumptes robatoris a l’INESTUR que la “Operació Voltor” ha posat al descobert, en el rècord de quatre consellers de Turisme en tres anys i en la manca d’una estratègia turística de país per part d’UM, que era qui regia la Conselleria de Turisme fins fa unes setmanes.
III.- Malgrat tot, podria ser pitjor? A aquestes alçades està més que demostrat que l’expansió d’un model de turisme residencial és inversament proporcional a la generació de renda per càpita i que la combinació de les construccions residencials amb les turístiques fa que la competitivitat del destí turístic se’n vagi a la baixa de forma accelerada. Idò, malgrat aquestes evidències, el PP insisteix a promoure el canvi d’usos de les infraestructures hoteleres obsoletes en instal·lacions residencials. Això és el més important (i preocupant) de la moció presentada pel Grup Popular i que es va debatre el passat dia 9 de març al Parlament. Per tant, em tem que la situació podria ser pitjor.
IV.- Desenvolupament sense turisme? Per acabar aquest primer post sobre turisme, em ve de gust fer-ho amb una confessió: crec que el desenvolupament de les Illes Balears i la cohesió social que podem gaudir la gent que hi vivim i hi treballam, depenen del turisme. És per això que és tan important la seva sostenibilitat econòmica, social i ecològica. El professor Josep Fontana, en el seu llibre La construcció de la identitat, diu que l’expressió desenvolupament sostenible és en realitat un pleonasme, perquè si no és sostenible no és desenvolupament. Una idea perfectament aplicable al turisme balear.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada