Palma i l’ ocupació del futur

Darrera de les façanes de Palma hi ha vida !

"Cadascú veu el Món des de la seva pròpia ciutat”
Pasqual Maragall, La Vanguardia, 16 de juliol de 2007

Tenc per mi que la crisi financera, econòmica, ecològica i social que patim canviarà moltes coses. En aquest sentit, segur que la implicació de les institucions locals en el disseny i execució de les polítiques públiques d’ocupació canviarà molt. Crec que no hi haurà modernització de les polítiques actives d’ocupació sense una renovada implicació de les ciutats.

El cas de Palma és paradigmàtic ja que la concentració de població, d’activitat econòmica i de potencialitats d’ocupació no té comparació amb la resta del territori de Mallorca. Però el més important és que Palma –malgrat la crisi– esta molt ben posicionada per créixer en economia i en ocupació de qualitat. Miquel Alenyà i Ferran Navinés en el llibre L’Economia Balear 1970-2010 documenten molt bé que l’alt grau de diversificació del sector serveis de Balears –per damunt de Canàries, Catalunya, València i Madrid– és conseqüència de la excel•lent posició que té la capital de les Illes Balears en grau de dinamicitat, que és superior al que li pertoca per volum de població i en la seva capacitat d’atractivitat que és molt alta. A més a més, no surt mal parada en competitivitat, especialització i diversificació.

És una llàstima que la història del Institut Municipal de Formació, Ocupació i Foment de Palma (IMFOF), sigui la d’un equip de bons i compromesos professionals, però amb unes direccions polítiques d’una curtor de mires molt i molt preocupant. Durant els anys que el PP va gestionar l’IMFOF no se’n recorda gairebé rés més que l’ocultisme que negava la presència dels agents socials i econòmics al Consell d’Administració, l'execució burocràtica del programes d’ocupació estàndards i els clientelismes nàutics i de festes de restauració i tapes. Després va venir la gestió d’UM que va resultar ser més del mateix, però ja en un context de crisi d’ocupació molt intensa i finalment arribaren els actuals gestors del Bloc per Mallorca. Ara pareix que hi ha transparència, participació i ganes, però no hi ha dobles ni temps per grans viratges.

Esta clar que, l’IMFOF és una víctima del tsunami de retall pressupostaris impulsats per la austeritat neoliberal però, som de l’opinió que no ens hauríem de resignar a fer coses, al manco, en la direcció de repensar el què fer en un futur immediat. M’atreveixo a suggerir la constitució d’un observatori del futur de l’ocupació de Palma per anar pensant l’encaix de l’IMFOF en el que jo anomenaria “sistema balear d’ocupació”. Un sistema que, liderat per el SOIB, ha de ser un conjunt d’actors i institucions ben coordinats i bolcats en atendre les necessitats de les persones i les empreses. Un observatori d’aquestes característiques pot ésser molt econòmic i alhora mobilitzar molta saviesa, si es convoca a la gent que d’aquestes coses en sap.

Tanmateix, per veure el món del treball i la cohesió social des de Palma no ens queda més remei que veure, a tall de exemple, el que es fa al Parc Bit o a la Platja de Palma, el que es fa amb els clústers o el que es pot fer per impulsar la política de districtes industrials. A mi m’agradaria veure una Palma orgullosa de fer tot el possible perquè el valor del treball continuï sent una senya de la nostra civilitat.

Foto: Interior d’un habitatge del Carrer de Sant Llorenç (Barriada de Sant Pere)
rafelborràs, estiu 2010