Pensions: Balears sempre perd

Amb cotitzacions baixes hi ha pensions minses

El sistema de Seguretat Social és una de les institucions importantíssimes de l’anomenat “Estat del benestar” perquè és un dels principals instruments de redistribució de la requisa. Això de l’«Estat Social» és ara per ara qüestionat per part dels ideòlegs neoliberals, però convé recordar que els sistemes de Seguretat Social a Europa varen sorgir a meitat del segle XIX i ho varen fer paral•lelament al desenvolupament del moviment obrer. A l’Estat espanyol el primer sistema de Seguretat Social va arribar més tard que a altres indrets europeus, concretament l’any 1906. És a dir, fa pocs anys hem complit el primer centenari de l’inici de la Seguretat Social espanyola, mentre que els alemanys l’any 2019 celebraran els cent anys de la inclusió del concepte Estat social a la constitució alemanya. Aquest concepte jurídic-constitucional és el que després s’ha estès per arreu d’Europa i l’ha convertit en un signe d’identitat europea. És aquesta conquesta, fruit de lluites del moviment obrer, la que es volen carregar amb els plans d’austeritat neoliberal. Una vegada feta la reforma laboral per l’abaratiment i la facilitació de l’acomiadament, ara toca -segons el maquiavèl•lic pla imposat al Govern espanyol aquell vespre del 9 de maig a la reunió de l’ECOFIN- retallar els drets de Seguretat Social, particularment els de jubilació.

Estem, idò, en el començament d’una gran batalla d’idees, d’arguments i contraarguments. En aquest sentit, el Grup dels Cent Economistes que “inspiraren” la Reforma Laboral ja han llançat la seva proposta turbo-liberal a què ha contestat amb un rigor de luxe el professor Vicenç Navarro.

En aquest començament de debat i combat, per la meva part només vull apuntar tres qüestions:

1.- La pensió de jubilació és –amb diferència- la prestació econòmica més important de la Seguretat Social, ja que té dues característiques singulars: és una prestació vitalícia i és substitutiva del salari.

2.- Pel que fa referència a la quantia de la pensió de jubilació, la clau és la taxa de reemplaçament o de substitució del salari que cobrava la persona abans de jubilar-se. Les darreres dades que conec situaven aquesta taxa teòrica en una mitjana estatal del 81,2% entre el darrer salari i la pensió. Quina és aquesta taxa a les Balears? Quina diferencia hi ha entre la taxa de reemplaçament teòrica i la real?

3.- S’hauria de millorar la informació sobre la quantia de les pensions en el següent sentit: mes rere mes els mitjans de comunicació ens informen que les pensions a les Balears són de les més baixes del conjunt de l’Estat. Però això és una informació poc rellevant ja que aquesta mitjana ho és d’una cistella de prestacions molt heterogènia (incapacitat permanent, jubilació, viduïtat, orfandat, i les anomenades a favor de familiars). Per exemple, la quantia mitjana del total de les pensions del mes d’agost passat era de 781,34 euros pel conjunt de l’Estat, i de 710,13 euros per les Balears, encara que la quantia mitjana de les pensions de jubilació era de 781,34 euros i de 710,13, respectivament. Per tant, les pensions de jubilació a les Balears eren també de les més baixes del conjunt de l’Estat.
Al meu parer, aquesta informació no és suficient per una raó bàsica: és la mitjana de pensions reconegudes fa molts d’anys i de les recentment reconegudes, la qual cosa distorsiona molt el resultat. La dada que em sembla rellevant és la quantia de les noves pensions. En el mes de juny passat la pensió mitjana de jubilació reconeguda aquell mes era de 1.380,10 euros pel conjunt de l’Estat i la de Balears, de 1.199.29 euros. És a dir, es miri com es miri, sempre per sota de la mitjana estatal.

Per què? Un mercat de treball precari i estacional i uns salaris baixos en són els responsables.

Foto: Seu de Balears de la Tresoreria General de la Segureta Social
rafaborras, estiu 2010