Conciliar vida laboral i familiar: una inversió rendible

Article publicat a "Diario de Mallorca" de 21.06.2011

No fa massa dies, la OCDE senyalava que Espanya necessita millorar les polítiques de conciliació. Per fer aquesta afirmació, l´Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, aporta gran quantitat de dades que palesen que les dificultats objectives de conciliar el treball amb la vida familiar comporta, entre altres coses, que les taxes d´ocupació femenina i les taxes de fecunditat siguin baixes en comparació de nivells internacionals. Òbviament, sense voler –ni poder– arribar tant lluny a la Fundació Gadeso (www.gadeso.org) hem volgut fer una aproximació d´aquest tema a la nostra comunitat autònoma.
El primer que convé dir és que en temps de crisi aquest tema de la conciliació, pot semblar a algunes persones un tema secundari i, fins i tot, poc rellevant en comparació al nombre de persones en situació d´atur o al nombre de llars amb tots el seus membres en atur. Amb la publicació, a principis de maig d´engany, de l´esmentat document de la OCDE s´esvaeix aquesta interpretació i, alhora, guanya força la idea que la implantació de polítiques publiques i privades de conciliació poden ser útils per sortir de la crisi actual.
Previ a comentar les dades que hem analitzat, cal fer una altre consideració referida als ígens de les anomenades polítiques de conciliació. És clar que són europeus i que es desenvolupen a partir de la directiva 96/34/CE del Consell de 3 de juny de 1996 que té com a objectiu "...facilitar la conciliació de les responsabilitats professionals i familiars dels pares que treballen". Això es concretarà amb un seguit de polítiques públiques de permisos per motiu de naixement o adopció d´un fill i per a la cura d´altres familiars, i no en la creació i desenvolupament de serveis públics d´escoles infantils de 0 a 3 anys. Aquesta aposta d´origen marca l´estat de situació actual. Val a dir que hi ha hagut propostes alternatives com ara la defensada per Gösta Esping-Andersen que, a una ponència presentada en la cimera europea de caps d´Estat celebrada a Lisboa el mes de març de 2000, deia que: "...com més gran sigui la inversió en recursos socials per als infants, major serà la recompensa posterior en quant a capacitats i reajustament d´aprenentatge i menor serà el cost de compensar als perdedors".
Sigui con sigui, les dades diuen el següent: els darrers dos anys s´observa poc dinamisme pel que fa a l´activitat econòmica definida com a "educació preprimària", m´inclino a pensar que aquest comportament es deu a que l´augment percentual de la població de 0-3 anys escolaritzada ha estat una tasca quasi exclusiva del sector públic. No obstant això s´ha de valorar el de l´índex d´ocupabilitat tenen ocupacions com la del professorat d´ensenyament infantil. Per una altre costat és fonamental fer esment al d´escolarització de la població menor de 3 anys, tot just frega el 50% de aquesta població (composta per 36.057 nins i nines) i, tot i que s´ha de valorar positivament el creixement de 6,3 punts en el darrers anys, és obvi que estem molt lluny dels objectius establerts a la LOGSE, que en el seu article 2 estableix que "La educación infantil tendrá carácter voluntario. Las administraciones públicas garantizarán la existencia de un número de plazas suficientes para asegurar la escolarización de la población que la solicite".
Finalment hem de fer referència a la quasi residual participació masculina en els permisos de maternitat ja que sobre un total de 8.087 durant l´any 2010 només varen ser gaudits pels homes (1,12%). feminització és també eloqüent pel que fa a les excedències per cura de fills, els pares mai arriben a 6 de cada cent persones amb aquet tipus d´excedència. A on s´observen alguns símptomes de corresponsabilitat en les tasques de conciliació es troben únicament a la prestació del permís de paternitat. Aquesta nova prestació de la Seguretat Social que es va posar en marxa el mes de març de 2007 ha tingut una molt bona acollida, i de fet en els anys complets de vigència sempre ha estat per damunt dels sis mil beneficiaris.
Davant aquest panorama la Fundació Gadeso fem un seguit de propostes entre les que vull ressaltar la d´un pacte social i polític per ajuntar esforços públics i privats per crear les condicions i infraestructures abastaments perquè sigui real i efectiva la conciliació de les responsabilitats laborals, familiars i personals. No hi ha dubte que allò que és, econòmica i socialment rendible, és el treball reproductiu i el treball productiu i alhora fomentar una relació de gènere més igualitària.

La foto és de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)