ESTRUCTURA SALARIAL 2009

La setmana passada l’INE publicà l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial corresponent a l’ any 2009. Aquesta estadística és molt important per mesurar un tema cabdal del mercat laboral, com ara, el guany brut anual dels treballadors i treballadores. Aquesta informació es desglossa en funció de la jornada laboral, el gènere, l’activitat econòmica i l’ocupació. Ens permet visualitzar elements estructurals del tarannà de les relacions laborals formals com per exemple les desigualats internes de la classe treballadora. És cert que, donada la complexitat de la seva elaboració, és produeix un cert retard en la publicació. També he d’advertir que no he tingut massa temps per aprofundir en les microdades de Balears. Però així i tot em sembla convenient comentar el següent:
El salari mitjà de les Illes Balears, amb 21.070,14 euros anuals, es situa a la franja mitjana del conjunt del Regne d’Espanya. No sorprèn gens que les CCAA amb uns salaris més elevats siguin les de País Basc, Catalunya i Comunitat de Madrid que tenen una forta activitat industrial i els “beneficis de Capitalitat de l'Estat”; ni que les que els tenen més baixos siguin Canàries, Extremadura i Galicia amb una presència del sector primari molt important. A Balears hi ha una important diferència entre el salari mitjà dels homes i el de les dones (la ratio dona/home és del 89,3) amb una tendència de major creixement salarial dels homes que el de les dones.
Altres informacions, referides al conjunt del Regne d’Espanya, que ens proporciona l’enquesta que comentem són: 1.- l’activitat econòmica d’hostaleria és la que té els salaris més baixos. 2.- L’ocupació que té pitjor retribució és la que es correspon amb la de “Treballadors no qualificats en serveis (excepte transports). 3.- El guany salarial en jornada a temps complet fou de més del doble que el de les persones amb jornades a temps parcial. 4.- La gent amb un contracte no estable tenen una pèrdua salarial de quasi el 26% en relació a qui és estable en el seu lloc de treball. 5.- Les remuneracions més elevades es corresponen amb treballadors i treballadores de nacionalitat espanyola i que tenen més etiquetat a l’empresa i, per tant, més edat.
Amb aquestes dades em temo que, a casa nostra, l’estructura retributiva del factor treball va en sentit contrari d’allò que diu l’Organització Internacional del Treball (OIT): “Ocupació i creixement equilibrat dels ingressos: factors clau per a la recuperació sostenible”.
Per què parlen, idò, de flexibilitat laboral quant volen dir acomiadament lliure i molt barat? Per què parlen de austeritat quan volen dir retallades a l’Estat del benestar?

Foto de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)div>