Suposat suport als suposadament emprenedors

AQUÍ VOS DEIXO UN ARTICLE QUE AVUI PUBLICA DIARIO DE MALLORCA.

El que havia de ser la primera proposta de llei del Govern presidit pel senyor Bauzá, ha esdevingut un decret llei. Atenent-nos al contingut del DL 5/2011, de 29 d´agost, de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears, publicat en el BOIB de 20-08-2011, hom no aconsegueix esbrinar, exceptuant el desig d´un cop d´efecte propagandístic consistent en alguna acció de govern que no sigui l´anunci d´un altre retall, com es pot justificar aquest procediment legislatiu d´urgència. Tot i que l´ús abusiu d´aquesta tècnica legislativa d´excepció és molt criticable, el més important són els continguts.
En la meva opinió estam davant un text extraordinàriament ideològic com, a tall d´exemple, ho palesen les innecessàries cites descontextualitzades al small business act dels EUA de l´any 1953 o la "mutilació" de la referència a l´article 38 de la Constitució espanyola que, recordem-ho, estableix garanties i protecció dels poders públics a la llibertat d´empresa i a la defensa de la productivitat. Precisament la defensa de la productivitat és el que ha desaparegut del preàmbul de la norma que comento. Sospito que no és una errada. Si no m´he descomptat, no n´hi ha ni una de referència a la productivitat i sí n´hi ha algunes a la competitivitat. Volem un teixit empresarial competitiu, sigui quina sigui, la seva productivitat? La pregunta no es retòrica. A mi em sembla que, amb aquest decret llei, el que vol dir el Govern és que cal incentivar la competència (que no és el mateix que ser competitius) i ja veurem si aconseguim ser més productius. Greu error!
Tal i com s´ha concretat la iniciativa —inspirada i/o mal plagiada d´una del País Basc— ha esdevingut una norma inútil. Dic això per varies raons: Per una banda, a les Illes Balears no hi ha una baixa demografia empresarial com es pot constatar a qualsevol font de dades que es vulgui consultar. En aquest sentit segons les darreres informacions procedents del DIRCE (Directorio Central de Empresas del INE) hi ha 87.461 empreses actives illenques, per tant no es pot parlar d´una ràtio dolenta entre unitats empresarials i població. El problema, en tot cas, és l´excessiva especialització amb un percentatge superior al 76% en el sector serveis. Per un altre costat està més que estudiat que en termes de productivitat "el tamaño sí importa" de l´empresa, és clar. Les dades són tossudes i no hi ha estudi seriós que no conclogui que, al manco, fins abans de la crisi —ara no se sap— les empreses espanyoles amb plantilles inferiors a 50 persones no tenien res a fer per assolir nivells de competitivitat semblats a les europees o nord-americanes. Idò les dades ja comentades del DIRCE ens indiquen que només el 0,57% de les nostres empreses arriben a tenir un nombre de plantilla que garanteixi unes ràtios de productivitat suficient. Però el més interessant és tenir en compte que més del 54% de les unitats empresarials de les illes no tenen cap persona assalariada. Amb aquestes dades —que demostren que el problema és de qualitat de la nostra estructura empresarial i no quantitatiu, hom pensa que el que caldria fer és incentivar l´emprenedoria que diversifiqués el model productiu i que impulsés el creixement (amb aliances, treball en xarxa, etc...) de la capacitat d´operativa empresarial.
Una altra raó d´inutilitat és la manca de memòria econòmica, i de mesures i obligacions administratives concretes. La més cridanera és l´absència de l´ anunciat termini màxim pel pagament de les administracions públiques als petits proveïdors. Però n´hi d´altres més punyets i estructurals. Per raons d´espai en posaré només dos exemples: Amb el retràs acumulat en la implantació de l´administració digital a Balears, autoritzar la recollida d´informació, a través de sistemes de declaració electrònica per tal de simplificar tràmits administratius és senzillament un sarcasme. Millor seria començar la casa pels fonaments! I, per una altra banda, identificar única i exclusivament la persona emprenedora amb l´empresari o empresària, és una simplificació acientífica. Hi ha altres vides emprenedores, com ara, la dels autònoms dependents (trade) i la dels que podríem anomenar "intra-emprenedors", es a dir, els que desenvolupen la seva activitat a una empresa o en una entitat de la qual no en són propietaris. Els dos són treballadors i convé no oblidar-ho a l´hora de legislar sobre "continguts curriculars" dels cicles educatius.
Tant de bo que el tràmit parlamentari permeti aprovar una norma útil per a promocionar un concepte d´emprenedoria moderna i innovadora per millorar la nostra productivitat. Perquè això sigui així es necessita una llei que sigui qualque cosa més que una declaració d´intencions, que racionalitzi els doblers públics destinats als serveis d´orientació i consolidació d´empreses que generalment gestionen les organitzacions empresarials i, en definitiva, impulsi un model social i laboral que no sigui la subcontractació de la subcontractació i la proliferació de trades obligat a ser-ho contra la seva voluntat. En definitiva, els emprenedors o aporten productivitat o no o són.
RAFAEL BORRÀS ENSENYAT
Coordinador de programes de Fundació Gadeso