UN VIATGE A CAMBODJA

Aterrarem a la capital de Cambodja després de passar uns dies a Laos. El que havia de ser un aterratge suau abans de arribar al destí principal del viatge va ser una immersió total. L’atmosfera de l’espiritualitat budista de la ciutat de Luag Prebang -un paradís preturístic- i el moderat bullici de la capital Vientián no ens permeteren un començament del viatge a poc a poc. El cansament per les hores de vol desaparegué de sobte. Entre temple i temple, mercadet i mercadet, enmig de molts de monjos vestits amb teles de color safrà i d’una immensitat d'imatges de Buda, cercava algun signe de l’escenografia del regim comunista laosià. Els pocs que vaig aconseguir localitzar estan mol esvaïts ... tal volta és conseqüència del que em comentaren: han descobert que abans d'arribar al comunisme han de passar per una fase de capitalisme! Això deu explicar la massiva presencia del regateig, vaig pensar, mentre bevia una molt bona Beerlao (la cervesa local).
Una vegada arribats a Phnom Penh -la capital de Cambodja- el bullici perd moderació i es comença a gaudir d’aquest país tant mal tractat per l’home com ben tractat per la natura i amb una població admirablement resistent a les adversitats. Phnom Penh té tantes mirades possibles com hores té el dia i la nit. Qualsevol hora és bona per a disfruitar-la des d'un “tuc tuc” ( les motos amb un remolc a darrera) i qualsevol hora és dolenta per visitar el Museu Tuol Sleng perquè és un dels lloc del món a on queda palesa la indignitat humana. Aquest museu és una antiga escola que els seguidors de Pol Pot convertiren en presó i a on es torturaren i assassinaren a més de 17.000 persones. Avui es un merescut memorial a les víctimes de jemeres rojos.
A la ciutat , que compta amb un impressionant palau reial i amb la famosa Pagoda de Plata, hi són present les conseqüències de la guerra, de les barbaritats del règim de Pol Pot, de la guerra amb els vietnamites i de la post guerra. Les víctimes de les mines anti-persones son part del paisatge urbà... però per sobre de tot la ciutat respira ànsies de superació i de solidaritat. A Cambodja hi ha una gran oferta de botigues, bars, cafès, restaurants i organitzacions solidàries de tota casta. Un memorable sopar a Phnom Penh va ser a un petit restaurant que funciona amb la filosofia i la pràctica de : “We feed you, you feed them”. “It tastes better than it looks”. Però també prolifera la propaganda institucional en contra de la prostitució infantil, el calor humit, la pluja diària (agost és època de pluges), el dòlar com a moneda d'ús corrent i el costum de beure còctels amb els menjars.
Deixàrem la capital per posar rumb a la Cambodja més agrària. Ens instal•làrem a la ciutat de Baltambang des d'on poguérem visitar immenses plantacions d’arròs, les tradicionals cases jemers, temples i santuaris, veure els terrenys encara minats, submergir-nos en l’ambient del mercat, o menjar el millor Amok de tot el viatge.
De camí a Siem Reap ens desviàrem per visitar el Banteau Chmar. El camí fou complicat però ens va permetre conèixer la Cambodja més autèntica i gaudir de l'espectacle de les runes d’un temple espectacular i que té una mitjana de visites de dos turistes per dia. La immensitat, el silenci, l’harmonia amb la natura constituïren un dels moments estel•lars del viatge.
A la fi arribarem a Siem Reap, una ciutat turística-hotelera caracteritzada per tenir la majors concentració d’oferta de massatge (inclòs el que fan els peixos als peus) que jo hagi vist mai i que, per suposat, no vaig gosar provar (a mi només en toca el meu fisioterapeuta i amb condicions!). També té Siem Read una densitat de “tucs tucs” molt superior a la densitat turística (que ha n’hi ha!) , i un esgotador -s’ha de regatejar- mercat nocturn. Però en qualsevol cas és una excel•lent base per fer una excursió a Kbal Spean i gaudir de l'espectacle del riu de les mil lingas o anar a l'immens llac Tonlé Sap i visitar el pintoresc poble flotant de Me Chrey. Impressiona la precarietat de les condicions de vida de la gent que hi viu, però a mi el que més em va cridar l’atenció fou la quantitat de nins i nines que, mal grat tot, anaven o venien de l’escola. Però Siem Reap és, per damunt de tot , l’antesala als Temples d’Angkor.
L’estada a Angkor és -en si mateix- un viatge. Per aquest motiu, un altre dia, en faré un comentari dedicat exclusivament a aquesta experiència al•lucinat. Mentrestant deixeu-me que us digui que la llegenda de la cervesa més popular de Cambodja, l’Angkor Beer, diu “My country. My beer”. En el cas de Cambodja penso que el país és la seva gent.