Jornada Mundial per el Treball Digne

QUE PAGUI LA PENA TREBALLAR

Els sindicats CCOO i UGT ens tornen a convocar a manifestar-nos el dia 6 d’octubre. En aquesta ocasió es tracta de fer costat a la crida del sindicalisme internacional amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) al front per reivindicar TREBALL DIGNE ARREU DEL MÓN. Per reivindicar, a casa nostra, que les polítiques dels governs girin a l'esquerra i prestin més atenció als d’a baix i menys als poderosos. Per reivindicar ocupació estable, prestacions socials, per defensar els serveis públics com ara l’educació, la salut i l’atenció a les persones en situació de dependència. I, fins i tot, per reafirmar els drets sindicals i de negociació col•lectiva.

La JMTD és una bona ocasió per recordar que hi ha aspectes fonamentals a reivindicar. És vergonyós que es parli tant de la “prima de risc” i tan poc dels Objectius del Mil•lenni. És penós que parlem tant dels rescats del sistema financer i tant poc del com acabar amb pobresa extrema i la malnutrició de milions de persones. Una bona ocasió per omplir els carrers en demanda de la implantació de la Tasa Tobin i els drets humans a tot el Món. (També a la Xina) .

Però els sindicats han titulat el manifest d’aquesta jornada (que encara que la mani és el dia 6, es celebra per tot el món el dia 7 d’octubre) amb el següent lema: EN TREBALL DECENT NO ÉS UN PRIVILEGI. En sembla extraordinàriament assenyat i oportú. Reivindicatiu i d’autoafirmació de la tasca sindical que, al meu parer, té molt que veure amb el donar valor al treball. És a dir, front a la pressurització extrema, al treball com a condemna: Treball amb drets, treball amb seguretat, treball ben pagat.

És mot escaient, de tant en tant, tornar als clàssics i en aquesta ocasió crec especialment adient recordar la següent cita de Marx:”(El proletariat) que té la missió de satisfer les seves necessitats, igual que qualsevol altre home, i que ni tan sols pot donar satisfacció a les necessitats que li són comuns amb els altres homes, a qui la necessitat de treballar catorze hores diàries equipara a una bèstia de càrrega, a qui la competència degrada al plànol d'una cosa, d'un article comercial, que es veu desplaçat de la seva posició de força productiva, l'única que se li tolera, per altres forces productives més eficaces; aquest proletariat rep ja amb això i per això la missió real de revolucionar les seves condicions de vida” (La ideologia alemanya, 1845 K. Marx, en col•laboració amb F.Engels)

Quanta raó tenia el mestre: Que pagui la pena treballar, aquesta és la qüestió