Rafael Borràs
En
un article anterior afirmava que, en la meva opinió, l' anomenat “Contrato de trabajo por tiempo indefinido de
apoyo a los emprendedores” inclòs com a una de les grans apostes en la
Reforma Laboral del Govern de Rajoy, és pitjor que els famosos mini jobs o minifeines d’Alemanya. A les properes línees intentaré justificar aquesta afirmació.
I.- L’abast de la modalitat
de feina alemanya és d’un contracte marginal de menys de 15 hores i un ingrés
salarial mitjà del voltant dels 200 euros mensuals. Una gran part del que a
Espanya transita pels camins de la irregularitat i de l’economia submergida,
allà és una activitat
regularitzada mitjançant aquesta fòrmula
de relació laboral que, certament, és precària. Treballs amb salaris màxims de 400
euros/mes que, alhora, són compatibles
amb les prestacions no contributives d’atur i altres ajuts socials, la inexistència d’una jornada màxima per a
aquesta modalitat de feina o les
peculiaritats de cotitzacions socials (l'empresari acaba
pagant per treballador/a uns 120 euros a l'Estat, el 30% del salari ) etc, certifiquen aquesta precarietat. Però,
tot i que ja afecta a més de set milions de persones, la seva magnitud no deixa de ser marginal en
el conjunt de l'entramat del mercat laboral alemany. La possibilitat de
treballar amb diversos Mini Jobs o en un Mini Jobs i una ocupació regular
palesa aquesta la voluntat de normativa
marginal.
II.- En qualsevol cas no
s’ha de confondre les minifeines amb les
midifeines que tenen un salari mensual que oscil·la entre
els 400 i els 800 euros, una cotització social empresarial completa (20% del salari) i una contribució de l'
empleat inferior a les del treball regular però que són proporcionals al
salari. Amb tot, cal advertir que també
ens movem en els marges marginals del mercat laboral alemany. Tampoc convé
oblidar que aquestes feines, encara que marginals, es produeixes en un context d’un estat
-l’alemany- amb una xarxa de protecció
social molt sòlida. Tot i les retallades aplicades en els darrers anys la prestació d’atur, que ascendeix
al 67% del salari, dura un any i es perllonga per
als majors de 55 anys. Una vegada esgotada aquesta prestació, es passa a rebre
la prestació no contributiva que es indefinida i té una quantia de 359 euros
mensuals, més el pagament del lloguer de l'habitatge, les despeses de
calefacció i tot un seguit d'extres, depenent del nombre de fills i de l'edat
d’aquests. En definitiva, les minifeines i
les midifeines tenen vocació –amb
resultats molt criticables- de ser instruments de les polítiques actives
d’ocupació públiques alemanyes. Unes polítiques d’ocupació que, per cert, gaudeixen d’una gran coordinació entre
polítiques actives i passives, i estan
fortament participades pels agents socials i econòmics a un país que la
normativa laboral i social es desplega en el marc en el que el sindicalisme té
una gran influencia i poder fruit de
l'anomenada cogestió (Mitbestimming).
III.- El Contrato de trabajo por tiempo indefinido de apoyo a los
emprendedores que introdueix a la
normativa espanyola la Reforma Laboral de 2012 ni té vocació de ser peça de les
polítiques actives d’ocupació ni molt manco ocupar un espai marginal del mercat
laboral espanyol. Ans al contrari, la intenció gens dissimulada dels impulsors
de la Reforma Laboral és convertir aquesta nova modalitat contractual en un
quasi contracte únic. Això es pretén aconseguir per les següents vies:
a) Possibilitant la utilització d’aquests contractes a la immensa
majoria d’empreses, concretament entorn al 95% que són les que tenen plantilles
inferiors de 50 treballadors.
b) Regulant un període de prova d’un any que converteix aquest
contracte, formalment indefinit, en una
relació laboral temporal i extraordinàriament inestable ja que no té data de
finalització prevista.
c) Fent que sigui l’únic contracte amb zero indemnització per
acomiadament injustificat o per la finalització del “període de prova” d’un
any. És, amb diferència, el contracte més barat ja que, cal recordar-ho, els
formalment temporals tenen una indemnització de fi de contracte que aquest any
és de nou dies i que serà de deu, onze i dotze els anys 2013, 2014 i 2015 respectivament.
d) Dotant-lo d’importants incentius fiscals i bonificacions per
impulsar la seva utilització per sobre
de les altres modalitats contractuals. En la meva opinió, és tremendament
feridor la perversió que es fa a l'equiparar emprenedor amb empresa de fins a
50 treballadors. Òbviament rés te a veure l’autònom que no té cap empleat o té una micro plantilla amb mercantils amb
plantilles considerablement nombroses i que en molts de casos són participades
per grans empreses.
IV.- Tot indica que, si es superen els fundats dubtes
d’inconstitucionalitat[1],
aquest contracte serà un èxit d’utilització en el mercat laboral espanyol i al
balear. Ho serà igual que ho foren aquells
contractes eventual amb duració de tres anys que teòricament havien de
servir per incentivar l’ocupació i el que
realment aconseguiren fou un dels mercat
laboral més segmentat de la UE i una
baixada especular de la productivitat i de la qualificació del capital
humà. Hi haurà empreses –emprenedores o
no- que amb aquest contracte hi tinguin guanys. És el que sol passar quan la
competitivitat es basa en el treball
sense drets i costos laborals baixos.
Però el país hi perdrà.
[1] El Tribunal Constitucional
té una consolidada jurisprudència segons la qual no és constitucional
l’acomiadament sense causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada