El que fa la dreta no és austeritat. És retall de drets, desmantellament
de l’Estat Social, robatori a les classes populars - mitjanes i baixes -. L’austeritat
és una altra cosa.
Jo mateix he caigut en el error de donar per bo
el llenguatge del adversari i he parlat
d’austeritat impròpiament. Però –no sé
si serveix de disculpa- en aquest blog sempre s’ha adjectivat de neoliberal.
Vet aquí dues possibles definicions d'autèntica austeritat:
“L'austeritat no és avui un mer instrument de política
econòmica al que cal recórrer per superar una dificultat temporal, conjuntural,
per permetre la recuperació i la restauració dels vells mecanismes econòmics i
socials...” “...Per a nosaltres, per contra, l'austeritat és el mitjà d'impugnar
d’arrel i posar les bases per a la superació d'un sistema que ha entrat en una crisi estructural i de fons, no conjuntural, i que
les seves característiques distintives són el malbaratament i el
desaprofitament, l'exaltació dels particularismes i dels individualismes més
exacerbats, del consumisme més desenfrenat”
ENRICO BERLINGUER: “Austerita’: Occasione per trasformare l’Italia”
“Lo contrario de la austeridad no es prosperidad
sino luxe et volupté. Hemos sustituido utilidad pública por comercio sin límite, y no esperemos de
nuestros líderes aspiraciones mayores.”
“Si queremos mejores gobernantes tendremos
que aprender a pedir más de ellos y menos para nosotros. Un poco de austeridad
estaría bien”
TONI JUDT: “El refugio de la memoria” (pag. 44)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada