D’igualtat de gènere, res de res

Article publicat a www.elperiscopi.com

Ahir el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va fer públiques les dades de prestacions de maternitat, de paternitat i d'excedències per cura de familiars. Aquesta és una informació que jo considero d'una importància cabdal per observar les tendències en la conciliació de la vida familiar i la laboral.

Idò bé, les dades oficials ens informen que a les Illes Balears en els primers sis mesos de 2012 les prestacions de maternitat foren un total de 3.465 (un -10,12% que el mateix període de l’any passat). Aquesta considerable disminució pot indicar que hi ha menys dones d'edat de ser mares i que cada cop la maternitat és més incompatible amb la necessitat de treballar.

La prestació de maternitat té una quantia equivalent al cent per cent del salari que paga directament l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a la persona beneficiaria. La duració d’aquesta paga és de les 16 setmanes de permís (ampliables en cas de part múltiple en
dues setmanes més per cada fill a partir del segon). Per tant, té una vinculació total amb allò que es cobrava i cotitzava abans de que la mare donés a llum i amb que la persona beneficiaria estigui efectivament fruint del permís. Això és important per interpretar la següent dada: Del total de prestacions de maternitat 3.414 foren percebudes per les mares i només 51 pel pares. És a dir, el nombre de pares que cobraren la prestació i gaudiren del permís de maternitat no arribà al 1,5%.

Val a dir que el pare pot gaudir del temps de permís i prestació, cedit per la mare al mateix temps que ella o a continuació, excepte en les sis primeres setmanes de descans obligatori per a la mare, en cas de part natural. Però la cura dels recents nascuts segueix sent una tasca de les dónes. Només un 1,5% del pares tenen salaris inferiors a les mares?

Tenint en compte que la prestació i permís de paternitat, és independent del de la mare, que és compatible amb el temps compartit del permís per maternitat, que té la mateixa quantia que el permís per maternitat i una duració de 15 dies, no deixa de sorprendre que només 2.502 homes (un -11,87% en relació al sis primer mesos de l’any 2011) l’hagin aprofitat. És a dir, hi hauria un 28% de pares que renuncien a aquest dret. És cert que cada vegada hi ha més situacions monomarentals, però no crec que arribin a aquests percentatges. Més aviat penso que la raó segueix sent les dificultats de combinar aquets permís amb les situacions laborals objectivament precàries i amb els temors d’aplicació de les noves possibilitats d’acomiadament de la Reforma Laboral en vigor des de febrer. En qualssevol cas, la incultura que provoca tants d’anys d’absència d’educació en igualtat és, en la meva opinió, la principal causa que explica que l’home renuncïi a un dret per tal de no semblar “menos macho”.

 La tercera dada abunda aquesta situació de discriminació de la dona en tot allò que es refereix amb la conciliació de la vida laboral i la familiar: La Seguretat Social considera –durant diversos períodes de temps segons una casuística un tant complicada de resumir- temps de cotització efectiva, l’excedència per cura de fill, menor acollit o familiar. D’aquestes excedències, durant el primer semestre de 2012, se’n concediren un total de 441 (una variació interanual del -7,93%). Trenta tres foren per a homes i la resta, 408, per a dones. Si de les persones que gaudeixen d’aquesta excedència, resulta que més del 92,5% són dones, queda clar que hi ha molt de camí per recorre abans d’ arribar a una igualtat real entre dones i homes.

Senyors i senyores del govern: Per fer aquest camí cap a la igualtat s’apliquin allò de “ Please: Do not disturb”