Article
publicat a www.menorca.info (01.08.12)
Des d’aquell “Res era difícil per a la joventut” de Sòcrates al “El meu
avi em pren el meu treball” a una pancarta d’una manifestació parisenca de la
França de Sarkozy, ha plogut molt. Però probablement mai com ara –excepte en
períodes de guerra o de cruels post guerres- els governants dels pobles
d’Europa havien ofert tan poques oportunitats a les seves generacions de joves per
tal de que puguin fer la seva pròpia elecció de vida. És a dir, les polítiques
d’austeritat no es compadeixen de la necessària i convenient emancipació de la
gent jove. És un greu error que, social, econòmica i democràticament, ens pot
sortir caríssim.
Sigui com sigui, sembla que hi ha pocs precedents de que una generació, tot i tenir
més i millor formació, tingui unes expectatives menors que els seus pares
d’accedir al món laboral. Són pocs els joves que aconsegueixen un treball i que
aquest no sigui precari i de pitjor qualitat que el dels seus pares. Encara són
menys els que poden accedir, amb certa normalitat, a l’habitatge i quan ho fan
és amb unes hipoteques de per vida o a canvi d’uns preus de lloguer que els
obliguen a “llogar una part substancial del sou”. A més a més, la crisi
provoca una discriminació a llarg termini a la gent jove perquè, en darrera
instància, els que puguin gaudir d’una jubilació al finalitzar les seves
trajectòries laborals serà a canvi d’haver treballat més anys que els seus
padrins o els seus pares.
Les complicacions per a l'emancipació dels joves –i sobre tot les
dificultats d’inserció en els mercats laborals- no són assumptes exclusius
d’aquestes contrades. És un problema que té dimensions planetàries i, molt
específicament d’abast europeu. La situació és tan dramàtica que a un recent
informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), fet públic el dia 10
de juliol de 2012, s’afirma que “els
joves cada cop corren més riscos de sortir escaldats de la seva primera
experiència en el món del treball, la qual cosa els hi deixaria seqüeles per a
la resta de les seves vides...”. Aquest mateix informe ens recorda que a l’abril
de 2012 la taxa d’atur juvenil a l’ Eurozona estava per sobre del 22%. Una
situació davant la qual la UE -malgrat l’anomenada Estratègia Europa 2020 que
compromet als Estats membres, entre d’altres coses, a desenvolupar una
“Garantia juvenil”- manifesta una evident impotència o, tal vegada, un
despreocupació fàctica: Allò important és rescatar bancs, deutes sobiranes,
etc. Massa coses abans de rescatar el futur de les generacions de joves
europeus.
Aquestes reflexions, molt més desenvolupades, les podeu consultat al Temes
Socioeconòmics nº 10 (disponible a www.gadeso.org)
que, a la Fundació Gadeso, hem dedicat a fer una aproximació al mercat
laboral dels joves de Balears A més de reflexions, hi podreu trobar algunes
dades molt escaients per mesurar la magnitud de l’impacte de la crisi en el
col·lectiu de persones joves a casa nostra.
Per contextualitzar
les dades de Balears convé anotar que al Regne d’ Espanya les taxes d’atur del primer trimestre de
2012 foren del 71,45% pel grup de 16 a 19 anys, del 48,06% pel de 20 a 24 i el
grup de 25 a 29 tenia una taxa d’atur del 31,17%. Si tenim en compte que
aquestes taxes en el primer trimestre de 2008 eren de 32,89%, 17,99% i 11,29%,
respectivament, ja ens podem adonar de com s’ha agreujat l’atur juvenil en
aquests anys de crisi a l’àmbit del conjunt de l’estat.
També ho ha fet a les Illes Balears. Les dades bàsiques que corroboren
aquesta afirmació són les següents: Per una banda, la població ocupada de 16 a
34 anys baixa en un 35,5% en els darrers quatre anys (primer trimestre 2008 vs. primer trimestre 2012), mentre que,
en el mateix període, la població aturada augmenta un 170%. Per una altra banda,
es produeix una destrucció d’ocupació mesurada en un pèrdua, des de l’any 2008 al 2011, de 13.630 (-31,2%) afiliacions mitjanes a la
Seguretat Social de gent menor de 25 anys. I, mentrestant, l’atur registrat de
les persones menors de 25 anys ha pujat, en el darrers quatre anys, un 40,8%, i
l’atur de llarga durada ho ha fet en un 20,43%!
Aquesta és la situació de Balears que, tot i que començà l’any amb una
taxa del 51,1% d’atur dels menors de 25 anys, pot empitjorar si els que poder
fer canviar aquest panorama es mantenen mans plegades. Qui, i amb què, pot
intentar capgirar la pèssima situació dels joves en el mercat laboral illenc? No
és fàcil, però un Govern autonòmic amb voluntat de liderar una estratègia
compartida i consensuada, inspirada en l’estratègia
UE 2020 i en la iniciativa emblemàtica anomenada “Joventut en moviment”,
ajudaria molt.
Però, no ens enganyem. Realment s’albiraran perspectives de millora
en el moment en que l’empresariat illenc assumeixi que en
èpoques de dificultats és quan l’organització empresarial s’enfronta al test
real de la seva fortalesa i vitalitat d’agent de cohesió i responsabilitat
social. Ara que les empreses gaudeixen d’una nova legislació laboral, amb la
qual poden ajustar amb facilitat i a baix cost les plantilles i els costos
laboral, és l’hora d’assumir un seriós compromís empresarial amb la
contractació de gent jove. Si no ho fan, la mateixa percepció negativa que els
joves tenen d’algunes institucions del nostre Estat Social i Democràtic de
Dret, arribarà irremediablement a l’àmbit empresarial.
Rafael Borràs Ensenyat
Coordinador de programes de Fundació Gadeso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada