Si
hi havia algun dubte sobre la inexistència de millores en el mercat laboral
illenc durat l’any passat, amb la recent publicació per part de l'Institut
Nacional d'Estadística dels Indicadors d'Activitat del Sector Serveis (IASS) ha
quedat rotundament esvaïda: El sector de serveis de Balears ha perdut durant l’any
2012 una mitjana del 3,3% d’ocupació laboral. Si comparem l'índex d‘aquesta
ocupació laboral del sector bàsic per a Balears (hostaleria, comerç, etc.) amb el
de l'any 2011, la caiguda és del 3,%. Queda clar que grans xifres d’arribades de turistes no esdevenen en bones
temporades per a l’ocupació laboral.
Les
evidències científiques ens indiquen que en el mercat de treball s’agreuja la
crisi. Presentar, com fan els governs d’Espanya i de Balears, com una bona notícia
l’alentiment del ritme de creixement de l’atur o qüestionar les fons
estadístiques, com ha fet recentment el cap de la CEOE, no són altra cosa que cinisme
i estupidesa. Malament anam amb diagnosis governamentals tan esbiaixades a la
propaganda i amb actituds empresarials tant contraries al rigor. Desenganyin-se, no hi ha massa motius d’alegria, ans
al contrari. Així queda reflectit en el darrer número
de la revista digital “Temes socioeconòmics Gadeso” (disponible aquí),
en el que es presenten les mitjanes de les dades més significatives del mercat laboral
de Balears del primer quinquenni (2008-2012) de crisi. Són xifres mitges perquè
permeten desestacionalitzar la dada i són de l’EPA perquè, malgrat les seves imperfeccions,
és amb diferència el millor instrument estadístic per copsar les tendències sociolaborals.
Les
dades més rellevants són les següents: la població aturada s’ha situat l’any
2012 en 140.200 persones i, a tenor del creixement espectacular del 142,6%
en el quinquenni i en un no menyspreable 8,8% en el darrer any, sembla no tenir
un sostre màxim. La taxa d’atur de 2012 arriba a màxims històrics amb un 23,17%,
i no s’observa cap canvi a la tendència alcista des de que s’inicià la crisi.
L’estirabot del quinquenni ha estat de gairebé tretze punts (12,99%) i, lluny
de canviar de tarannà, l’any passat aquesta taxa pujà un 1,3% en relació a l’any
anterior. Per un altre costat, la població assalariada del quinquenni cau un 11,2%,
i en 2012 en relació a 2011, un 1,4%. Una altra dada cabdal és la taxa d'ocupació, és a dir, la relació entre la població
ocupada i la població econòmicament activa (que està en condicions de formar
part del mercat laboral). Idò la tendència d’aquesta taxa va pronunciadament a
la baixa, amb una lleugera frenada en el darrer any del quinquenni.
Concretament, en els darrers cinc anys aquesta taxa ha caigut casi set punts
(6,98%), i la darrera variació interanual suposa un inapreciable +0,15%.
Amb tot, això
no és el més rellevant. L’anàlisi d’aquest quinquenni de crisi ens mostra una
transformació del mercat laboral que, sens dubte, s’ha dut en orris moltes
trajectòries personals i familiars socialment ascendents per redirigir-les cap
a un risc de pobresa. És a dir, ja podem parlar sense embuts de tendències de descohesió social que es produeixen amb la combinació, al
manco, de tres elements: a) un mercat laboral amb
problemes d’atur de llarga durada, que esdevé estructural; b) algunes
flexibilitats amb manca de seguretat; que esdevenen en situacions de
precarietat, i c) el risc de pobresa de les persones treballadores.
Vet aquí cinc dades d’aquesta transformació de
l’àmbit laboral: Val a dir en primer lloc que a l’any 2012 va haver-hi una
mitjana de 61.400 persones en atur de llarga durada. El nombre de persones
actives en aquesta situació (més d’un any en atur) s’ha incrementat en el
quinquenni en un 890%, i el nombre de persones que fa dos i més anys que estan
en atur ha tingut un impressionant creixement del 1.589%. Tanmateix, lluny d’amainar, l’atur de
llarga durada ha seguit augmentant en el recentment acabat any 2012 ja que en
relació a l’any anterior, el de més d’un any creix un 34,4% i el de dos i més
anys ho fa en un 46,6%.
La
segona dada rellevant és que la mitjana de llars amb tots els seus membres
actius en atur l’any passat va ser de 38.300. Aquesta xifra ha augmentat un
192% en cinc anys, del 2008 al 2012. La baixada d’un 2,3% del darrer any és,
probablement, deguda a la disminució de llars d’immigrants, que es veuen
forçats a iniciar un camí de retorn als seus països d’origen, i de famílies vingudes
d’altres comunitats autònomes espanyoles que, amb les males perspectives
sociolaborals, abandonen les Illes Balears una vegada han vist trontollar les
seves expectatives, han esgotat les prestacions socials i manquen de xarxa
familiar.
En tercer lloc s’ha de
fer menció a que, malgrat la intensitat de la destrucció de llocs de treballs
temporals ha estat molt més intensa que la dels fixos, gairebé una de cada quatre persones assalariades té una ocupació
temporal.
Un quart, i molt important, element de descohesió social associat al mercat
laboral, és el treball a temps parcial. Val a dir que totes les investigacions
indiquen que molt majoritàriament el treball a temps parcial és no desitjat, és
a dir, les persones treballen a jornada reduïda perquè no troben treball a jornada
completa i que l’EPA classifica com ocupats a temps parcial a aquelles
persones, de 16 o més anys, amb una jornada laboral inferior a les 30 hores
setmanals. Per tant moltes persones figuren com a ocupades tot i que la seva
situació és de subocupació i en alguns casos de “quasi atur”. No debades
en molts països aquestes persones amb treball a temps parcial no desitjat són considerades
aturades. A tall de exemple, el president dels EUA Barack Obama, en el
recent discurs de l’estat de la nació, no parlà en genèric de millorar
l’ocupació, sinó que plantejà l’augment de l’ocupació a temps complet per a
millorar la situació de la classe mitjana nord-americana. Idò bé, a Balears
l’any 2012 la mitjana de persones assalariades a temps parcial era de 55.900 (el 15,2% del total de la població assalariada illenca), amb un creixent del 20,50% en els
darrers cinc anys.
La cinquena qüestió
associada a descohesió social i mercat laboral és l’augment dels treballadors
autònoms dependents “contra la seva voluntat”. L’any passat es registrà la xifra
record de 52.000 de treballadors independents i/o empresaris sense
assalariats. Aquesta nova forma de precarització laboral, que, associa la precarietat
econòmica i la incertesa de la duració de la relació “laboral atípica” amb una
protecció social (prestació d’atur, d’invalidesa transitòria o de jubilació)
absolutament precària, esdevé en un altre factor de descohesió social molt
lluny d’una suposada revifada d’ emprenedoria que, en temps de crisi, és
improbable que es produeixi.
En resum, les dades ens indiquen que el sociòleg Robert
Castel no anava mal encaminat quan plantejava que la
veritable lluita contra l'exclusió no consisteix, o almenys no únicament, en
tractar d'inserir als exclosos, sinó en lluitar per una transformació i
consolidació de les condicions de treball i de vida i que moltes vegades mirar
només als marges en temes de cohesió social impedeix veure els processos que es
generen en el centre mateix del sistema. És a dir la crisi no només fa més
pobres als pobres, està empobrint -i molt!- a tots els no rics. A gairebé el
99% de la població.
Article publicat a Diario de Menorca (19.02.2013) i a Diario de Mallorca (20.02.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada