Article que m’ha publicat avui el Diario de Mallorca
Cada cop que es publiquen les dades d’atur registrat hi ha controvèrsia a l’hora
d’analitzar les xifres. Uns escodrinyen qualsevol símptoma de millora en el
mercat laboral i emfatitzen aquests aspectes suposadament positius. Uns altres
fan exactament allò contrari. És possible una interpretació neutra i científica
de les dades que els serveis públics d’ocupació i la secretaria d´Estat de la
Seguretat Social publiquen cada començament de mes? Malauradament, sembla que
no. És una llàstima perquè tothom hauria de tenir molt present que darrera d´aquestes
xifres hi ha persones i que el que realment interessa és contestar a la següent
qüestió: "Com parlar no sobre les lleis de l’economia sinó sobre les
conseqüències de l’economia?" (Tony Judt: Pensar el segle XX).
És cert que, els que ens dedicam a observar el mercat laboral,
hem d´emprar els resultats dunes estadístiques fetes amb criteris desfasats
(els registres d’atur funcionen d’acord amb l’ordre ministerial d´ 11 de març
de 1985, publicada en el BOE de 14/3/85) i amb moltes imperfeccions. Així, per
exemple, per la quantificació de les afiliacions a la Seguretat Social empram
els resultats d’un registre que no té finalitat ni metodologia específicament
estadístiques. És a dir, qualsevol decisió administrativa relativa a les normes
d’afiliació „com ara la d´ incloure totes les persones treballadores de les
llars al règim general de la Seguretat Social„ pot desvirtuar de manera
flagrant el resultat.
No obstant allò més important és que en la mesura que es
prolonga l’actual crisi laboral i social es produeix una autèntica revolució de
les dinàmiques del mercat laboral que faria aconsellable una reforma de la
norma que determina qui és i qui no és persona aturada registrada. A tall d’exemple
no té ni cap ni peus que es presentin com una gran bondat de la darrera reforma
laboral els ERO de suspensió temporal de contractes i alhora no considerar com
a aturades a les persones afectades per aquests expedients de regulació d’ocupació.
També sembla fora de tota lògica que les persones que participen en programes
de polítiques actives d’ocupació deixin de ser considerades estadísticament
persones aturades i un darrer exemple: A aquestes alçades és un contrasentit
seguir considerant que els fixos discontinus no són aturats en els períodes que
no treballen. Així podríem seguir amb la llarguíssima llista de situacions d’exclusió
dels registres d’atur d’aquella ordre ministerial signada per Joaquin Almunia
quan era ministre de Treball.
Però més enllà de qüestions formals i administrativistes, allò
que m’interessa posar de relleu és que la crisi ha canviat tan radicalment el
mercat de treball que ja no es pot col·legir que qualsevol baixada d’atur
registrat és sempre una bona notícia. Si hom pren en consideració els grans
canvis que el mercat laboral illenc ha sofert en el quinquenni 2008-2012 (en un
context d’afiliacions a la seguretat social a la baixa „un 12,7%„; l’atur
registrat ha crescut un 78,2%, el de persones menors de 25 anys ho ha fet un
40.2% i el de llarga durada ha tingut un estirabot d’un esgarrifós 245,6%) és
evident que hi ha noves dinàmiques que no s’aprecien a simple vista amb els
caducs criteris estadístics d’atur registrat a l’ús. Dit sense embuts: sostinc
que una davallada dels registres de persones aturades, si no va acompanya d’un
apreciable augment d’afiliacions a la Seguretat Social, pot ser indicatiu de
males notícies.
No crec que sensatament es puguin qualificar d’altra manera les
situacions de desesperació que condueixen a processos de retorn de persones
estrangeres als seus països d’origen, o a iniciar una segona immigració cap a l’economia
submergida; a joves que proven sort a les empreses de treball temporal amb l’esperança
de tenir alguna oferta de treball que no sigui partir cap Alemanya amb un
minijob baix el braç; a la proliferació dels anomenats "treballadors
pobres", és a dir, gent que ha d’acceptar uns salaris infames, uns
contractes a temps parcials no desitjats o és expulsada de les llistes d’atur
registrat perquè sucumbeix a la moda de l’emprenedoria i es converteix en un
fals autònom.
En tant no apliquem criteris com els que apliquen els
nord-americans per analitzar el mercat laboral, no albir possibilitats d’anàlisi
de conjuntura laboral pacífics. Paga la pena recordar que el president Obama,
quan es refereix a millores en el mercat de treball dels EUA, parla de llocs de
treball creats a jornada completa i amb un salari que permeti viure dignament,
en definitiva, amb drets de ciutadania. És evident que a una banda de l´Atlàntic
fan comptes i a l’altra hi ha molts indrets que conten contes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada