Contes i comptes de l’atur registrat

Article que m’ha publicat avui el Diario de Mallorca

 

Cada cop que es publiquen les dades d’atur registrat hi ha controvèrsia a l’hora d’analitzar les xifres. Uns escodrinyen qualsevol símptoma de millora en el mercat laboral i emfatitzen aquests aspectes suposadament positius. Uns altres fan exactament allò contrari. És possible una interpretació neutra i científica de les dades que els serveis públics d’ocupació i la secretaria d´Estat de la Seguretat Social publiquen cada començament de mes? Malauradament, sembla que no. És una llàstima perquè tothom hauria de tenir molt present que darrera d´aquestes xifres hi ha persones i que el que realment interessa és contestar a la següent qüestió: "Com parlar no sobre les lleis de l’economia sinó sobre les conseqüències de l’economia?" (Tony Judt: Pensar el segle XX).

És cert que, els que ens dedicam a observar el mercat laboral, hem d´emprar els resultats dunes estadístiques fetes amb criteris desfasats (els registres d’atur funcionen d’acord amb l’ordre ministerial d´ 11 de març de 1985, publicada en el BOE de 14/3/85) i amb moltes imperfeccions. Així, per exemple, per la quantificació de les afiliacions a la Seguretat Social empram els resultats d’un registre que no té finalitat ni metodologia específicament estadístiques. És a dir, qualsevol decisió administrativa relativa a les normes d’afiliació „com ara la d´ incloure totes les persones treballadores de les llars al règim general de la Seguretat Social„ pot desvirtuar de manera flagrant el resultat.

No obstant allò més important és que en la mesura que es prolonga l’actual crisi laboral i social es produeix una autèntica revolució de les dinàmiques del mercat laboral que faria aconsellable una reforma de la norma que determina qui és i qui no és persona aturada registrada. A tall d’exemple no té ni cap ni peus que es presentin com una gran bondat de la darrera reforma laboral els ERO de suspensió temporal de contractes i alhora no considerar com a aturades a les persones afectades per aquests expedients de regulació d’ocupació. També sembla fora de tota lògica que les persones que participen en programes de polítiques actives d’ocupació deixin de ser considerades estadísticament persones aturades i un darrer exemple: A aquestes alçades és un contrasentit seguir considerant que els fixos discontinus no són aturats en els períodes que no treballen. Així podríem seguir amb la llarguíssima llista de situacions d’exclusió dels registres d’atur d’aquella ordre ministerial signada per Joaquin Almunia quan era ministre de Treball.

Però més enllà de qüestions formals i administrativistes, allò que m’interessa posar de relleu és que la crisi ha canviat tan radicalment el mercat de treball que ja no es pot col·legir que qualsevol baixada d’atur registrat és sempre una bona notícia. Si hom pren en consideració els grans canvis que el mercat laboral illenc ha sofert en el quinquenni 2008-2012 (en un context d’afiliacions a la seguretat social a la baixa „un 12,7%„; l’atur registrat ha crescut un 78,2%, el de persones menors de 25 anys ho ha fet un 40.2% i el de llarga durada ha tingut un estirabot d’un esgarrifós 245,6%) és evident que hi ha noves dinàmiques que no s’aprecien a simple vista amb els caducs criteris estadístics d’atur registrat a l’ús. Dit sense embuts: sostinc que una davallada dels registres de persones aturades, si no va acompanya d’un apreciable augment d’afiliacions a la Seguretat Social, pot ser indicatiu de males notícies.

No crec que sensatament es puguin qualificar d’altra manera les situacions de desesperació que condueixen a processos de retorn de persones estrangeres als seus països d’origen, o a iniciar una segona immigració cap a l’economia submergida; a joves que proven sort a les empreses de treball temporal amb l’esperança de tenir alguna oferta de treball que no sigui partir cap Alemanya amb un minijob baix el braç; a la proliferació dels anomenats "treballadors pobres", és a dir, gent que ha d’acceptar uns salaris infames, uns contractes a temps parcials no desitjats o és expulsada de les llistes d’atur registrat perquè sucumbeix a la moda de l’emprenedoria i es converteix en un fals autònom.

En tant no apliquem criteris com els que apliquen els nord-americans per analitzar el mercat laboral, no albir possibilitats d’anàlisi de conjuntura laboral pacífics. Paga la pena recordar que el president Obama, quan es refereix a millores en el mercat de treball dels EUA, parla de llocs de treball creats a jornada completa i amb un salari que permeti viure dignament, en definitiva, amb drets de ciutadania. És evident que a una banda de l´Atlàntic fan comptes i a l’altra hi ha molts indrets que conten contes.