Avui no és un dia
per avorrir a ningú amb anàlisis de dades. És un dia per proclamar la dignitat
i l’orgull de la classe obrera. Dels precaris,
dels aturats, dels marginats i també d’aquesta
classe obrera que no ho volia ser, s’ auto definia com a “classe mitjana” i ara és també
desnonada. És un dia per a reivindicar el paper civilitzador del moviment
sindical, en el passat, present i futur. Avui és 1r de maig .
Avui, com cada primer de maig, aniré a la manifestació. Hi aniré pensant que tenim més motius que mai per protestar, per clamar prou! Perquè entre el darrer trimestre de 2008 i el darrer de 2012 les rendes del treball han perdut pes en el PIB (-5,2%) mentre les rendes del capital han guanyat fins a 3,6 punts percentuals. Perquè el govern ens pixa damunt i diu que plou (no es pot qualificar d’altra manera l’ocurrència de demanar a la OCDE, o a qualsevol altra institució internacional del mateix pensament, una “avaluació” de la nefasta Reforma Laboral). Perquè no li demanen opinió a l’ OIT? La devaluació interna progressa adequadament a base de retallar salaris, d’atur massiu, d’una vida precària per a la majoria de gent i un Estat del Benestar de mínims.
Aniré a la manifestació amb la convicció de la inutilitat de les polítiques econòmiques que s’apliquen arreu d’Europa. Són tan inútils que ni tan sol solucionen els grans trets macroeconòmics: Ni redueixen els dèficits ni baixa el deute públic, ni circula el crèdit... Cada dia que passa soc més conscient que aquesta crisi és una estafa aprofitada per imposar el programa del turbo - capitalisme. Però hi ha alternatives.
Alternatives que passen per un programa alternatiu. Un programa que vagi a l’arrel del problema. Estic molt d’acord amb Euclides Tsakalotos que ens diu que “La propuesta de Delors de una "Europa más social" no se concretó en nada, mientras el Tratado de Maastricht barrió todo a su paso, convirtiéndose en la piedra angular para la ejecución de toda la panoplia de políticas económicas neo-liberales” (aquí teniu l’article complet).
En definitiva, aniré a la manifestació amb la convicció que l’ideal de la igualtat, de la democràcia social necessita un gran moviment ciutadà antiausteritat i una esquerra amb coratge per plantar cara a la barbàrie. La propera cita serà el 1r de Juny: “Pobles units contra la Troika”. Hi hem de ser! Stéphane Hessel acaba el seu darrer pamflet amb el següent prec: “Sigueu ambiciosos! No us rendiu!". Idò això de rendició res de res.
Avui, com cada primer de maig, aniré a la manifestació. Hi aniré pensant que tenim més motius que mai per protestar, per clamar prou! Perquè entre el darrer trimestre de 2008 i el darrer de 2012 les rendes del treball han perdut pes en el PIB (-5,2%) mentre les rendes del capital han guanyat fins a 3,6 punts percentuals. Perquè el govern ens pixa damunt i diu que plou (no es pot qualificar d’altra manera l’ocurrència de demanar a la OCDE, o a qualsevol altra institució internacional del mateix pensament, una “avaluació” de la nefasta Reforma Laboral). Perquè no li demanen opinió a l’ OIT? La devaluació interna progressa adequadament a base de retallar salaris, d’atur massiu, d’una vida precària per a la majoria de gent i un Estat del Benestar de mínims.
Aniré a la manifestació amb la convicció de la inutilitat de les polítiques econòmiques que s’apliquen arreu d’Europa. Són tan inútils que ni tan sol solucionen els grans trets macroeconòmics: Ni redueixen els dèficits ni baixa el deute públic, ni circula el crèdit... Cada dia que passa soc més conscient que aquesta crisi és una estafa aprofitada per imposar el programa del turbo - capitalisme. Però hi ha alternatives.
Alternatives que passen per un programa alternatiu. Un programa que vagi a l’arrel del problema. Estic molt d’acord amb Euclides Tsakalotos que ens diu que “La propuesta de Delors de una "Europa más social" no se concretó en nada, mientras el Tratado de Maastricht barrió todo a su paso, convirtiéndose en la piedra angular para la ejecución de toda la panoplia de políticas económicas neo-liberales” (aquí teniu l’article complet).
En definitiva, aniré a la manifestació amb la convicció que l’ideal de la igualtat, de la democràcia social necessita un gran moviment ciutadà antiausteritat i una esquerra amb coratge per plantar cara a la barbàrie. La propera cita serà el 1r de Juny: “Pobles units contra la Troika”. Hi hem de ser! Stéphane Hessel acaba el seu darrer pamflet amb el següent prec: “Sigueu ambiciosos! No us rendiu!". Idò això de rendició res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada