Suggereixo un afegitó
al “Si que es pot”: Un rotund i contundent
“Europa, Europa, Europa”! No em donà la
gana que ens robin el somni d’Europa, que ens capgirin els valors europeus de democràcia, cohesió i
progrés entès com a millora col·lectiva i respectuosa amb el planeta. Que no ho facin ni els buròcrates, ni els
comissaris, ni els lobbys, ni els dirigents que, en lloc de treballar de valent
per superar el problema del dèficit democràtic de la Unió Europea, l’han convertit
en instrument per aplicar polítiques que ningú ha votat. No en
el nostre nom!
Les manifestacions d’aquesta tarda (a Mallorca és a la Plaça
d’Espanya de Palma a les 19,30 hores)
pretenen dir, ras i curt, que la Unió Europea no pot seguir així.
Cal esgargamellar-se explicant que els resultats d’anys de
polítiques antidèficit (l'austeritat imposada) i de les fortes retallades
socials no poden ser més desastroses des
del punt de vista humà. Lluny de
solucionar la crisi, l'atur no deixa de créixer, el model social cada dia és
més dèbil i manco igualitari, s'afebleix el teixit empresarial d'importants
regions europees, diversos països de la UE estan en fallida econòmica... En
definitiva l'Europa real és una Europa instal·lada en la recessió econòmica. I
no sortirem d' ella sense harmonització fiscal, i eines comunes de política econòmica i social
que permetin canvis del models de desenvolupament de les regions europees i, així, albirar una nova
prosperitat.
Aquesta recessió de l'economia europea és
l'excusa perfecta perquè el PP apliqui el seu programa màxim de “nano-estat-del-benestar”,
privatització total de la vida de les persones,
i retallada de drets i garanties democràtiques i de civilitat. En aquest sentit em sembla molt oportuna la
crida que fan els sindicats, a la manifestació d'avui. Curiosament són els
sindicats els qui no només parlen d'Europa sinó que, també, actuen i es mobilitzen en clau europea.
Chapeau!
Sens dubte cal manifestar-se per aconseguir un Contracte Social per a
Europa (vegeu aquí la proposta de
la Confederació Europea de
Sindicats). Però, és clar, un contracte estable, amb drets, i de
qualitat. No un nyap (CHAPUZA)
subcontractat (mitjançant el
sintema de outsouring) i precari
a més no poder. I per això cal
tenir molt clar que del rigor mortis europeu se’n surt amb alternatives i no amb
pactes entre antagònics.
Una altra
Europa és possible: L’Europa que qüestiona la llei espanyola dels desnonaments
i premia Ada Colau i la PAH.
Publicat a www.elperiscopi.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada