Aquí vos deixo la
presentació que vaig fer de la taula
rodona “Del roig al verd, del verd al roig” a l’Escola d’Estiu INICIATIVAVERDS,
Palma , 29 juny 2013.
“Cada vegada que algun company o alguna
companya de lluites passades en demana com se m’acut engrescar-me en la
aventura de participar en la constitució d’una formació política que faci
maridatge del socialisme i de l’ecologisme, del socialisme democràtic, de les ànsies igualitàries i d’ecologia política, els
sol contestar que, pels que venim d’una militància i cultura marxista, no ens és estrany el concepte de metabolisme
entre l’esser humà, naturalesa i llibertat.
Les referència de Marx en El Capital són imprescindibles.
“La llibertat només pot consistir que l'home socialitzat [se suposa que la dóna també], els productors associats, regulin racionalment aquest metabolisme seu amb la naturalesa posant-lo sota el seu control col·lectiu,... en comptes de ser dominats per ell com pel seu poder cec; que ho portin a terme amb la mínima ocupació de força i sota les condicions més dignes i adequades a la seva naturalesa humana”
I això és molt important
recordar-ho ara que la
batalla torna a ser, per la democràcia. Democràcia sense drets, no és
democràcia. En aquest sentit, algú ha dit, amb encert, que “ara la qüestió
no és tant avançar cap “1917” (la revolució socialista) sinó reconquistar
“1789” (la democràcia amb drets). Per una altra costat, la lluita d’avui és,
també, per l’emancipació de la classe oprimida, dels no rics: “La lluita de
classes segueix existint, però la meva va guanyar” (W. Buffet).
També he de dir-vos que, de tant en
tant, em trobo amb algun company o companya sindicalista -jo em segueixo
reivindicant com un militant de base i en la modalitat slow del moviment
sindical- i en demana que faig jo, en l’actual situació de desmantellament dels
drets socials i laborals més elementals, a un partit que, essent d’esquerra,
pren part de la família europea i internacional verda i, això, a alguns els hi
provoca certa perplexitat. Els hi recomano que llegeixin Manolo Sacristan, Francisco Fernández Buey... i especialment a Daniel Tanuro i el
seu llibre “L'impossible capitalisme verd”. Els que hem tingut responsabilitats sindicals durant molts
d’any hem après (1) que confiar als mercat el destí ecològic del nostre
planeta equival a un suïcidi col·lectiu (J. Riechmann). (2) Que la fam
provocada per la insaciable cobdícia del capitalisme és el principal problema
ecològic. (3) La plena ocupació, en els termes que l’hem entesa a Europa des de
la finalització de la Segona Gran Guerra, el Planeta no l’aguanta.
Queda clar, idò, d’on vinc
i a on som. Dir-vos, així mateix, que tinc la sensació d’haver estat sempre al
mateix lloc. A la trinxera de la lluita per una societat més justa a on les
possibilitats de felicitat no estiguin privades a ningú.
Abans de presentar-vos als companys i a la companya d’aquesta
taula rodona, he de dir-vos que quan la
varem pensar i programar no pensarem en un debat teòric sobre ecosocialisme.
Això ja ho hem fet aquest dematí.
Se tracte de contrastar
experiències pràctiques de confluència de distintes cultures i sensibilitats en
el que hem anomenat Esquerra Verda. Experiències pràctiques de resistències i
de construcció de una alternativa.
El professor Josep Fontana
acaba el seu darrer llibre “El futuro es un país extraño” amb les paraules següent:
“No se trata, sin embargo, de limitarse a resistir, sino que hay que aspirar a renovar lo que se combate. La lección de los campesinos que han pasado de la demanda de reformas a la formulación de nuevos programas agroecológicos, desarrollados en un entorno de cooperación, es un ejemplo aleccionador. La tarea más necesaria a que debemos enfrentarnos es la de inventar un mundo nuevo que pueda ir remplazando al actual, que tiene sus horas contadas”.
Amb aquest ànim, sent
conscients de la importància de les
utopies quotidianes, hem plantejat a Josep Foguet, Marián Suárez i
Miquel Angel Llauger, les següents
qüestions:
1.- L’eco socialisme (la Cooperativa d’Esquerra
Verda) és ja un actor polític a les Illes. Com ha estat la construcció
d’aquest subjecte? A partir de quines experiències a cada una de les
illes?
2.- En l’actual situació de confrontació pel
desmuntatge de l’Estat del Benestar, de les democràcies socials i de
la imposició del “tot privat”... té sentit un espai polític
estratègic entorn a l’ecosocialisme? Què aportam al programa i a la
pràctica emancipadora del segle XXI ?
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada