“Flors d'hivernacle”

D’aquells impertinents “brots verds” hem passat, a la inoportuna expressió “flors d’hivernacle” del ministre Luis de Guindos (aquí). Sembla que, malgrat no deixi de créixer el recompte de danys humans que ha provocat -i encara provoca- la crisi, els governants estan decidits a decretar la fi de la recessió econòmica i l’estat d’alarma social.  Tant se val si les estadístiques científicament analitzades dieu el contrari. El  Govern de Rajoy al Regne d’Espanya -i el de Bauzá a les Illes Balears- han decidit proclamar –manipulat, si s’escau,  les estadístiques oficial (vegeu aquí) que la seva creuada per una “España como unidad de destino en lo universal, al servicio de grandeza neoliberal y de la unidad en el recorte social y democrático” està a punt de triomfar.

No debades el Govern havia preparat l’ambient per una recepció a bombo i platet de l’EPA del segon trimestre que es va publicar la setmana passada. Només el tràgic accident ferroviari de Galicia, va impedir que fessin festa gran amb unes dades que, per cert, no tenen res per a festejar. Si hom repara amb les dades desnacionalitzades del conjunt del Regne d’Espanya (disponibles aquí) resulta que l’atur, potser hagi augmentat, i gairebé no s’ha creat ocupació. 

Val a dir que pel que fa a Balears, el segon trimestre és tradicionalment un  trimestre en el qual l'ocupació creix en relació al trimestre anterior. L'inici de la temporada turística en una economia turística súper estacional té un efecte directe en la disminució de la població aturada, un considerable augment de l'ocupada i, per l'efecte “cridada de la feina de temporada estiuenca, un repunt de la població activa. Per tant, les variacions d'aquest trimestre en relació a l'anterior (-22,68 de població aturada, +16,10% de població ocupada i +5,02% en població activa) són, fa no fa, les habituals de tots els anys. El que realment interessa són les variacions en relació al mateix trimestre de l'any anterior. És a dir, del que es tracte és de saber si estem millor que l'any passat. Idò, si es té en compte que la població activa ha crescut un 1,6% (9.800 persones), els ocupats un 1,92% (9.200 persones) i la població aturada ha baixat un 0,43% (600 persones), podria pensar-se que existeixen alguns símptomes de millorança, que hi ha alguna “flor d’hivernacle”.

Penso que no hi ha cap dada que corrobori aquesta hipotètica millora. M’explico: El creixement de la població activa és conseqüència de dues circumstàncies:  (a) La ineficiència de les polítiques actives d'ocupació (PAO) autonòmiques que fa que Balears sigui, especialment en el segon trimestre de l'any, una comunitat autònoma receptora de contractació temporal d'altres CCAA. (b) Hi ha una major necessitat dels membres de la llar tradicionalment inactius a cercar un treball retribuït. Aquesta tendència sembla confirmar-se per l'augment del nombre de llars amb tots els seus membres actius (en condicions de treballar) en atur que ja arriben a 36.300 mentre que l’any passat eren 31.700 (i fa dos anys, quan començà a governar Bauzá, 27.600!).  La lleugera reducció de l'atur cal associar-la al fenomen de retorn de població estrangera als seus llocs d'origen i, probablement, a la lleugera creació d'ocupació. Però quina ocupació? Si es pren en consideració l'increment anual del treball temporal (25,5% en el segon trimestre de 2012, i 26,1% en aquest 2013) i que més de seixanta-nou mil persones ocupades tenen ocupacions a temps parcials (val a dir que en el mes de juny hi havia a Balears un mínim de 67.961 persones d’alta a la Seguretat Social amb contractes a temps parcials), hom pot concloure que estem en presència de: 1.- Un fort deteriorament qualitatiu del mercat laboral illenc. 2.- Un greu  problema d'atur de llarga  i de molt llarga durada (64.200 persones són aturades des de fa més d’un any) .  3.- Una taxa d'atur  insuportable (superior al 21)

Però ja ho sabeu, estam apunt de superar la crisi social. Tal volta, una vegada passades les Festes de la Mare de Deu de Gràcia, convindrà una volta de rosca retallant les pensions. Al cap i a la fi, del que és tracte és d’acabar amb quantes més seguretats millor. “El afán de flexibilidad no es un asunto acabado, como se evidencia cada vez que se produce un  frenazo económico y los comentaristas echan mano del mismo argumento. Es un proceso de remercantilización del trabajo...” (El Precariado, Guy Standing). 

Segur que el dia 1 d’agost, el President Rajoy, en comptes de parlar del seu escàndol de corrupció i del fiançament il·legal del PP, parlarà de les “flors d'hivernacle”. Ja se sap que les polítiques dogmàtiques de reducció dels dèficits públics tenen un efecte directe en l’augment  del dèficit democràtic.