31-D: Una altra Mallorca és possible

Un article compartit que avui publica l’AraBalears 

"I a l'alba [31-XII-1229] fou decidit que oíssim les misses i que rebéssim el cos de Jesucrist. I oïdes les misses i rebut el cos de Jesucrist , diguérem que s'armessin tots, cadascú de les armes que devia portar...".

La festa de l'Estendard és més que un dia de festa institucional palmesana. És la festa cívica més antiga d'Europa i recorda la conquesta catalana de Mallorca. L'homenatge, que es fa ininterrompudament des del segle XIII, a la senyera de les quatre barres és per recordar els nostres orígens com a poble. No tenim cap dubte que el 31 de desembre hauria de senyalar en els calendaris el dia de la Diada de Mallorca. I tanmateix no en farem qüestió, de la institucionalització d'aquesta data, tant se val si n'hi ha més de dies que ens recordin els orígens i la catalanitat del poble mallorquí. Allò que realment ens preocupa i ocupa és l'arrelament popular i social del 31 de Desembre, com a data de reafirmació del que som, per plantar cara als que volen liquidar qualsevol senyal de la nostra identitat i inserir-nos a una mundialització neocapitalista, per la via de l'espanyolització més barroera.

Per nosaltres, el 31 de desembre és una data per manifestar cívicament el nostre compromís de continuar lluitant per una altra Mallorca. Cal repensar el procés d'integració de la Mallorca actual en la globalització hegemonitzada pel capitalisme salvatge. No acceptam que el nostre destí com a poble sigui la irrellevància en el món del segle XXI. Fa temps que Karl Marx ens ensenyà que el capital s'ha convertit en una "força a la qual hem de sotmetre'ns", en un poder que desenvolupa "una energia cosmopolita, universal, que fa fallir qualsevol límit i qualsevol vincle i es presenta com l'única política, l'única universalitat, l'únic límit i l'únic vincle", per això el nostre sobiranime és, alhora, voluntat d'emancipació del poder universal del capital avui concretat en el neoliberalisme que ens ofega.

Tanmateix, el 31 de desembre de 2013 ha de ser un reconeixement a la capacitat de mobilització del poble mallorquí en defensa de la nostra llengua pròpia, l'ensenyament públic i de qualitat, la sanitat per a tothom, les prestacions socials per a les persones en situació de dependència, els drets laborals i sindicals, els serveis socials i la cultura catalana i el territori. Un reconeixement a totes les dones i a tots els homes que treballen de valent per una Mallorca millor. Aquest apoderament és, sense menystenir els orígens, la nostra identitat moderna.

És possible una altra Mallorca, és necessària una altra Mallorca. En aquests moments històrics que ens ha tocat viure, tot està per fer i tot és possible. La igualtat torna a ser una fita ineludible. Cal rebel·lar-se contra la política de l'austeritat i de retallades de l'estat del benestar; la política laboral que abarateix l'acomiadament i fa que creixi el nombre de persones treballadores pobres; la dèria recentralitzadora del govern de Rajoy, el desballestament dels serveis municipals i la injustícia fiscal (enorme frau, paradisos fiscals i unes balances fiscals absolutament injustes amb les Illes Balears).

La Mallorca per fer és la d'una illa amb perspectives de prosperitat compartida; amb un sector turístic com a motor de la nostra economia, però amb criteris d'economia de bé comú; amb una economia productiva diversificada, innovadora i internacionalitzada; de l'ocupació de qualitat, l'economia social i solidària, i la radical protecció del territori i de la costa.

La Mallorca possible és la d'una societat amb més i millor democràcia, amb mitjans de comunicació públics en català al servei de la pluralitat i la cultura, que lluita de debò per eradicar la violència de gènere i qualsevol altra manifestació de masclisme, que disposa d'uns potents serveis socials que impedeixen l'exclusió social. La Mallorca per fer i possible és la que no consent els desnonaments dels dèbils ni la corrupció; que s'enorgulleix dels seus mestres, professors; dels seus serveis públics de sanitat; de la seva gent que treballa en els serveis públics, a la pagesia i a la mar; de les seves energies no contaminants; dels seus industrials i productors locals, dels seus investigadors... La d'una societat emprenedora que recerca posar fi a l'actual augment aclaparador de les desigualtats i al deteriorament ecològic del planeta.

En el Llibre dels Fets de Jaume I el Conqueridor (edició a cura de Jordi Bruguera), el fragment sobre la presa de la Ciutat de Mallorca s'inicia amb la cita del començament d'aquest article i acaba així: "I, quan nós fórem aquí, ells no es defeneren; però un sarraí, que sabia el nostre llatí, ens digué que els donéssim homes que els guardessin de mort, i que retrien l'Almudaina". "Nostre llatí" és l'expressió habitual de Jaume I per designar la llengua catalana. Idò ara, amb el nostre llatí, cal posar Mallorca en el mapa europeu per empènyer cap a una Europa de la cohesió social i la civilitat. I al món per fer possible aquest altre món necessari pel qual tants de companys i companyes lluiten dia a dia arreu. No hi ha altra Almudaina a retre!

MIQUEL ROSSELLÓ, RAFEL BORRÀS, LILA THOMAS, BIEL PÉREZ, JOSEP VALERO, MARIA SALLERAS I JOSEP TRUYOLS