L’altra cara de les xifres d’atur 2013

Article publicat a www.elperiscopi.com

L'última informació que conec del govern dels EUA sobre la situació del seu mercat laboral en novembre parlava d'un increment general de, fa no fa, 200.000 ocupats i de 215.000 llocs de treball nous en el sector privat. Però ni la nota ni els portaveus de la Casa Blanca deixaven d'insistir en allò que més els hi preocupava: la dada d'atur de llarga durada, que afecta el 37,3% dels aturats; la baixa taxa de participació laboral (les hores treballades en funció de la disposició), que en el 63% està al seu nivell més baix en tres dècades; i l'atur juvenil que està en el 20,8%. La mateixa informació oficial insistia que a les dades bones i a les dolentes se'ls hi havia de sumar una altra molt important per avaluar la situació laboral i social i la capacitat de consum interna que, no s'oblidi, és clau per a la bona salut de l'economia: Els 7,7 milions de persones USA forçades a treballar a temps parcial perquè no tenen una altra opció. Hi ha altres països seriosos que donen i valoren la informació dels seus respectius mercats laborals amb un rigor semblant al dels EUA. Serà per raons associades a l'estima que tenen a la veritat, a la valorització envers els seus sistemes estadístics, o per mor de la tradició luterana... En qualsevol cas saben que, al cap i a la fi, el que interessa és emprar les estadístiques per detectar falles i conèixer els problemes de la gent (les xifres no pateixen ni sofreixen).

Tant al conjunt del Regne d'Espanya com a les Illes Balears succeeix exactament el contrari. Es presenta com a una bona dada la de 4.701.338 persones registrades a les oficines públiques d'ocupació d'arreu de l'estat i la de 91.215 persones de Balears registrades a les oficines del SOIB en el mes de desembre. Però ningú repara atenció que el nombre de persones demandants d'ocupació inscrites és de 6.158.894 en el conjunt d'Espanya i de 155.212 a les Illes Balears. He comentat en moltes ocasions que la categoria estadística d'atur registrat exclou a molta gent (vegeu aquí una explicació). Especialment, durant l'any 2013 he explicat en bastants ocasions que la baixada de l'atur registrat té poc a veure amb la creació d'ocupació i molt a veure amb la sortida de persones estrangers i joves cap a altres indrets o al mercat laboral irregular. El descens de 4.620 persones registrades com a aturades (-4,82%) en el mes de desembre en relació al mateix mes de l'any passat, i la variació d'un -6% de la mitjana anual de 2013 en relació a la de 2012 (87.544 vs 82.282) és conseqüència del fort procés de retorn d'estrangers als seus països d'origen. No debades, si comparem les mitjanes d'enguany amb les de l'any passat observem que, del total de la baixada de persones registrades a les oficines del SOIB, 3.068 eren estrangeres, és a dir el 67%. La pèrdua de població activa, que explica bona part del descens d'atur registrat, es completa amb la sortida dels aturats i aturades joves a cercar-se la vida pel món, i si observem les estadístiques de mobilitat laboral, ens adonarem que la fuita d'efectius del mercat laboral illenc cap a altres comunitats autònomes és la tercera via de minoració d'efectius del nostre mercat laboral.

Un altre factor que fa baixar els registres d'atur és la gent que, una vegada acabada la prestació, no renova la inscripció. N'he parlat gairebé cada mes de l'anomenat “atur desanimat”, que va en augment per la manca d'esperança que el SOIB faci ofertes de feina. Avui afegiré una explicació que em sembla rellevant: El desmantellament dels instruments per millorar l'ocupabilitat de les persones aturades (formació, informació, orientació, programes d'ocupació social, Agents de Desenvolupament Local i altres Polítiques Actives d'Ocupació) del SOIB fa que les persones aturades desanimades siguin cada pic més nombroses. Si acaben les prestacions, no hi ha ofertes de treball, ni hi ha PAOs per a tothom, perquè han de romandre inscrites?

Quan es diu que qualsevol baixada de l'atur registrat és una bona noticia és perquè se sobreentén que és conseqüència d'alguna generació d'ocupació. Però això és fals. Amb les dades conegudes ahir, podem observar que la mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social a Balears de l'any 2013 va ser de 400.101, la qual cosa representa un minso augment de 1.481 afiliacions en relació a l'any anterior. És a dir, mentre els registres dels SOIB baixen un 6%, les afiliacions només pugen un 0,3%. La lectura d'aquests dos percentatges desdiu l'assimilació interessada de baixada d'atur registrat amb creació d'ocupació. És més, si comparéssim les afiliacions a la Seguretat Social en termes homogenis de treball a temps complet resultaria que, a Balears, l'any 2013 ha estat un any de destrucció d'ocupació formal. De l' estirabot del treball a temps parcial no desitjat que s'ha produït durant l'any 2013 en parlaré en una altra l'ocasió, però deixau-me apuntar que a 31-11-2013 hi havia a Balears un total de 78.843 persones (un 33% del total) d'alta a la Seguretat Social amb una jornada laboral a temps parcial.

En definitiva, no es crea ocupació. Hi ha una moderació en la destrucció de llocs de feina i una gran transformació de l'ocupació existent en precària: Durant l'any 2013 el 89,12% dels contractes registrats a les Illes Balears han estat temporals. I alhora s'estén la precarització social: En el mes de desembre l'atur de llarga durada era del 30,7% del total i tots els símptomes (les dades es publiquen amb un mes de retard) apunten a una forta baixada de la taxa de cobertura de les prestacions de desocupació.

Si les dades de mercat laboral fetes públiques ahir les hagués presentat un portaveu USA, o algú amb un poc de seny i sensibilitat social, hauria dit que eren un desastre. Els portaveus d'aquí digueren que tot eren flors i violes.

Foto: R. Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA- Títol: Sudameríca nº 10, 1958. Obra de María Freire (Montevideo, Uruguay, 1917)