El mercat
laboral de les Illes Balears avança cap un nou paradigma: La flexibilitat total i
empobridora. Al marge de les variacions pròpies de l’estacionalitat, tan
característica de la nostra especialització productiva de turisme de sol i
platja, l’atur registrat baixa mes rere mes en relació a l’any anterior. Però
això no és un símptoma segur de millora econòmica i/o social. És sabut que en
totes les crisis d’una certa gravetat i durada els mercats laborals legals
generen “mecanismes d’auto contenció
estadística” (gent desanimada que deixa de cercar una ocupació retribuïda,
emigració geogràfica cap al submón del treball submergit, substitució del
treball a temps complet per a un a temps parcial, etc.). És a dir, com que no
es generen més hores de feina, la dinàmica és d’expulsió de molta gent a fora
del mercat laboral i, alhora, el treball legal ja no garanteix una retribució
per a no ser un treballador o
treballadora pobre. Això els nord-americans ho aprengueren en els anys 30
del segle passat, i després de la Gran Depressió no hi ha cap president dels
EUA que parli de millora del mercat labora USA sense precisar que són millores
d’ocupació a jornada completa i amb retribucions suficients que permetin
participar en el consum.
A aquestes
contrades fem tot el contrari i ens entossudim a analitzar el mercat laboral
amb els resultats de registres mensuals, com ara els d’atur registrat, que no
passarien cap test de rigor estadístic, ja que estan dissenyats per a altres
coses (intermediació entre l'oferta i la demanda d’ocupació, reconeixement de
prestacions, eventual participació en programes de polítiques actives
d’ocupació (PAO), rebre orientació laboral). Amb les dades de novembre publicades ahir va tornar a produir-se la
cerimònia mensual de la manipulació.
A Balears hi ha, a finals de novembre, oficialment 91.498 persones en atur registrat. Però si afegim
a les persones aturades Fixes Discontínues i altres situacions (com ara els
ERO’s temporals, etc.), la xifra de “demandants
d’ocupació” registrats s’enfila fins a 150.402 persones. Així, la baixada
interanual de l’atur registrat és del 5,06%, però si prenem en consideració la
dada de Demandants d’Ocupació aquest descens queda reduït a un 2,98%. És a dir,
la baixada d’atur registrat “amaga” una part de l'estirabot de la població
laboral fixa discontínua (la darrera dada que tinc disponible és de setembre de
2013 amb un total de 59.296 persones d’alta a la Seguretat Social (un 4% més
que l’any passat). Aquest creixement de Fixos Discontinus és majoritàriament
procedent de conversions de relacions laborals de tot l’any a relacions laborals
de temporada. Aquesta és una pràctica que s’ha facilitat en extrem per la
Reforma Laboral de 2012. Per tant, cada pic hi ha més gent treballant i cobrant
salaris manco hores a l’any.
Val a dir que
els registres de l'atur segueixen baixant per l'enorme impacte dels “mecanismes
d’auto contenció estadística” abans esmentats. Per una banda, en un any del
total del descens d’atur registrat (4.879 persones), el 47% són persones estrangeres, la qual cosa
ens indica la intensitat del procés d’emigració. Per un altre costat, és
inqüestionable que en un mercat laboral amb més d’un 30% d’atur de llarga
durada (27.861 persones en el mes de novembre), “l’atur desanimat” és un
fenomen creixent.
Pel que fa a les
afiliacions a la Seguretat Social s’han
d’analitzar amb extraordinària cura. En el mes de novembre hi havia a
Balears una mitjana de 354.236 afiliacions. La variació mitjana interanual és d’un
minso 0,33 (+1.158 afiliacions, en termes absoluts), però quantes afiliacions hi ha aquest mes de novembre a temps parcial?
Només dispòs de dades a 30 de setembre de 2013, segons les quals les
afiliacions a temps parcial havien crescut un 2,5% en relació al mes de
setembre de l’any anterior. Cada pic hi ha més gent que treballa a temps
parcial en contra del seu desig i/o voluntat. Aquest és un factor determinant
per a la crescuda dels treballadors i treballadores pobres: ja són legió la
gent que, tenint treball, té greus dificultats per arribar a fi de mes, per fer
front als deutes, o per afrontar despeses imprevistes.
I tanmateix, per
saber si s’ha frenat la destrucció d’ocupació les comparacions s’han de fer en
termes homogenis. Recordeu allò que deia la nota de l’INE sobre la
Comptabilitat Nacional del tercer trimestre de 2013, referint-se al conjunt del
Regne d’Espanya: “L'ocupació, mesurada en
termes de llocs de treball equivalents a temps complet, disminueix el seu
decreixement anual en set desenes, fins al –3,2%. Aquesta taxa anual suposa la
reducció de 522.000 ocupacions netes a temps complet en un any.” Per tant,
amb un miserable augment mitjà interanual no homogeni del 0.33%, és gairebé segur que a Balears hi ha pèrdua
d’ocupació.
La peça que completa
la precarietat que empobreix el mercat laboral illenc és la temporalitat en la
contractació: En els onze mesos transcorreguts de l’any 2013, el 89,11% dels
contractes registrats són temporals, i del total dels registrats en el mes de
novembre, el 49% són de menys de 3 mesos.
Aquesta
progressió de la precarietat del mercat laboral explica que la taxa de risc de
pobresa o exclusió social (en els termes establerts en l’estratègia Europea
2020, i que també es va fer publica ahir) hagi arribat al 28,2% l’any 2012. La precarietat
va a més i, per tant, la taxa de pobresa de 2013 pot ser encara més escandalosa.
Malgrat tot, el
Govern diu que anam pel bon camí. Molta
barra!
Publicat a www.gadeso.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada