Darwinisme laboral

Els meus comentaris a El Periscopi dels  dies 7 i 8 de maig 2014

I.-

Ja són massa mesos explicant les mancances estadístiques del registre d’atur i d’afiliacions a la Seguretat Social. No insistiré en el fenomen migratori que patim, i en l'accelerada dinàmica de desànim i desafecció de les persones aturades envers als serveis públics d’ocupació (en el nostre cas envers al SOIB), com a causes principals del descens de l’atur registrat. M’interessa aprofundir en els aspectes de degradació de les condicions laborals que expliquen, en bona mesura, el lleuger augment d’afiliacions a la Seguretat Social. Aquest camí cap a un escenari de darwinisme del mercat laboral illenc és el que, amb bastant claredat, traspuen les dades referides al mes d’abril que ahir es varen fer públiques.

Deixau-me fer, això no obstant, algunes anotacions prèvies:

a) Efectivament lideram la baixada d'atur registrat perquè lideram els índexs de estacionalitat laboral del Regne d'Espanya i de bona part de la UE. 

b) La xifra de 75.789 aturades registrades en el mes d’abril de 2014 és, si més no, enganyosa. En rigor s’hauria de parlar de 111.601 persones inscrites a les llistes del SOIB com a demandats d’ocupació. Val a dir que una demanda d'ocupació és una sol·licitud d'ocupació per compte d'altri realitzada per un treballador o treballadora davant el SOIB, amb la finalitat d'inserir-se o reinserir-se en activitat laboral, o si ja té un treball per aconseguir-ne un altre o canviar-lo per un altre millor (aquest registre inclou, entres altes situacions excloses del registre d’atur, als Fixos Discontinus quan no tenen activitat laboral). En qualsevol cas les variacions -tant intermensuals com interanuals- d’atur registrat i de demandats d’ocupació són molt similars.

c) L’atur registrat de persones estrangeres en el mes d’abril arriba a les 14.829 persones. Una xifra que representa una baixada anual del -13,29% (-2.273 en termes absoluts) mentre que la baixada anual de l’atur total és del -9,82% (-8.252). Si ens fixam amb el col·lectiu de persones procedents de països de fora de la UE-27 la variació és de gairebé el -17%. Per tant hom pot intuir que encara perdura la migració d'estrangeres que arribaren a les Illes en major proposició que a les altres Comunitats Autònomes del Regne d’Espanya.

d) L’atur registrat de llarga durada (més d’un any ininterromput sense rebre cap oferta de treball ni participar en cap programa de Polítiques Actives d’Ocupació) s’enfila a la xifra de 27.662 persones (el 36,5% del total). Gairebé 4 de cada 10 persones aturades ho és de llarga durada i no es coneix cap programa especial del SOIB dirigit a aquest col·lectiu.

e) La mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social és de 397.014, amb un augment interanual del +3.34% (12.845 afiliacions). És una dada també enganyosa per diverses raons. Per una banda s’ha d’advertir que és una mitjana dels tràmits administratius i no de persones afiliades, per tant, si es pren en consideració que el 36% del total dels contractes registrats en el mes d’abril han estat de menys de 3 mesos, la mitjana queda absolutament esbiaixada a l’alça. Per una altra banda cal saber -una dada que no es publicà ahir- quantes afiliacions noves són a temps parcial, no sigui cosa que, en termes homogenis d’afiliacions a temps complets la variació interanual sigui, contràriament al que ens volen fer creure, negativa.

Tal com deia a l’inici, em sembla molt més important parar atenció al canvi que s’està produint en l'ecosistema en les relacions laborals. Un canvi de model basat en la precarietat que, fins i tot, qüestiona el valor de la integració laboral per a la inserció social. Amb models de relacions laborals, com ara la reforma Laboral de 2012, que impulsen ocupacions precàries, inestables i mal pagades, es produeix allò que passa en tot procés de selecció darwinista, la forma de sobreviure en condicions canviants adverses és desenvolupar conductes adaptatives. En aquest cas les conductes adaptatives són convertir-se en autònom forçat o ser treballador ocasional, és a dir, temporals de molt curta durada i a temps parcial. Uns i els altres són persones cada pic més usuàries dels Serveis Socials i de les institucions de beneficència perquè estan exclosos dels mecanismes d’inclusius del treball remunerat i de la Seguretat Social que fins fa poc era lo habitual.

Aquesta adaptació darwinista a la pobresa laboral és allò que progressa en el mercat laboral illenc. Ho confirmen les dades d’atur registrat i d’afiliacions a la Seguretat Social d’abril 2014. Ho comentaré tot seguit.

II.-

... aunque el índice de productividad siempre será un criterio fundamental

de la “selección natural laboral”, la flexibilidad y el grado de adaptación

al cambio cobra ahora una importancia fundamental.

Rodrigo Llorente, manager a  People Excellence

Després de sis anys de crisi, de polítiques d’austeritat per als no rics, i devaluacions aplicades manu militari a les normes reguladores dels mercats laborals, s'estan produint els primer símptomes de les adaptacions darwinistes pròpies d’un mercat laboral no inclusiu, que ja no garanteix trajectòries laborals d’integració social. Les successives reformes laborals han augmentat tant la flexibilitat, i minvant tanta seguretat que han creat un statu quo nou. Aquest estat actual al de les coses té molta potencialitat per acabar amb les polítiques que garantien el que els anglosaxons anomenen marking work pay o MWP que, traduït al català, vendria a significar alguna cosa com “fer que el treball tingui compensació a bastament”. Amb les dades del mes d’abril de 2014 que ahir vaig començar a analitzar, es poden identificar almenys tres situacions molt pròximes al MWP.

1.- Joves: A les Illes Balears la taxa d’atur del col·lectiu de persones menors de 25 anys és superior al 53% (19.600 persones), però “només” 8.478 figuren com a aturades registrades. Per què? En la meva opinió per dues raons: Per una banda, la inoperància del SOIB per fer d’intermediari entre una demanda de feina amb deficiències formatives i d’hàbitats i les exigències curriculars d’una oferta d’ocupació que té molt a on triar. Quin sentit té per a una persona menor de 25 anys estar a les llistes de demandants d’ocupació del SOIB si tanmateix després d'haver entregat milenars de currículums no rep cap oferta d’ocupació? Per un altre costat influeix, cada pic més, les males experiències laborals inicials. La gent jove no renova la demanda d’ocupació després d’una primera ocupació mal pagada, amb pèssimes condicions laborals, plena de frustracions.

2.- Precarització extrema de la contractació: Fins i tot amb la famosa “Tarifa Plana a la Seguretat Social” per a la contractació indefinida, les dades de contractació d’abril són esborronadores: Del total de 39.310 contractes registrats durant el mes, 32.892 (el 84%) són temporals. Gairebé 4 de cada 10 contractes registrats són temporals de menys de 3 mesos. Però el fet més significatiu és que el 33% dels contractes registrats són a temps parcial. La presència del treball parcial no desitjant ha augmentat, fa no fa, un 60% des del mes d’abril anterior a la Reforma Labora del 2012. Val a dir que, segons les micró-dades de l’EPA del quart trimestre de 2013, les hores extres treballades no cobrades en els contractes a temps parcial,  havien tingut un augment molt més gran que en la resta de contractes, concretament del 104% en dos anys.

3.- L’ implosió dels TRADES (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents). S’ha presentat com una dada excel·lent l’augment d’afiliacions a la Seguretat Social en el mes d’abril. Anem a pams: En el comentari d’ahir ja matisava aquesta suposada bondat de la dada de 12.845 afiliacions més (un +3,34%) que el mes d’abril de l’any passat. Avui afegesc que el 20% d’aquestes noves afiliacions són d’autònoms! 2.545 nous emprenedors? De cap de les maneres! El que hi ha és cada pic més autònoms falsos, autònoms involuntaris i situacions absolutament precaritzades El darrer cas que conec personalment és el següent: Una persona aturada de molt llarga durada, de més de 64 anys i que ja ha esgotat totes les prestacions. S’ha donat d’alta com a autònom per poder cobrar pensió de jubilació en els pròxims mesos. Ha fet els càlculs i li surt a compte i, a més a més, la seva situació familiar li permet fer aquesta depesa.

La capacitat d’adaptació darwinista del mercat laboral sembla infinita, i la voracitat d'austeritat imposada també. Brussel·les reclama al Regne d'Espanya més retallades... En veurem de grosses!