Publicat a www.elperiscopi.com
El tercer aniversari del 15-M és, si més no, una bona ocasió per
proclamar que ens sobren els motius per a indignar-nos. Tanmateix, si no hi ha
indignació, no hi ha possibilitat de canvi. És cert que no basta indignar-se,
però és condició necessària per comprometre's de debò i no rendir-se, baldament
el present sigui complicat. Aquest és el missatge de fons de Stéphane Hessel:
Indignació, compromís i no rendició enfront de la injustícia social i
ecològica. Tres ingredients per a
una vida digna i per anar construint una societat decent.
Al moviment 15-M se li han fet -encara ara se li fan- moltes crítiques.
La majoria es formulen des de l'àmbit conservador i, per tant, no cal tenir-les
en compte. Però també hi ha hagut crítiques -i a hores d'ara es mantenen- des
de l'espai progressista. A aquestes crec que hi hem de parar atenció. Un “emperò progressista” molt estès al 15-M és la seva espontaneïtat i
manca de concreció de propostes. En general puc coincidir en aquesta
apreciació. Però hi ha excepcions.
L'assemblea de Barcelona del 15-M, abans d'aixecar l'acampada, va
consensuar el següent programa mínim:
“1.- No al deute: Ni un euro més per a rescatar els bancs.
Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells
que van provocar la crisi.
2.- En defensa de la cosa pública: Educació i sanitat
públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública,
no a la privatització dels serveis públics.
3.- Treball just: Repartiment del treball, salari digne i no
a la prevaricació. Retirada de la Reforma Laboral.
4.- Habitatge digne: Dret Garantit a l'accés a un habitatge
digne. Dació en pagament retroactiva. Parc d'habitatges de lloguer social.
Promoció de cooperatives d'habitatge.
5.- Repartir la riquesa: Reforma fiscal que permeti
distribuir de forma justa la riquesa que produïm entre tots i totes. Renda Bàsica universal per a totes les ciutadanes i ciutadans.”
Sóc de l'opinió que aquests 5 punts -que són molt vigents- han
articulat, en bona mesura, la xarxa de resistències a l' autericidi
neoconservador i la construcció d'una alternativa. Vegem: Primer: A la banda
dels progressistes (intencionadament no dic “esquerra”) és gairebé hegemònica
la idea que hi ha una part del deute que és impagable i que, si més no,
s'ha de “reestructurar” (vegeu el manifest Un altre camí per a Europa). Segon: Les marees de tot
color són noves formes de lluita i organització social que tenen un origen molt
lligat al 15-M. La Plataforma Crida
per una educació publica i de qualitat -L'Embut-, o l'Assemblea de Docents
tenen molta aroma quinzemero. Tercer: Més que mai la reivindicació de treball just es lliga a la lluita
contra les brutals desigualtats i a favor del treball digne. Quart: Algú
dubta que la ILP de la PAH, i tot el que va seguir no hauria estat el mateix
sense el 15-M? Avui hem de celebrar una altra victòria a
Alaior. Clar que es pot!
I Quint: La proposta de Renda Bàsica ha avançat força
en aquests anys. Tant és així que, amb més o menys claredat, ara mateix hi ha
cinc candidatures a les Eleccions Europees, amb possibilitats de tenir
representació al Parlament Europeu, que duen la Renda Bàsica en els seus
programes. Com diu Daniel Raventós en aquest article, fa uns anys això era impensable.
Tanmateix, abans del 15-M hi havia moltes coses que eren impensables!
Foto R. Borràs. Passejant per Amsterdam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada