Publicat a El Periscopi de dia 28.05.2013
Ahir es publicaren els resultats definitius de 2013 de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), una estadística
de l’INE forma part de les estadístiques europees d’ Eurostat. És idò
una font d’informació de tota solvència. Els indicadors als quals se sol posar
més atenció són: a) La taxa de risc de pobresa, és a dir, el percentatge de
persones amb ingressos per sota del llindar de pobresa l'any anterior (per a
llars d'una persona, aquest llindar es va situar en 2013 en 8.114€, i per a
llars compostes per dos adults i dos menors de 14 anys en 17.040€). b) Altre l'anomenat
AROPE de risc de pobresa o exclusió social (que combina tres conceptes: el risc
de pobresa, la carència material i la baixa intensitat en l’ocupació).
Les dades més significatives referides a les Illes Balears
ens permeten observar que la taxa de risc de pobresa s’ha enfilat fins al
19,8%, quan a l’inici de la crisi tot just fregava el 13%. En qualsevol cas, convé
parar especial atenció a l’indicador sintètic europeu AROPE, esmentat més
amunt. Abans de l’any 2006 aquesta taxa gairebé no superà mai el 20% i, d'ençà
que es fan els càlculs (2004), sempre havia estat inferior a Balears que al
conjunt del Regne d’Espanya. Però vet aquí que, en els anys de govern del PP de
JR Bauzá, ha passat del 25% en 2011 al 27,8% en 2013. Val a dir que per
calcular aquest indicador es té en compte a la “població (de 0 a 59 anys) que
està vivint en una llar amb baixa intensitat en el treball” o, dit en unes
altres paraules, a la població aturada i amb ocupacions de curta durada i mal
pagades. Aquesta pobresa laboral, més o menys, s’ha duplicat arreu, però el
component illenc de carències materials severes ha augmentat més que el del
conjunt de les Comunitats Autònomes. Això explicaria l’estirabot del risc de
pobresa de les persones i famílies illenques, que supera -amb un 0,5%- per
primer pic al del conjunt del Regne d’Espanya.
No em puc estar de citar, si més no, quatre dades de
precarietats concretes a les llars illenques: 1.- El 42,5% (un 8.9% més que
l’any anterior) no té capacitat per afrontar despeses imprevistes; una situació
especialment conflictiva en un context de polítiques de copagaments dels
serveis bàsics. 2.- Hi ha un 12,4% de llars que no poden permetre's mantenir
l'habitatge amb una temperatura adequada. És una dada esfereïdora, ja que
significa que en un any el risc de pobresa energètica s’ha duplicat. 3.- El
percentatge de llars que han tingut retards en el pagament de despeses
relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas,
comunitat...) ha passat del 14,2% de 2012 al 17,2% de 2013. 4.- Gairebé un 4%
de les llars no poden fer un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos
dies.
Acab aquests primers comentaris del l’ECV-2013 amb una dada
extraordinàriament rellevant que ens informa de l’avenç de la pobresa i la
precarietat de moltes persones i famílies:
El percentatge de llars illenques
amb carències materials simultànies en quatre dels conceptes que s’empren per
calcular l’ AROPE hagi arribat al 10,4%, gairebé duplicant el de l'any 2012
(5,7%).
Evidentment l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) aporta moltes
més informacions que les que he resumit en els paràgrafs anteriors. I tanmateix
són, a parer meu, suficients per sol·licitar que el tema dels riscos de pobresa
i exclusió social ocupin major espai en
l’agenda de la política de les Illes Balears.
Les dades sobre els riscos de pobresa o exclusió social no
ocupen les portades dels diaris d’avui,
però ni hi ha de les conseqüències d’aquest procés d’empobriment (Ultima Hora
titula “Preocupación en
el pequeño comercio por la caída del consumo” i
també ni hi ha que mostren una insensibilitat esborronadora (“Los hoteleros reclaman
la potestad de bajar hasta un 20% los sueldos y ventajas fiscales”,
és el titular de Diario de Mallorca). Amb aquests dirigents dels hotelers anam cap a la fractura social, a un
deteriorament de la percepció social envers al turisme. Mal camí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada