Publicat a Diario de Mallorca (2-VI-2014)
Per molt
que s'entestin els portaveus de l'establiment en vendre suposades millores en
el mercat laboral, malauradament la veritat és una altra. La pobresa labora
creix com mai ho avia fet. Per molta demagògia que es faci amb les dades
mensuals del mercat laboral (dades dels registres de les oficines públiques
d'ocupació i de la Seguretat Social), el que s'acaba imposant són les
estadístiques de debò, les que, com ara l'EPA, prenen part de l'Oficina
Estadística Europea, EUROSTAT. Per això és molt significatiu que l'INE acabi de publicar
l'informe “Análisis de la evolución reciente de la población activa en España”,
en el qual, entre altres moltes coses, es reconeix que els únics símptomes de
millora de l'ocupació són miratges estadístics, com ara, l'atur desanimat o el
procés de migració.
La casualitat ha volgut que la
publicació d'aquest informe de l'INE coincidís amb la sortida a la llum del
número 15 de Panorama Sociolaboral GADESO al que podeu accedir entrant awww.gadeso.org. Des dels seus orígens, aquesta
publicació digital conté la lectura comentada d'una àmplia selecció d' estudis
i informes sobre el mercat laboral que han publicat diferents entitats
públiques i privades, institucions acadèmiques, agents socials i econòmics,
etc. L'associació entre un i l'altre document és la constatació de la
transformació del mercat laboral, impulsada per les sucesives reformes laborals
i una correlació de forces desfavorable al factor treball. Amb la dita
transformació s'ha aconseguit que el més singular d'aquesta crisi sigui
l'aparició amb força de la figura del treballador/ra pobre, és a dir, d'aquella
persona que, encara que tingui treball, no té una retribució salarial suficient
per poder cobrir les necessitats bàsiques i això la situa en risc de pobresa
relativa. Aquest fenomen dels “working poors” és un diferencial importantíssim
en relació a altres crisis, que centraven la qüestió únicament en el nombre de
població aturada i ocupada. Ara, a més de preocupar-nos per les insuportables
taxes d'atur, ens hem d'interrogar si l'entrada en el mercat laboral és
garantia de no caure en situació d'exclusió social.
Això no obstant, l'atur (especialment
el juvenil) segueix sent el problema més punyent de l'actualitat sociolaboral.
Alguns dels informes analitzats al Panorama Sociolaboral GADESO que comentam,
adverteixen que Espanya trigarà entorn de 20 anys en recuperar l'ocupació
perduda amb la crisi i, fins i tot, n'hi ha que pronostiquen que durant l'any
2014 continuarà la destrucció real d'ocupació. De fet, això és el que posa de
manifest l'EPA del primer trimestre de 2014 que, en el cas de les Illes
Balears, detectà una pèrdua anual del -2,55% (10.900 persones en termes
absoluts) de població ocupada. Hi ha, idò, un corrent de fons de pèrdua
d'ocupació, especialment assalariada a temps complet. És a dir, l'estratègia de
competitivitat basada, gairebé únicament, en precaritzar les condicions de
participació en el mercat laboral (massiva presència de contractes temporals,
de jornada parcial i fixos discontinus a l'engròs) i en la reducció dels costos
laborals (congelacions i reduccions salarials, rebaixes de cotitzacions
socials) perllonga el període recessiu de l'economia i agreuja la crisi social.
És una estratègia que provoca una forta incertesa sobre l'ocupació, la qual
cosa incentiva l'endeutament de les famílies, paralitza el consum i accelera
l'empobriment de les classes mitjanes i mitjanes-baixes.
Tanmateix, s'ha de recordar que, ja
molt abans que esclatés la crisi, la participació dels salaris en el
repartiment de la renda generada va perdre posicions en relació als avanços en
la productivitat. És veritat que aquesta bretxa s'ha accentuat en aquests
últims anys i que, si no s'acaba amb l'austericidi, podria convertir-se en un
tret estructural de l'economia illenca, espanyola i del conjunt de les
economies de la UE. Sigui com sigui, tant l'informe de l'INE, abans citat, com
el darrer número de Panorama Sociolaboral GADESO posen clar i ras que, la cada
vegada major existència de relacions laborals -o de treball autònom-
extremadament precàries en els mercats laborals, qüestiona el valor de la
integració laboral com a eina d'inserció social i per garantir unes condicions
de vida mínimament dignes Per això, un dels reptes més importants del futur
immediat serà augmentar els estàndards de qualitat de l'ocupació i incentivar
renovats mecanismes d' ocupabilitat. Ens hi juguem la democràcia que, per
ser-ho de debò, ha de garantir la seva pulsió igualitària. La resta són
fal·làcies i injustícia social.
Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ).”Élément
detache III, 1954 Obre de Jean Tinguely
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada