Fal•làcies sobre la millora del mercat laboral

Publicat a Diario de Mallorca (2-VI-2014)

Per molt que s'entestin els portaveus de l'establiment en vendre suposades millores en el mercat laboral, malauradament la veritat és una altra. La pobresa labora creix com mai ho avia fet. Per molta demagògia que es faci amb les dades mensuals del mercat laboral (dades dels registres de les oficines públiques d'ocupació i de la Seguretat Social), el que s'acaba imposant són les estadístiques de debò, les que, com ara l'EPA, prenen part de l'Oficina Estadística Europea, EUROSTAT. Per això és molt significatiu que l'INE acabi de publicar l'informe “Análisis de la evolución reciente de la población activa en España”, en el qual, entre altres moltes coses, es reconeix que els únics símptomes de millora de l'ocupació són miratges estadístics, com ara, l'atur desanimat o el procés de migració.

La casualitat ha volgut que la publicació d'aquest informe de l'INE coincidís amb la sortida a la llum del número 15 de Panorama Sociolaboral GADESO al que podeu accedir entrant awww.gadeso.org. Des dels seus orígens, aquesta publicació digital conté la lectura comentada d'una àmplia selecció d' estudis i informes sobre el mercat laboral que han publicat diferents entitats públiques i privades, institucions acadèmiques, agents socials i econòmics, etc. L'associació entre un i l'altre document és la constatació de la transformació del mercat laboral, impulsada per les sucesives reformes laborals i una correlació de forces desfavorable al factor treball. Amb la dita transformació s'ha aconseguit que el més singular d'aquesta crisi sigui l'aparició amb força de la figura del treballador/ra pobre, és a dir, d'aquella persona que, encara que tingui treball, no té una retribució salarial suficient per poder cobrir les necessitats bàsiques i això la situa en risc de pobresa relativa. Aquest fenomen dels “working poors” és un diferencial importantíssim en relació a altres crisis, que centraven la qüestió únicament en el nombre de població aturada i ocupada. Ara, a més de preocupar-nos per les insuportables taxes d'atur, ens hem d'interrogar si l'entrada en el mercat laboral és garantia de no caure en situació d'exclusió social.

Això no obstant, l'atur (especialment el juvenil) segueix sent el problema més punyent de l'actualitat sociolaboral. Alguns dels informes analitzats al Panorama Sociolaboral GADESO que comentam, adverteixen que Espanya trigarà entorn de 20 anys en recuperar l'ocupació perduda amb la crisi i, fins i tot, n'hi ha que pronostiquen que durant l'any 2014 continuarà la destrucció real d'ocupació. De fet, això és el que posa de manifest l'EPA del primer trimestre de 2014 que, en el cas de les Illes Balears, detectà una pèrdua anual del -2,55% (10.900 persones en termes absoluts) de població ocupada. Hi ha, idò, un corrent de fons de pèrdua d'ocupació, especialment assalariada a temps complet. És a dir, l'estratègia de competitivitat basada, gairebé únicament, en precaritzar les condicions de participació en el mercat laboral (massiva presència de contractes temporals, de jornada parcial i fixos discontinus a l'engròs) i en la reducció dels costos laborals (congelacions i reduccions salarials, rebaixes de cotitzacions socials) perllonga el període recessiu de l'economia i agreuja la crisi social. És una estratègia que provoca una forta incertesa sobre l'ocupació, la qual cosa incentiva l'endeutament de les famílies, paralitza el consum i accelera l'empobriment de les classes mitjanes i mitjanes-baixes.

Tanmateix, s'ha de recordar que, ja molt abans que esclatés la crisi, la participació dels salaris en el repartiment de la renda generada va perdre posicions en relació als avanços en la productivitat. És veritat que aquesta bretxa s'ha accentuat en aquests últims anys i que, si no s'acaba amb l'austericidi, podria convertir-se en un tret estructural de l'economia illenca, espanyola i del conjunt de les economies de la UE. Sigui com sigui, tant l'informe de l'INE, abans citat, com el darrer número de Panorama Sociolaboral GADESO posen clar i ras que, la cada vegada major existència de relacions laborals -o de treball autònom-  extremadament precàries en els mercats laborals, qüestiona el valor de la integració laboral com a eina d'inserció social i per garantir unes condicions de vida mínimament dignes Per això, un dels reptes més importants del futur immediat serà augmentar els estàndards de qualitat de l'ocupació i incentivar renovats mecanismes d' ocupabilitat. Ens hi juguem la democràcia que, per ser-ho de debò, ha de garantir la seva pulsió igualitària. La resta són fal·làcies i injustícia social.

Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ).”Élément detache III, 1954 Obre de  Jean Tinguely