Tot l'esdevingut
aquests dies entorn del turisme de borratxera&sexe en el carrer de
Punta Balena de Magalluf és un símptoma molt evident de la nova
balearització. Ja no n'hi ha prou amb capolar la costa amb construccions
turístiques i residencials. Als danys acumulats cal afegir-hi la imbecil·litat
negacionista de la necessitat d'introduir canvis en el model turístic que,
insistesc una vegada més, implica assumir que el producte turístic balear és el
territori i el paisatge, i no les infraestructures d'allotjament. És a dir, el
turístic és cosa del conjunt de la societat i no de la reduïda elit hotelera. Els turistes -via
taxa- han de contribuir a la sostenibilitat d'aquest territori i paisatge per
garantir la seva resiliència ecològica.
La nova
balearització consisteix en prostituir el concepte de “qualitat
turística”. Fins ara hi havia un cert consens en definir qualitat turística com
aquella sensació del client que superava les seves expectatives inicials. La
qualitat del neoliberalisme triomfant és elitisme de luxe. Si no, què haurà
volgut dir el nostre inefable Conseller de Turisme i Esports, Jaime
Martínez, en afirmar “¿Ocio nocturno y diversión? Absolutamente sí, pero de
calidad”, parlant de les fel·lacions col·lectives filmades i difoses per mig
món?
Aquest nou concepte
de balearització de qualitat neoliberal comporta nous problemes: Privatització
d'espais públics (platges), desregulació de les noves realitats turístiques, i
acceleració de l'oligopoli en la touroperació. En definitiva: Una ofensiva per
terra, mar i aire a tot el que faci olor de democratització del negoci
turístic.
El pub-crawling
o les party-boats necessiten ser regulats ja. Però amb això no hauríem de
despista'ns dels assumptes pendents de regular des de fa massa temps, com ara, el
tot inclòs (autèntic Cavall de Troia de la “cutrelització” de les zones
turístiques), l'oferta d'allotjament extra hotelera. Sigui com sigui, un
fastigós vídeo amb imatges que es repeteixen cada nit estiuenca des de fa anys,
no ha de tapar els nous desafiaments als quals una societat turística com la
balear ha d'encarar amb intel·ligència.
Al meu entendre
els temes de debat turístic d'aquest estiu haurien d'haver estat: a) Quines
repercussions tindrà l'imparable consum col·laboratiu en turisme (vegin una
molt recomanable informació en el nombre de juliol-agost de la revista Alternativas
Económicas). b) Fins a quin punt es consoliden els escenaris de
creixements turístics sense creixements d'ocupació. c) Les conseqüències de la
financiarització de les infraestructures turístiques (hotels) i els processos
de concentració dels grans TTOO (a tall d'exemple la fusió TUI Travel i TUI AG). En aquest
sentit, els confés que he estat temptat a titular aquest article d'una altra
manera: “Fel·lacions turístiques massa grans per a deixar-les caure” en
analogia amb allò del credo neoliberal segons el qual alguns bancs són massa
grans per a deixar-los caure.
Però mirin per on
el debat va d'excessos i de qualitat. Potser sigui per això que en volen obligar a comptabilitzar
com a PIB el negoci de la prostitució i de la droga.
Foto R. Borràs (Stedelijk Museum,
Absterdam ). Obre de Peter Shire
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada