Garantia (d'ocupació juvenil) que no garanteix res

Des de fa temps em resistesc a donar per bona aquella sentència de Noam Chomskysegons la qual “en una democràcia, la propaganda té la mateixa funció que la violència en una dictadura”. Però amb l'acumulació de descarats fets propagandístics del Govern, que semblen tenir l'únic fi d'anestesiar a la ciutadania i ampliar la “majoria silenciosa”, no tinc més remei que donar-li la raó al professor i activista de Massachusetts.

L'últim exemple d'aquest tipus de propaganda ha succeït aquests dies. El divendres dia 4 de juliol s'anunciava que, per fi!, el Consell de Ministres engegava l'anomenada “Garantia d'Ocupació Juvenil”. A partir de la roda de premsa posterior a la reunió ministerial les expectatives van créixer davant l'anunci de la Ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, que va insistir en la idea de “garantia”. Fins i tot, es va fer pública aquesta presentació del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. Però el dissabte 5 de juliol el BOE publicava el “Real Decreto Ley 8/2014, de 4 de julio, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiencia” i, entre les 172 pàgines de legislació sobre els més variats temes, s'aclareix que la garantia no garanteix res.

Tota la parafernàlia queda reduïda al fet que les persones menors de 25 anys en atur i que no estiguin estudiant disposaran d'un registre telemàtic degudament centralitzat al qual podran inscriure's, si així ho consideren oportú. Amb aquest engendre de registre s'aconsegueixen dues coses: d'una banda, aquestes persones demandants d'ocupació no figuraran en l'atur registrat (seguiran ocultant la realitat del mercat laboral), i per una altra, es fa un pas important en la recentralització de les Polítiques Actives d'Ocupació. La competència exclusiva de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de Joventut i la competència executiva en matèria de legislació laboral (articles 30.13 i 32.11 del vigent Estatut d'Autonomia) queden així molt malmeses.

Per qui estigui inscrit en el citat registre, es dóna a entendre que el Govern assumeix el compromís de donar-los una ocupació en 90 dies. En aquest cas s'entén per ocupació una ocupació pròpiament dita, un curs de formació o unes pràctiques. Però únicament s'articula un nou paquet de bonificacions a la Seguretat Social per a la contractació d'aquest col·lectiu. És a dir, es fia tota la suposada garantia d'ocupació juvenil al fet que els empresaris contractin “low cost”. No importa massa si hi ha efecte substitució, es precaritza encara més el treball juvenil, o creixen les “males experiències inicials” al mercat labor de la gent jove. L'única precaució és que l'empresari, amb tanta bonificació acumulada, no pugui guanyar diners a costa de les arques de la Seguretat Social. Ja seria el súmmum! I tanmateix aquests “excessos de subvenció” podran ser emprats per a subvencionar altres contractacions que hagi fet l'empresa encara que no tinguin res a veure amb la suposada “garantia d'ocupació juvenil”. Idò sí que és el “colmo” !

De moment no hi ha cap programa ni pressupost per a accions formatives. Lamentablement tot allò relatiu a millorar l'ocupabilitat de la gent jove es queda en anuncis retòrics. Es comet una greu equivocació per dues raons: Primera perquè és obvi que la creació d'ocupació només s'incentiva de debò amb accions contundents d'estímul de la demanda. Per molt que es baixin els costos salarials a força de bonificacions, les empreses no crearan llocs de treball si no els necessiten, si no tenen expectatives de negoci. Segona, perquè mentre arriben i es consoliden aquests incentius que reactivin un consum responsable, però consum al cap i a la fi, la millor forma d'articular una garantia d'ocupació juvenil adaptada a la realitat del mercat laboral illenc és un ambiciós programa de salari-formació. El que cal és posar en marxa un mecanisme mitjançant el qual milers de joves cobrin mentre estan estudiant. Recordi's els nostres nivells d'abandó i fracàs escolar durant anys.

Sincerament crec que seria una millor forma d'invertir els fons europeus que financen aquesta pseudo garantia juvenil. Precisament l'objectiu de “garantir” és un requisit per accedir a aquest finançament europeu (1.800 milions d'euros per al conjunt del Regne d'Espanya en el període 2014-2020), però com resulta que la taxa de desocupació espanyola supera el 20%, la UE permet que aquest compromís de garantir no adquireixi la categoria d'obligació. En definitiva, la garantia és mentida.

A què ve, idò, tanta propaganda? Em tem que després d'haver insistit fins a la sacietat en una garantia que no és tal, pretenguin que una part significativa de la societat culpabilitzi a la gent jove aturada. Cal no oblidar que la gestió neoliberal de les polítiques d'ocupació associa situació de desocupació amb incapacitat d'emprendre, amb falta de voluntat de trobar treball. En aquest sentit tinc la ferma convicció que la Ministra Fátima Báñez, mentre s'encomana a la Virgen del Rocío, no perd el temps i aplica, dia rere dia, una política d'ocupació pròpia de l'extrema dreta més extremada: Subvencionar als poderosos i negar qualsevol política d'igualtat d'oportunitats pels no rics.

Publicat a El Periscopi ( (07-VII-2014)

Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). “Personnge Hilare,  1947.  Obre de  Jean Dubuffet