Bon agost o engreixament perillós?

L'INE acaba de fer públiques les dades provisionals de la Conjuntura Hotelera del mes d'agost de 2014. A les Illes Belessis es concentra, amb un 35,7%, el percentatge més gran del total de les pernoctacions de turistes estrangers que fan vacances en el conjunt del Regne d'Espanya. El percentatge de turistes residents a Espanya que tria les illes per a les seves vacances ja no és tan bo: únicament aconseguim el 5,2% del total d'aquest mercat del mes de vacances per excel·lència dels espanyols i les espanyoles. Potser hi hagi un problema d'excessiva especialització en el turisme estranger. Sens dubte ens convindria una major penetració en el mercat turístic espanyol. Els hotels de les Illes Balears també lideren, amb un espectacular 90,6%, el grau d'ocupació de les places hoteleres disponibles. En qualsevol cas aquest indicador ha baixat un 1,4% en relació a agost de l'any anterior. No obstant això, el que m'interessa posar en relleu és que el nombre de turistes d'agost ha crescut aquest any un 5,1% (d' 1.473.646 a 1.549.102), el nombre de pernoctacions ha baixat un 12% (l'any 2013 van ser un total de 10.277.632 i aquest any 9.047.221), i el personal ocupat –sense especificar quants ho fan a temps parcial– ha minvat un 1% (dels 49.512 ocupats de l'any 2013 als 49.038 del 2014).

Tot plegat ens podria estar indicant que el nostre turisme hoteler, malgrat augmentar el nombre de turistes, és incapaç de millorar els registres en pernoctacions i en ocupació laboral. I és que tenim un problema greu: l'estada mitjana no deixa de baixar: dels 8,7 dies de principis dels anys dos mil hem passat als 6,64 de l'agost de 2014.

Els ecologistes expliquen una història que, més o menys, diu el següent: una persona va al metge amb problemes seriosos de sobrepès. Se li recomana un canvi d'hàbits alimentaris, una dieta més sana i posar fi a la rutina de vida  sedentària. El nostre personatge pregunta per què ha de fer tants sacrificis. Se li contesta que ha de perdre pes. Ell –o ella– contesta irritat: "Però si encara puc utilitzar roba de talles més grans i em puc continuar afluixant el cinturó!". No fa cas a la recomanació mèdica i al cap d'uns mesos sofreix un infart. Havia passat de la talla XXL a una de superior i havia afluixat dos forats el cinturó.

Apliquin la metàfora al nostre model de turisme i entendran que, si continuam  creixent en nombre de turistes, podem col·lapsar. Temps al temps si continuam pensant que podem engreixar i engreixar en nombre de turistes.

Publicat a AraBalears (23-09-2014)