Del treball precari a l´atur en precari

En bastants ocasions he reflexionat des d'aquestes pàgines de Diario de Mallorca sobre els canvis que s’estan produint en els mercats laborals en general i a l'illenc en particular. Uns canvis provocats, a parer meu, per tres raons claus: a) La consolidació d´un model d´empresa sostingut en una externalització del factor treball que mai havia pogut ser tan gran com ara que les noves tecnologies han permès fer-ho a l´engròs. b) L´abandó de qualsevol legislació laboral de flexiseguretat i la implantació de la precarietat sociolaboral com a norma. I c) Un model productiu que, al menystenir el valor afegit de la qualitat com a divisa, no precisa d´un capital humà majoritàriament amb un elevat grau de formació i una certa estabilitat laboral. Els canvis són de calat: En citaré, a tall d´exemple, tres: L´aparició amb força de la figura del treballador pobre, és a dir, d'aquella persona que encara que tingui treball no té una retribució salarial suficient com per a poder cobrir les seves necessitats bàsiques i això el situa en risc de pobresa relativa. El cada vegada més estès risc que molts efectius laborals considerin que el mercat laboral ja no assegura oportunitats de making work pay, que és allò que podríem traduir com el conjunt de polítiques que fan que el treball compensi o, dit amb altres paraules, que hi hagi rendibilitat en el treball remunerat. I, el tercer és l'aparició, com a conseqüència de la prolongació de la crisi, de les persones inocupables, que no són altres que aquelles amb problemes estructurals d´ ocupabilitat (joves que ni treballen ni estudien, persones aturades de molt llarga durada, amb greus carències formatives i d´habilitats, etc.)

A la Fundació Gadeso acabam de publicar el número 16 de Panorama Sociolaboral (disponible aquí) i l´hem titulat "La insuficient protecció de la població aturada agreuja la crisi social". Val a dir que aquesta publicació digital és una selecció dels estudis i informes que sobre el mercat laboral han publicat les institucions, els actors socials, econòmics o acadèmics. De l´anàlisi d´aquesta literatura hom pot concloure que la persistència de la crisi social és evident. Ho demostren l´atur de llarga i molt llarga durada, la insuficiència salarial, l´atur de les persones joves i la tremenda precarietat sociolaboral de les persones de 45 a 64 anys, o el creixement de la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social. L'assumpció acrítica per part dels governats i l´establishment de la precarització de l´ocupació és tan gran que ningú s´escandalitza d´un titular de premsa que, sense embuts, afirmava: "El Gobierno exhibe el aumento de becarios como el mayor logro en empleo juvenil" (Economía Digital, 21/09/2014).

Probablement, a les Illes Balears, la Fundació Gadeso hem estat els primers a parlar, en el context d´aquesta crisi, de treballadors i treballadores pobres, d´un mercat laboral amb cada pic menys making work pay i per tant que no assegura la seva funció d´inclusió, de creixements turístics sense creixements equivalents d´ocupació, de persones inocupables. Malauradament avui hem d´incorporar a aquesta llista de situacions en la que viu el precariat, la de l´atur en precari. No debades en el Panorama Sociolaboral Gadeso que comentam, s´analitzen estudis que palesen que les Illes Balears lideram la baixada percentual (un -17,1% entre juliol de 2013 i de juliol 2014) de persones beneficiàries de prestacions per desocupació del col·lectiu de persones aturades registrades, o que la taxa de protecció per desocupació estimada d'acord amb dades EPA és del 26,3%, gairebé igual que l´any passat, però amb l´agreujament de la desprotecció per a la població aturada major de 45 anys, que ha perdut més de tretze punts de protecció en un any a causa de les retallades realitzades en els subsidis per a majors de 52 i 45 anys.

En definitiva, l´augment de població aturada sense cap prestació per desocupació és, amb tota seguretat, el tret que millor caracteritza l´actual situació sociolaboral de les Illes Balears. Si del que es tracta és d´iniciar el camí cap a la recuperació econòmica amb desenvolupament inclusiu i justícia social que proposa l´OIT, és clar que no anam pel bon camí. Però si el que realment es vol és transformar gradualment la realitat en un sentit desigualitari, sens dubte, anam fent camí. I del bo!

Publicat  a Dario de Mallorca ( 28-IX-2014)

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Segells xinesos. Museu de Xangai