La tossudesa de les dades d’ocupació d’agost 2014

En un recent article de premsa, el catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona Antón Costas, afirmava: “Con la política europea de austeridad pasa una cosa curiosa. No es posible encontrar ningún dato objetivo que la avale.” A parer meu, passa una cosa igual amb els anàlisis de les dades del mercat laboral illenc. Algú pot pensar sensatament que les dades del mes d’agost són positives? Sincerament, obviant interpretacions intencionadament esbiaixades a la propaganda política, pens que no.

Vegem el gruix de les dades:

1.- L’atur registrat (que cada vegada és menys significatiu de la situació d’atur real) es situa en 62.382 persones, de les quals un 40,7% (25.376 persones) són aturades de llarga durada, és a dir, de més de 12 mesos. Amb tota seguretat, quan coneguem la dada desestacionalitzada regional d’aquest atur registrat, ens adonarem que la crescuda és molt superior al 0,42% (259 persones) mensual que ahir es va publicar, i que la baixada interanual del -10,24% (-7.118 en termes absoluts) és inferior. En qualsevol cas, la situació del mercat laboral en 2014 s’ha de comparar amb la de 2013 amb molta prudència. Sense avaluar, per una banda, quantes persones (estrangeres o no) han migrat i han deixat d'estar en atur registrat i, per una altra, el volum de l’ “atur desanimat” (persones que deixen d’estar apuntades en els registres d’atur o, senzillament, no ho fan per mor de l’absència d’ofertes de treball, de programes de Polítiques Actives d’Ocupació o de prestacions), qualsevol comparació és, si més no, acientífica. Tanmateix hi ha dues tendències de fons que no es poden menystenir: 1.- Una població activa a la baixa. 2.- La majoria de la contractació es produeix al marge del SOIB.

Permeteu-me un apunt, si volem, marginal: Si en ple més d’agost hi ha 9.722 persones en atur registrat en el sector d’hostaleria, sospit que hi ha algú que fa trampa i provoca una rotació i una precarietat laboral amb una irresponsabilitat social important.

2.- La contractació: En el mes d’agost s’han registrat un total de 27.218 contractes, dels quals més del 91% són temporals. Cada pic la durada de les contractacions és més curta. La dada de 17.060 contractes de menys de tres mesos seria una qüestió d’alarma nacional a qualsevol indret del món occidental. Encara causaria més alarma el fet de constatar que durant els primers 8 mesos de l’any s’han acumulat un total de 278.396 contractes registrats, dels quals el 88,18% són temporals (Tinguin en compte que entre els indefinits estan inclosos els que tenen un any de període de prova).

3.- Les afiliacions a la Seguretat Social: La mitjana d’agost és de 481.636, la qual cosa vol dir que hi ha un augment mensual del 0,12% (583 afiliacions en termes absoluts) i del 3,6% (16.716 afiliacions) en termes interanuals. Són unes variacions tan modestes que és extraordinàriament agosarat interpretar que hi ha generació d’ocupació. La dada d’afiliacions a la Seguretat Social està "contaminada" per dos factors: a) la temporalitat a l’engròs (hi ha persones amb contractes tan curts que provoquen unes quantes afiliacions en un sol mes), i b) l’augment d’afiliacions a temps parcial que conten com una afiliació a temps complet.

4.- Demà comentaré algunes dades sobre el deteriorament de les prestacions de desocupació. Avui només apunt que, entre tant contracte de curta durada, tanta jornada (i cotització) a temps parcial, i tant salari a la baixa, allò que ens hauria de preocupar és com passarà l'hivern una part, cada vegada més gran, de la població que haurà tingut una temporada amb uns minsos guanys salarials (i uns estalvis ridículs) i, a sobre, no tindrà prestació de desocupació.

Acab amb unes paraules de James Galbraith a una entrevista a la Revista Alternativas Económicas del mes de juliol - agost: “Existe la idea de que los inversores son muy flexibles y conducen el dinero hacia donde el trabajo es muy barato. Pero puede ocurrir lo contrario. Los elevados salarios de la economía mundial son los que atraen las inversiones importantes. Veamos qué ocurre en el sector tecnológico: se paga bien. California es un estado de EEUU que ha introducido un salario mínimo más alto: 10 dólares la hora, y es posible que vuelva a subir, a 13”.

Sóc conscient que l’anterior reflexió del Director del projecte Inequality de l’ University of Texas té moltes resistències a una economia turística com la illenca, però s’hauria de prendre en consideracion tant o més que quan adverteix de l’excés d'especialització, en afirmar que: “Pon todos los huevos en una única cesta y tendrás un colapso”.

En resum, tossudament afirm que, si del que es tracta és de recuperar cohesió social i igualtat, no anem pel bon camí.