Població en atur i desprotegida (cada pic més)

El divendres passat analitzava aquí el que en una primera lectura em suggerien els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d' enguany. El diumenge ampliava l'anàlisi en un article titulat “L' EPA estiuenca i el “benestaricidi” illenc” que em publicà l'Ara Balears. Avui -i probablement no serà l'última vegada- torn a escodrinyar en les dades de l' EPA dels mesos de juliol, agost i setembre, per comentar unes informacions de les quals lamentablement se'n parla massa poc. Em referesc a les dades sobre la protecció de la població parada durant l'estiu de 2014 en el “paradís turístic del, passi el que passi amb la gent humil,  anam pel bon camí”.

 

La taxa de protecció (el percentatge estimat de persones aturades que cobren alguna prestació) a les Illes Balears és del 19,5%. És la més baixa del conjunt de comunitats autònomes espanyoles, i se situa bastant per sota de la del conjunt del Regne d'Espanya que registra una taxa de cobertura de protecció del conjunt de la població aturada espanyola del 30,4%.

Però, a més a més,  les dades de l'EPA ens mostren una evolució de desprotecció a la població aturada molt preocupant: En un any aquesta taxa de protecció ha minvat en un 6,7%, i en relació l'any 2011 ha caigut un 19%.

Si hom observa els diferents col·lectius veurem que: a) la menor taxa de protecció la tenen, amb un 10,9%, els joves menors de 30 anys (només un de cada deu percep prestació). Per tant es pot dir que estimativament, durant l'estiu de 2014, hi ha hagut més de vint-i-cinc mil persones joves aturades sense cap prestació. b) La taxa femenina, és del 19,2%. Pràcticament igual a la masculina (19,7%) a pesar que l'atur de molt llarga durada (més de dos anys) masculí és gairebé el doble que el femení (àdhuc arrosseguem els efectes del daltabaix del sector de la construcció que va provocar un gegantesc atur exclusivament masculí). c) Només al voltant d'una de cada quatre persones en atur i majors de 45 anys (el 27,8%) ha cobrat alguna protecció. La taxa de desprotecció d'aquesta població desocupada major de 45 anys ha crescut un 14,2% en relació al tercer trimestre de l'any passat. A més edat, més atur de llarga i molt llarga durada. b) Les persones d' entre 30 i 44 anys tenen una taxa de protecció del 18,9%, és a dir, menys d'un de cada cinc percep una prestació i, per tant, unes trenta-dos mil persones d'aquesta edat han passat l'estiu sense cap prestació.

 

Tot pegat em sembla que la pregunta clau és la següent: Perquè no s'inclou aquesta informació en la nota oficial que cada trimestre fa el Govern de les Illes Balears “analitzant” els resultats de l'EPA? Diguem-ho sense embuts: Ocultar que durant aquest estiu l'estimació de població aturada sense cap prestació era de més de vuitanta mil persones és part de l'estratègia neoliberal de culpabilitzar a la persona en atur de la seva situació. El missatge és clar: Si estan en situació d'atur és perquè no són suficientment emprenedors. En qualsevol cas, car ja s'han rescatat els bancs  que, per cert, no haurien superat els “test d'estrès” sense la injecció de diners públic, podem rescatar ja les persones?

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (27-X-2014)

 

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Cal·ligrafia xinesa. Museu de Xangai