El divendres passat analitzava aquí el que en una primera lectura em
suggerien els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer
trimestre d' enguany. El diumenge ampliava l'anàlisi en un article titulat “L'
EPA estiuenca i el “benestaricidi” illenc” que em publicà l'Ara Balears. Avui -i
probablement no serà l'última vegada- torn a escodrinyar en les dades de l' EPA
dels mesos de juliol, agost i setembre, per comentar unes informacions de les
quals lamentablement se'n parla massa poc. Em referesc a les dades sobre la
protecció de la població parada durant l'estiu de 2014 en el “paradís turístic
del, passi el que passi amb la gent humil, anam pel bon camí”.
La taxa de protecció (el percentatge estimat de
persones aturades que cobren alguna prestació) a les Illes Balears és del
19,5%. És la més baixa del conjunt de comunitats autònomes espanyoles, i se
situa bastant per sota de la del conjunt del Regne d'Espanya que registra una
taxa de cobertura de protecció del conjunt de la població aturada espanyola del
30,4%.
Però, a més a més, les dades de l'EPA ens mostren una
evolució de desprotecció a la població aturada molt preocupant: En un any
aquesta taxa de protecció ha minvat en un 6,7%, i en relació l'any 2011 ha
caigut un 19%.
Si hom observa els diferents col·lectius veurem que:
a) la menor taxa de protecció la tenen, amb un 10,9%, els joves menors de 30
anys (només un de cada deu percep prestació). Per tant es pot dir que
estimativament, durant l'estiu de 2014, hi ha hagut més de vint-i-cinc mil
persones joves aturades sense cap prestació. b) La taxa femenina, és del 19,2%.
Pràcticament igual a la masculina (19,7%) a pesar que l'atur de molt llarga
durada (més de dos anys) masculí és gairebé el doble que el femení (àdhuc
arrosseguem els efectes del daltabaix del sector de la construcció que va
provocar un gegantesc atur exclusivament masculí). c) Només al voltant d'una de
cada quatre persones en atur i majors de 45 anys (el 27,8%) ha cobrat alguna
protecció. La taxa de desprotecció d'aquesta població desocupada major de 45
anys ha crescut un 14,2% en relació al tercer trimestre de l'any passat. A més
edat, més atur de llarga i molt llarga durada. b) Les persones d' entre 30 i 44
anys tenen una taxa de protecció del 18,9%, és a dir, menys d'un de cada cinc
percep una prestació i, per tant, unes trenta-dos mil persones d'aquesta edat
han passat l'estiu sense cap prestació.
Tot pegat em sembla que la pregunta clau és la
següent: Perquè no s'inclou aquesta informació en la nota oficial que cada
trimestre fa el Govern de les Illes Balears “analitzant” els resultats de
l'EPA? Diguem-ho sense embuts: Ocultar que durant aquest estiu l'estimació de
població aturada sense cap prestació era de més de vuitanta mil persones és
part de l'estratègia neoliberal de culpabilitzar a la persona en atur de la
seva situació. El missatge és clar: Si estan en situació d'atur és perquè no
són suficientment emprenedors. En qualsevol cas, car ja s'han rescatat els
bancs que, per cert, no haurien superat els “test d'estrès” sense la
injecció de diners públic, podem rescatar ja les persones?
Publicat
originalment a www.elperiscopi.com
(27-X-2014)
Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Cal·ligrafia
xinesa. Museu de Xangai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada