Desigualtat 2.0

La Fundació Gadeso acaba de publicar el número 41 de TEMES SOCIOECONÒMICS amb el títol: “Cal evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital entre la ciutadania”. En aquesta ocasió a la publicació digital que podeu consultar a www.gadeo.org es dóna una ullada a la situació de l’ús que fan de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) les persones de 16 a 74 anys a les Illes Balears. Val a dir que en anteriors ocasions s’ha analitzat aquest assumpte als àmbits empresarials i dels habitatges illencs, i que la font de dades és l’enquesta publicada el 2 de setembre d’enguany sobre equipament i ús de les TIC que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Tot i que la informació que proporciona l’ esmentada enquesta és de gran quantitat i qualitat, hem fet una tria del que ens ha semblat més significatiu referit a 2014 i, alhora, hem anunciat el compromís de desenvolupar-ho amb més cura en pròximes entregues de Temes Socioeconòmics Gadeso. La tria és aquesta: 1.- Un total de 851.747 persones de les Illes Balears han fet ús de les TIC en el període analitzat. 2.- Un 95,5% ha fet ús del telèfon mòbil en els últims 3 mesos, i alguna vegada un 84% ha utilitzat l’ordinador i un 83,4% Internet. 3.- De les persones que han fet ús de l’ordinador, la majoria l’utilitza amb freqüència (el 90,1% en el darrer mes). 4.- La majoria de les persones que han fet ús d’Internet ho fan gairebé diàriament (el 79,8%). 5.- Un gran nombre de persones de 10 a 15 anys fan ús de TIC: 62.983 de l’ordinador, 62.498 d’Internet i 39.281 del telèfon mòbil. 6.- Un 84,5% de les persones de 10 a 15 anys fan ús d’Internet des del seu habitatge i un 75,5% des del centre d’estudi. I 7.- Els productes o serveis més comprats per Internet són els serveis per a viatges (bitllets de transport públic, lloguer de cotxes, etc.) i d’allotjaments de vacances (hotel, apartament, etc.)

Però, més enllà de les dades, volem alertar sobre la necessitat de parar molta atenció a les bretxes que l’ús de les TIC pot provocar a societats que han substituït l’horitzó de la cohesió social per un de competitivitat a qualsevol preu, encara que sigui amb un elevat grau d’exclusió. En aquest sentit, no és estrany que cada pic es parli més de “pobresa tecnològica” per definir les dificultats econòmiques per accedir a les TIC, o de “l’exclusió tecnològica” que provoca la falta de coneixements i habilitats d’alguns grups de persones per manejar els dispositius TIC. Un tema importantíssim és que aquesta exclusió dificulta a molta gent assolir el grau oportú d’ ocupabilitat (formació, habilitats, experiència, capacitat de cerca de treball mitjançant TIC, etc.) per poder afrontar els nous requeriments del mercat de treball amb possibilitats d’èxit. També cal fer referència a una possible bretxa digital en el consum, ja que determinats productes i serveis són més barats o de distribució exclusiva en el comerç electrònic.

Però, sens dubte, el perill més gran i transcendent de bretxa digital és la que es pot produir en matèria de participació política. Estic convençut que és gairebé impossible que la democràcia representativa incorpori trets de democràcia participativa al marge de l’ús de les TIC. Però això, a parer meu, no està garantit sense una adequada intervenció dels poders públics a favor d’una radical igualtat en l’ús d’aquestes tecnologies. Malauradament alguna iniciativa de la UE en aquesta direcció ha quedat en un no res a causa de les polítiques d’austeritat compulsiva.

En definitiva, si es prenen en consideració les paraules de Daron Acemoglu, el coautor del molt recomanable llibre “¿Por qué fracasan las Naciones?: Orígenes del poder, pobreza y la prosperidad”, quan diu “Crec que molt poques persones negarien que la tecnologia ha jugat un paper molt important en el creixement de la desigualtat”, no sembla agosarat afirmar que el que és segur és que cal treballar per evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital en els àmbits socials, laborals, generacionals, de gènere, de consum i de participació política.